Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Enrique Segòvia/ Director de Conservació de WWF/Adena

L’organitzacióWWF es crea en 1961 i entre els seus principals assoliments es podria destacar lesdues estratègies mundials de conservació de la Naturalesa (1989 i 1992), laprotecció i gestió de milions d’hectàrees d’ecosistemes terrestres imarins, o el manteniment o increment d’algunes de les espècies mésemblemàtiques, com el Panda gegant, del que han fet el seu símbol. A Espanyasorgeix en 1968 després de la fundació d’Adena – per aquest motiu es denominin WWF/Adena -,any en el qual a més aconsegueixen la declaració de Doñana com a Parc Nacional. Enl’actualitat, WWF/Adena compta amb més de 25.000 socis i col·laboradors, unaplantilla professional d’unes 45 persones i un pressupost de gairebé 4 milions d’euros.Enrique Segòvia, Director de Conservació de WWF/Adena, explica lesprincipals activitats que duu a terme la seva associació i els principals reptes alsquals han de fer front. Aquest biòleg porta treballant 15 anys en WWF/Adena,on ha realitzat diferents tasques, primer en el departament d’EducacióAmbiental, per passar a ser el Director de Xarxa i voluntariat, fins a arribar alseu càrrec actual.

Quins són lesprincipals activitats en les quals treballen en aquest moment?

WWF/Adena té6 prioritats a nivell mundial: protecció, gestió sostenible i restauració deboscos i ecosistemes dulceacuícolas; gestió sostenible del mar -àrees marinesprotegides i pesca responsable-; supervivència de les espècies més emblemàtiques-colles, balenes, linx ibèric etc.-; la lluita contra el canvi climàtic i l’eliminaciódels productes químics més perjudicials per a l’home i lanaturalesa.

I què realitzenen concret a Espanya?

A Espanyaestem desenvolupant més de 50 projectes dins d’aquestes línies, entre els qualsdestacaria la promoció de compres responsables de productes forestals, lagestió sostenible d’alcornocales i promoció del suro enfront d’altresproductes, la reducció de l’ús de l’aigua en l’agricultura, la gestió de l’aiguaen Doñana, la recuperació de la població de linx ibèric, la gestió delRefugi de rapaces de Montejo de la Vega. També treballem en la creació d’unaxarxa d’àrees marines protegides, en la promoció d’una pesca mésresponsable lluitant contra les pràctiques nocives i il·legals, la promoció de l’eficiènciaenergètica i la reducció del consum d’energia, la lluita contra elcanvi climàtic i les restauracions forestals amb voluntaris.

En què esdiferencien d’altres organitzacions ecologistes?

Nosaltresfem conservació sobre el terreny, col·laborem amb empreses, promovem eldiàleg i la negociació abans que la confrontació, si ben tot això no ésexclusiu de WWF/Adena. En molts casos perseguim els mateixos objectius, peròcadascuna utilitza uns mètodes diferents. La complementarietat ens ve atotes molt bé.

Com veu elsector empresarial en relació amb el medi ambient?

Queda molt perfer. Hi ha empreses que apliquen pràctiques en altres països menys rigorosos des delpunt de vista ambiental i social que no es consenteixen al nostre país. Peròtambé hi ha canvis positius en el sector empresarial cap a un ús méseficient dels recursos, reduccions d’emissions de CO2, compromisos decompres responsables de productes forestals, etc. I aquests canvis i tendènciescal recolzar-los.

Col·laboren ambaltres organitzacions ecologistes?

La col·laboracióés molt estreta, sobretot en aquells temes de fort impacte social o moltestratègics, com el Pla d’Infraestructures, la lluita contra el canviclimàtic, la reforma de la Política Agrària Comuna, etc.

El 14 de maig va serel Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En quina situació enstrobem?

Ens trobemen l’actualitat en una situació delicada i preocupant Enstrobem en l’actualitat en una situació delicada ipreocupant. A Espanya hem tingut un creixement econòmic i undesenvolupament molt fort en els últims 20 anys, gràcies a la utilització intensivadels nostres recursos naturals. Els efectes no s’han fet esperar: lasituació dels nostres rius, de moltes masses forestals, del litoral o elsíndexs de contaminació o sòl urbanitzat així ho demostren. Segur que s’haproduït una pèrdua considerable de riquesa biològica, com en els casos dellinx ibèric i d’algunes rapaces o amfibis, però amb prou feines tenim indicadorsper mesurar-ho i és greu.

I a nivellmundial?

A nivell mundialla situació és esgarrifosa. Segons l’Informe Planeta Viu de WWF, des de 1960ha disminuït un 40 % l’Índex Planeta Viu, un indicador de l’estat de labiodiversitat al Planeta que mesura les tendències de 3.500 poblacions d’1.000vertebrats terrestres i marins. Estem assestant un sever cop a lavitalitat i resistència dels ecosistemes.

Què podemfer com a consumidors per conservar la naturalesa?

Informar-nosbé de l’impacte ambiental que produeix la nostra forma de vida i tractar dedisminuir-ho; consumir d’una manera més eficient, més sana i per descomptat,consumir menys!; no utilitzar el cotxe o utilitzar-ho el menys possible; estalviaraigua i energia a casa i en el treball; i recolzar als grups ecologistes comWWF/Adena fent-te soci.

Quins són lesespècies amb major risc d’extinció a les quals més esforç estan dedicant?

El principaltreball ho estem desenvolupant amb el linx ibèric. Existeixen només duespoblacions reproductores al món, en Serra Bruna i en Doñana, i entreambdues no sumen més de 150 exemplars. La seva principal amenaça és la falta d’aliment,el conill. La pèrdua de territori per viure per infraestructures iels atropellaments són altres amenaces a les quals s’enfronta. El nostre treballconsisteix a recuperar l’hàbitat i aliment d’ambdues poblacions,reintroduciendo conills a les zones on viu i incrementant els seus llocs d’alimenti reproducció. Es tracta d’un treball d’urgència, d’UVI. D’aquesttreball també es beneficien altres espècies en perill, principalment l’àguilaimperial ibèrica. També estem treballant fort per reduir lautilització d’esquers enverinats en el camp, una pràctica il·legal molt estesaper eliminar predadores en vedats de caça. Espècies com l’alimoche, el voltornegre o el milano real estan amenaçades pels esquers enverinats.

Fanprou les institucions espanyoles i europees enfront dels problemes deconservació del medi ambient?

S’ha avançatmolt en legislació ambiental, però poc en el control de la seva correctaaplicació S’ha avançat molt en legislació ambiental, però pocen el control de la seva correcta aplicació. La nul·la o mala aplicacióde la Llei d’Impacte Ambiental o la Llei de Costes així ho ha demostrat enels últims anys.

Quins són elsprincipals problemes que tenen Espanya i Europa en aquest sentit?

El principalproblema és la falta de coherència en les polítiques. Tenim polítiques europeesi espanyoles de conservació de la naturalesa, d’ús sostenible de l’aigua, etc.,però els fons els gastem en infraestructures o a subvencionar unaagricultura excedentaria que utilitza molta aigua. Gastem fons enla conservació del linx i després financem carreteres o preses alsterritoris on viu Gastem fons en la conservació del linx idesprés financem carreteres o preses als territoris on viu.

El canviclimàtic és un dels temes que més preocupen i més polèmiques suscita, fins alpunt que alguns científics fins i tot dubten de la seva existència. Què opinaWWF/Adena?

El canviclimàtic és una realitat i les evidències ja estan aquí: disminució de lasuperfície de glaceres i casquets polars, alteracions climàtiques. Onpugues haver-hi més discussió és en quins efectes va a produir, perquè els que estàproduint ja són inqüestionables. WWF/Adena té clar que van a ser forts,en alguns llocs dràstics, com en la conca Mediterrània, on unincrement de 2º C de temperatura mitjana incrementarà les ones de calor a l’estiu,els períodes de sequera i els incendis forestals; disminuiran lescollites de secà, les disponibilitats d’aigua i la biodiversitat, i afectaràal turisme.

Desprésde catàstrofes com la de Doñana, s’ha millorat en alguna cosa la conservació delsespais naturals?

El desastre d’Aznalcóllarva ser una catàstrofe i un seriós avís. Es van prendre moltes mesures i esva fer un gran projecte de restauració en la conca del Guadiamar. La mina erauna amenaça per a un espai protegit emblemàtic, però la gestió de Doñanapoc tenia a veure amb la mina. Realment en els últims 6 anys tenim llums iombres en la conservació dels espais naturals. Llums com la marxa,encara que lenta, de la Xarxa Natura 2000, en la qual ja està inclosa el 23% de lasuperfície terrestre espanyola, encara que encara emmalalteix d’algunes manques. Iombres com les quals temem que se ciernen sobre la Xarxa de Parcs Nacionals,per la sentència del Tribunal Constitucional donant la gestió a les comunitatsautònomes.

Els productestòxics són una altra de les grans àrees de preocupació de WWF/Adena. Europasembla que vol controlar el seu ús amb polítiques com REACH, però sembla que laindústria química està limitant el seu abast, no?

Enl’actualitat existeixen més de 100.000 substàncies químiques i desconeixem els seus efectessobre el medi ambient i la salut En l’actualitat existeixen més de100.000 substàncies químiques i desconeixem els seus efectes sobre el medi ambient ila salut. De les 2.500 substàncies més utilitzades no teniminformació accessible i fiable sobre la seva seguretat. Per la nostra sang circula uncòctel de substàncies químiques, que hem ingerit, inhalat o han entrat alnostre cos a través de la pell i els efectes combinats de la qual sobre el nostresistema immunològic, reproductor i sobre la nostra salut desconeixem. Amb REACH,la UE pretén una regulació de la producció i utilització de productesquímics i WWF/Adena vol una regulació estricta basada en el principi deprecaució, és a dir, que només s’utilitzin els productes que demostrin la sevainnocuïtat sobre el medi ambient i la salut, i de transparència, ambinformació accessible i única sobre cada producte. La indust ria química diuque no, que posa en risc el seu negoci i ells estan posant en risc la salutdels ecosistemes i les persones.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions