La llum solar que arriba a la superfície terrestre podria haver disminuït en les últimes dècades, segons diversos estudis científics. Aquest “enfosquiment global”, provocat en gran part per la contaminació atmosfèrica, podria estar dificultant processos essencials com la fotosíntesi de les plantes o el cicle de l’aigua, i que s’estigui subestimando el veritable abast del canvi climàtic.
L’enfosquiment global s’estaria generant en acumular-se en les capes altes de l’atmosfera partícules diminutes, provinents en la seva major part de l’activitat industrial, la combustió dels motors o l’ús d’aerosols, encara que sense oblidar agents naturals com les cendres dels incendis forestals o de les erupcions volcàniques. Alguns científics han apuntat també als deixants de fum dels avions com una altra possible causa més.
Imagen: Dean SouglassEl fenomen es produiria perquè els núvols poden reflectir en major o menor mesurada la llum solar depenent de la quantitat de certes partícules. D’aquesta forma, la contaminació atmosfèrica hauria augmentat el seu nombre, per la qual cosa la cobertura nuvolosa de la Terra retornaria a l’espai més llum solar que abans.
Aquesta disminució de la quantitat de llum estaria afectant a processos naturals, com la fotosíntesi, la qual cosa provocaria que les plantes produïssin menys oxigen i processessin menys diòxid de carboni (CO2), accelerant el canvi climàtic. Així mateix, un estudi de l’Institut Scripps d’Oceanografia suggereix que l’enfosquiment global també estaria afeblint el cicle de l’aigua al planeta, reduint així la pluja i posant en perill les reserves d’aigua dolça.
L’enfosquiment global estaria reduint la pluja i posant en perill les reserves d’aigua dolçaEncara que globalment s’estima una reducció lumínica d’un 4%, que abastaria les dècades dels anys 50 a 90, es creu que els seus efectes variarien segons les regions. En aquest sentit, els experts en ciències atmosfèriques Leon D. Rotstayn i Ulrike Lohmann indiquen que l’absència del monsó en l’Àfrica sub-sahariana durant els 70 i 80 o la sequera del Sahel, que va provocar una fam a la zona, es va poder deure al fet que la contaminació de l’hemisferi nord refredava l’Atlàntic.
En qualsevol cas, diverses recerques també han detectat a partir dels anys 90 una inversió del fenomen. Per exemple, les anàlisis de les dades recents preses per la Xarxa de Radiació a nivell de superfície (BSRN en les seves sigles angleses) revelen que la il·luminació de la superfície del planeta hauria augmentat en un 4% en la passada dècada. Alguns científics apunten a la prohibició de l’ús d’aerosols per part dels països desenvolupats com a responsable d’això.
D’altra banda, a més d’un enfosquiment, el fenomen també provocaria una reducció de les temperatures en tot el planeta. Segons alguns experts, com Beate Liepert, de la Universitat de Columbia, no resultaria contradictori amb l’augment de les temperatures induït per l’escalfament global, sinó que més aviat els efectes de l’enfosquiment global haurien estat emmascarant les dades, i per tant, les conseqüències del canvi climàtic podrien ser molt més catastròfiques del que es prediu amb les actuals estimacions. Per això, diversos experts coincideixen que l’escalfament global i l’enfosquiment global estan relacionats, sent el seu principal causant la contaminació atmosfèrica, per la qual cosa per combatre’ls convé atacar-los en el seu conjunt.
No obstant això, la complexitat d’aquests fenòmens impedeix realitzar afirmacions amb rotunditat, i es requereix per tant un major nombre de recerques a partir de mètodes més precisos de mesurament i anàlisi. Per exemple, només es posseeixen dades per a la superfície terrestre, per la qual cosa es desconeix si s’està o no produint un enfosquiment sobre els oceans.
Un dels precursors de la Ciència del clima, el rus Mikhail Budyko, va suggerir en 1974 que si el problema de l’escalfament global augmentava, una possible solució seria utilitzar el fenomen de l’enfosquiment global per disminuir la temperatura, cremant per a això sofre en l’estratosfera.
No obstant això, els detractors d’aquest remei ho consideren pitjor que la malaltia, perquè provocaria diversos efectes negatius sobre el medi ambient i la salut humana, com la pluja àcida i canvis en els patrons d’evaporació i precipitació, que podrien causar desastres naturals d’impredictibles conseqüències.
