Energia a partir de purins

• Autor: Per Alex Fernández Muerza
• Data de publicació: Dimecres, 10deDesembrede2008

Imatge: Pablo Rodríguez

Les escombraries que s’aprofita no és un residu, sinó un recurs. Les plantes de tractament i cogeneració energètica de purins aconsegueixen aquest objectiu, en utilitzar aquestes restes de la indústria ramadera per produir electricitat, aigua de reg i fertilitzants comercials, evitant així la contaminació que suposa el seu abocament en l’entorn. No obstant això, els seus responsables es queixen de les dificultats legislatives i econòmiques per mantenir i engegar aquestes instal·lacions.

Imagen: ADAP

Els purins són una barreja d’excrements sòlids i líquids del bestiar, aigües residuals i restes de menjar que les gents del camp han reutilitzat com a abonament. No obstant això, les explotacions ramaderes intensives produeixen avui dia varis milions de tones de purins que no es poden reaprofitar a la manera tradicional, convertint-se en un residu amb un gran impacte mediambiental.

Abocaments de manera incontrolada, els purins poden contaminar el sòl per excés de nutrients (nitrogen, fòsfor i potassi), les aigües continentals pels seus nitrats, i l’atmosfera per les seves emissions d’amoniaco, metà i males olors. Els experts calculen que tenen un poder contaminant cent vegades superior al de les aigües residuals urbanes, per aquest motiu per exemple a Holanda han arribat a limitar la producció ramadera per reduir el seu impacte.

A Navarra una d’aquestes plantes permet conrear 250 tones anuals de tomàquets hidropònicsLes plantes de tractament amb aprofitament energètic són una forma de fer front a aquest problema de manera ecològica. Alhora que eliminen els excedents de purins i el seu impacte mediambiental, produeixen un fertilitzant agrícola comercialitzable, aigua per a reg i un biogàs útil per a la cogeneració d’electricitat.

Diverses empreses han impulsat la construcció d’aquest tipus de plantes a diverses províncies espanyoles. Per exemple, Iberdrola, la major companyia de cogeneració d’Espanya, compta amb cinc d’aquestes instal·lacions. En aquest sentit, l’any passat engegava, al costat de l’empresa ElPozo, una planta en el complex ramader de Cefusa que aquesta empresa d’alimentació té a Alhama de Murcia. Els seus responsables asseguren que és capaç de tractar 110.000 tones de purins a l’any, produint a més l’energia equivalent al consum mitjà d’una ciutat de 100.000 habitants, 80.000 metres cúbics d’aigua de reg per a ús agrícola i 5.400 tones de fertilitzants. Per a això, s’han invertit catorze milions d’euros.

Per la seva banda, l’empresa Ecoenergía Navarra ha desenvolupat en les seves instal·lacions d’Artajona un sistema que aprofita els purins per produir fertilitzant orgànic i una calor que permet conrear 250 tones anuals de tomàquets hidropònics (sense terra) en uns hivernacles situats al seu costat. La planta es basa també en la cogeneració i produeix quinze megavats (MW) d’electricitat que venen a la xarxa. La inversió ha ascendit en aquest cas a dotze milions d’euros.

Així mateix, diversos grups universitaris treballen en projectes que permetin el desenvolupament d’aquests sistemes. Per exemple, l’Institut Universitari de Tecnologia d’Astúries (IUTA) tracta de promoure la creació d’aquest tipus de plantes per al bestiar boví. Segons els seus responsables, encara són escasses a Espanya, malgrat el seu potencial: amb els 50 quilos de residus que produeix una vaca al dia es poden obtenir uns deu metres cúbics de biogàs. Per això, consideren que aquest tipus d’instal·lacions serien rendibles fins i tot en granges d’entre 150 i 200 animals, si bé recomanen projectes que cobreixin dos o tres municipis o unes mil vaques.

Problemes de les plantes de purins

L’ADAP (Associació d’empreses pel desimpacto ambiental dels purins) ha reunit en un fòrum al sector porcí espanyol, el més important en la producció d’aquests residus. Els seus responsables volen així unir les seves forces per reclamar al govern un canvi en el nou règim econòmic previst per a les plantes de tractament de purins acollides al règim especial de generació elèctrica. En 1998, el govern va aprovar un Reial decret (RD 2818/98) per estimular projectes privats de desimpacto de purins, i en el qual s’incentivava la producció energètica amb unes condicions favorables, promovent així aquest tipus d’instal·lacions.

Una planta mitjana de l’ADAP produeix 15 MW, tracta 100.000 m3 de purí a l’any i genera 5.000 tones de fertilitzantNo obstant això, els responsables de l’ADAP asseguren que en l’actualitat dit incentiu “ha quedat anul·lat pel fort desequilibri provocat per l’evolució dels preus del gas i l’electricitat”. Per això, sostenen que les plantes en funcionament sofreixen pèrdues significatives en els seus comptes de resultats, la qual cosa posa en perill el seu manteniment, així com la construcció de noves instal·lacions.

Per exemple, els impulsors de de una planta de tractament de purins en la qual treballaven els ajuntaments de les localitats navarreses de Yerri, Guesálaz, Lezáun, Abárzuza i Salines d’Or han anunciat la seva paralització momentània, a causa de la crisi de les explotacions ramaderes de la zona.

Així mateix, des de la IUTA apunten el contrasentit que suposa limitar la utilització de purins i no els fertilitzants químics, més contaminants per nitrats.