Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Enrique Jiménez Larrea, Director General de l’IDAE

Els ciutadans actuem amb l'energia amb total inconsciencia
Per Alex Fernández Muerza 31 de gener de 2007
Img larrea

L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) és una Entitat Pública Empresarial, adscrita al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, que s’encarrega de promocionar a Espanya l’ús racional i eficient de l’energia, així com d’impulsar les fonts renovables d’energia. Per a això, el seu Director General, Enrique Jiménez Larrea (Bilbao, 1947), considera fonamentals la conscienciació dels consumidors i l’assoliment dels objectius del Pla d’Acció 2005-2007 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica per a Espanya i del Pla d’Energies Renovables 2005-2010. Jiménez Larrea és advocat, va ser viceconseller d’Economia de la Comunitat de Madrid entre 1987 i 1991 i està especialitzat en àrees de dret administratiu, urbanisme i medi ambient.

Quins consells donaria als consumidors per generalitzar un consum responsable d’energia?

El primer és reflexionar sobre el valor de l’energia: Sense ella, el nostre món es paralitzaria. Es tracta d’un ben valuosíssim, escàs i exhaurible. No obstant això, actuem amb total inconsciencia: deixem llums enceses en habitacions buides, agafem el cotxe per a distàncies de menys de tres quilòmetres, posem les calefaccions i aires condicionats de gom a gom. No som capaços de veure més enllà de l’interruptor de la llum o de la mànega del sortidor.

I què es pot fer?

Si cadascun de les llars espanyoles instal·lés una bombeta de baix consum, s’estalviarien fins a 200 milions d’euros a l’any i 2 milions de tones de CO2
La manera en què cadascun de nosaltres vam consumar l’energia és molt important: són petites accions que se sumen per aconseguir resultats importantíssims. Per exemple, si evitéssim tan sols el 1% dels trajectes amb cotxe privat per anar al treball a favor del transport públic, podríem estalviar anualment fins a 20 milions de litres de combustible, 49.000 tones de CO2 i 17 milions d’euros, en cost d’energia. O si parléssim d’il·luminació, si en cadascun dels 13,5 milions de llars espanyoles s’instal·lés una bombeta de baix consum, s’estalviarien fins a 200 milions d’euros a l’any, en cost d’energia, a més de 2 milions de tones de CO2.

El canvi horari és presentat com una forma d’estalviar energia. No obstant això, alguns ciutadans veuen més aviat certs inconvenients, sobretot a l’hivern, quan es lleva una hora de llum a la tarda. Què pot dir sobre aquest tema?

El “Canvi d’Hora” va començar a generalitzar-se a partir de 1974, després de la primera crisi del petroli, per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. Des de 1981 s’aplica com a directiva d’obligat compliment per als països membres, renovant-se cada quatre anys. Finalment, amb la Novena Directiva, s’aplicarà de manera indefinida, en haver estat avalat per un estudi exhaustiu sobre el seu abast i efectes del canvi, que ha inclòs l’estalvi, la salut, condicions de treball, maneres de vida, etcètera. Entenc que hi ha gent que pugui notar algun lleuger trastorn quan es produeix el canvi, però no crec que durin més enllà de pocs dies.

L’IDAE finança projectes d’energies renovables i eficiència energètica. En què consisteixen aquesta ajudes?

Financem el 100% del cost de referència d’un projecte d’energies renovables amb un màxim d’1,5 milions d’euros
Es tracta d’una Línia de Préstecs, amb una dotació inicial de 30 milions d’euros, per finançar projectes d’Energia Solar Tèrmica de potència igual o superior a 20 KW, Energia Solar Fotovoltaica no connectada a la xarxa, Biomassa d’ús domèstic fins a 3 MW de potència i Cogeneració fins a 2 MW de potència. Pot beneficiar-se qualsevol persona física; comunitats de propietaris; entitats, ajuntaments i altres organismes públics, així com les institucions depenents d’ells; les PIMES i altres formes jurídiques, excepte Grans Empreses.

Què inclou aquest finançament i com es pot sol·licitar?

Financem el 100% del cost de referència d’un projecte, amb un màxim d’1,5 milions d’euros (IVA no inclòs); amortitzant-ho en un termini d’11 anys, amb un any de manca; i al tipus d’interès de l’Euribor + 0,30%. El projecte ha d’executar-se al llarg del primer any a partir de la formalització del préstec. Els interessats poden sol·licitar la línia a la web de l’IDAE. Després de la recepció de la sol·licitud, es demana la documentació precisa per avaluar la seva viabilitat.

Com definiria el desenvolupament de les energies renovables a Espanya?

S’estan fent ben les coses. El nostre país ocupa el segon lloc en el rànquing europeu – i tercer a nivell mundial- de potència eòlica, amb gairebé 10.000 MW instal·lats a la fi de l’any 2006, només superada per Alemanya. A més, la situació de la tecnologia espanyola en aquesta àrea és de lideratge. Per exemple, tots els aerogeneradors instal·lats al país en 2005, amb una potència mitjana unitària d’uns 1.170 kW, van ser subministrats per fabricants implantats a Espanya.

Així mateix, en relació als biocarburants, Espanya ocupa, a nivell europeu, el primer lloc en producció de bioetanol, amb 240.000 tones produïdes l’any 2005; i la vuitena posició en biodiesel, amb 73.000 tones en aquest mateix any, la qual cosa va suposar un increment de producció respecte a l’any anterior d’un 461%, un clar indicador que ocuparem posicions més rellevants en els propers anys.

D’altra banda, l’engegada d’un nou Pla d’Energies Renovables 2005-2010, molt més ambiciós que l’anterior, suposarà una contribució de les fonts renovables del 12,1% en el consum d’energia primària per 2010, una producció elèctrica amb aquestes fonts del 30,3% del consum brut d’electricitat, i un consum de biocarburants del 5,83% sobre el consum de gasolina i gasoil per al transport. Es tracta d’una prioritat estratègica, de caràcter no només energètic, sinó econòmic, social i mediambiental, per garantir el desenvolupament sostenible.

Què està frenant el desenvolupament de les energies renovables?

El nou Pla d’Energies Renovables suposarà per 2010 una producció amb fonts renovables del 30,3% del consum brut d’electricitat
Les barreres estan identificades en el Pla d’Energies Renovables, i són de tipus econòmic, administratiu, tècnic i, també en alguns casos, cultural; i diferents segons la tecnologia. Per posar exemples, en el cas de l’eòlica, una tecnologia ja madura, ens trobem amb la barrera de capacitat de la xarxa per evacuar tota l’energia elèctrica produïda; en canvi, en el cas de l’energia solar tèrmica, també tecnologia madura, falta la conscienciació i difusió, encara que confiem que amb el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) es vegin superades. La biomassa, per la seva banda, es troba amb obstacles molt diferents segons el tipus de recurs, encara que podríem resumir-los en la necessitat de disposar del recurs en preu, qualitat i quantitat. Ara mateix, les mesures en les quals s’està treballant tracten de superar aquestes barreres.

La mobilitat urbana és una de les principals causes de contaminació. Què caldria fer per reduir els seus efectes, i en concret, per part dels consumidors?

La mobilitat urbana no afecta al medi ambient per se. És la manera de fer aquesta mobilitat -que en definitiva es pot associar al concepte de transport- el que comporta efectes per al medi ambient. La mobilitat de persones i mercaderies és un dret bàsic dels ciutadans i està ineludiblement lligat al desenvolupament econòmic i social dels països i els seus ciutadans. L’important és que sigui el més eficient possible, atès que està associat al consum d’energia i, per tant, a les emissions contaminants, ocupació de l’espai, generació de soroll, accidents i efectes en la salut de les persones.

I com pot incrementar-se la seva eficiència?

Els gairebé 3.500 milions de m² del parc edificatorio espanyol consumeixen el 20% del total de la nostra energia final; és a dir, 15 milions de tones equivalents de petroli
Mitjançant tres grans camins: primer, l’estalvi; és a dir, evitar desplaçaments no necessaris o fer-los, quan sigui possible, amb mitjans no motoritzats i en transport públic; segon, utilitzar mitjans col·lectius (autobusos, tren, etc?) enfront de mitjans ineficients com el vehicle privat; i tercer, emprar tècniques de conducció eficients. En resum, es tracta d’una qüestió que afecta a tots els ciutadans, per la qual cosa són imprescindibles la conscienciació social i l’educació perquè la mobilitat es modifiqui cap a una manera més sostenible.

El sector de la construcció és un dels grans consumidors d’energia a Espanya. Què s’està fent per minimitzar el seu impacte ambiental?

Efectivament, els edificis són devoradors d’energia, amb una tendència creixent de consum que és absolutament necessària neutralitzar, sense renunciar al confort. Els gairebé 3.500 milions de m² del parc edificatorio espanyol consumeixen el 20% del total de la nostra energia final; és a dir, 15 milions de tones equivalents de petroli. En aquest sentit, haig de referir-me a dues importantíssimes novetats. En primer lloc, a l’aprovació del CTE, pel qual es limita la demanda energètica dels edificis, i s’exigeixen rendiments eficaços a les instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació i l’aplicació d’uns mínims d’energia solar. No només augmentarà la qualitat dels edificis sinó el confort dels seus usuaris, aconseguint importantíssims estalvis d’energia i emissions.

D’altra banda, la Certificació Energètica, d’imminent aprovació, obligarà a certificar energèticament als edificis de nova construcció o els que es rehabilitin i que es projectin a partir de l’any 2007. La seva aprovació completa el nou marc normatiu sobre eficiència energètica de l’edificació iniciat, fa uns mesos, amb el CTE.

I què suposarà aquesta nova normativa?

A partir de 2007, els edificis hauran de portar un certificat d’eficiència energètica
Significa que, quan els edificis siguin projectats, construïts, venuts o llogats, s’haurà de posar a la disposició del comprador o inquilí, segons correspongui, un certificat d’eficiència energètica, que li permeti comparar i avaluar l’eficiència energètica de l’edifici. El certificat anirà acompanyat d’una etiqueta energètica, similar a les ja utilitzades en altres productes de consum domèstic, com a electrodomèstics, llums i vehicles. Està informació objectiva sobre les característiques energètiques de l’edifici afavorirà una major transparència del mercat immobiliari i es fomentaran les inversions en estalvi d’energia, potenciant, així, la demanda de la qualitat energètica entre els compradors.

En definitiva, l’engegada d’aquestes i altres mesures, recollides en el Pla d’Acció de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica d’Espanya, s’aconseguirà que estalviï energia un dels sectors de més pes en el consum energètic nacional. I amb això, el consegüent estalvi d’emissions de CO2: Un pas més en el compliment del nostre compromís de Kyoto.