Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ens poden cobrar per anar al camp?

Cada vegada en més espais naturals es fa pagar als seus visitants per contribuir a la seva conservació o pels seus serveis

Entrar amb cotxe al castañar madrileny del Tremolo costa sis euros, més altres dos per cada persona. El control de seguretat està a nou quilòmetres costa amunt del castañar. També són bastant conegudes certes zones de bolets on cal abonar una taxa per poder-les recol·lectar. Són alguns exemples dels cada vegada més espais naturals on es paga algun tipus de quantitat econòmica. Diversos experts en conservació del territori i espais naturals protegits responen si poden cobrar-nos per anar al camp, per què es fa si abans no es feia i para què serveix els diners recaptats.

Poden cobrar-nos per anar al camp?

Img eltiemblo listg
Imatge: es.topsportholidays.com

Alberto Navarro, responsable de polítiques de conservació i agrària del Fòrum de Xarxes i Entitats de custòdia del Territori, assenyala que sí poden cobrar-nos. De fet, hi ha diversos casos al llarg de la geografia espanyola “i cada vegada s’estendran més”. Ara bé, segons aquest expert, aquest cobrament “no ho poden fer en qualsevol lloc, i no és per l’accés, sinó per l’ús dels serveis que es presten i les infraestructures associades a certs espais naturals”.

La majoria del territori al nostre país és de titularitat privada, fins i tot als espais naturals protegitsMiquel Rafa, director de Territori i Medi ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera, explica que “els camins públics i els espais de domini públic marítim-terrestre o fluvial haurien de ser sempre d’accés lliure per als vianants i gratuït. Una altra cosa és que, de forma addicional, puguem gaudir d’uns serveis, que tenen el seu cost i que ens poden facilitar l’accés o la visita: un aparcament controlat i vigilat, un centre d’interpretació, banys, etc., pels quals sí es pot demanar una contraprestació econòmica adequada”.

Jesús Casas és director general de Desenvolupament Rural i Agroalimentación de la Conselleria de Desenvolupament Rural i Recursos Naturals del Principat d’Astúries i va anar també director-conservador dels parcs nacionals de Doñana, Taules de Daimiel i Becs d’Europa. En la seva opinió, “en un terreny de titularitat pública no seria legalment possible ni socialment acceptable, però en terrenys privats és necessari entendre que, més enllà d’un règim jurídic de protecció, hi ha un amo”.

Miquel Rafa recorda que “la majoria del territori al nostre país és de titularitat privada, fins i tot als espais naturals protegits. Per exemple, a Catalunya, un 80% dels espais naturals estan en terrenys privats. És important reconèixer el paper dels propietaris en la conservació d’aquests espais, ja que molts problemes s’originen quan pensem que la muntanya és de tots però que paguin uns altres”. Ara bé, en el cas dels terrenys privats, Cases no ho considera adequat si es tracta de “un mecanisme merament recaptatori. No creo en la Naturalesa com a negoci per se“.

Img red natura 2000 donana
Imatge: Elvira S. Uzábal

Per què es cobra si abans no es feia

La falta de mitjans econòmics per a les mesures de conservació són la principal causa que explica el cobrament, apunten els experts consultats. Segons Navarro, “les necessitats econòmiques per a la gestió i conservació dels espais naturals són superiors als pressupostos destinats ja abans de la crisi, i ara més. Per exemple, per a la Xarxa Natura 2000, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA), serien necessaris diversos centenars de milions addicionals per a la seva gestió. Així i tot, els beneficis en termes econòmics són set vegades superiors al seu cost de gestió i manteniment, segons el propi Ministeri.

Miquel Rafa reconeix que aquest tipus de cobraments no solament es realitzen a Espanya, sinó també a Europa i Amèrica: “Cal trobar fórmules noves per garantir la conservació i el manteniment. Una d’elles és que els visitants cobreixin una part, com a aportació individual i com a usuaris, igual que en altres àmbits de la nostra vida. També cal obrir la idea que els espais naturals són solament una tasca dels governs. I això no implica necessàriament privatitzar-los: hi ha fórmules molt interessants de cogestió amb ONG, grups de voluntaris, esportistes, etc.”.

Img mont rebei
Imatge: Enric Rubio Ros

Què es fa amb els diners que ens cobren

Els experts consultats coincideixen que els responsables dels espais on es cobren haurien d’explicar als visitants de forma adequada para què s’utilitza aquests diners. Rafa posa com a exemple el Congost de Mont-rebei, un espai natural entre Osca i Lleida gestionat i adquirit per la seva Fundació, que va començar a recaptar fa quatre anys per l’aparcament de vehicles. Segons Navarro, “els diners que es cobra va íntegrament per al manteniment de l’espai, i així s’explica de diverses formes als visitants. Aquesta és la clau, que es destini a l’espai i el seu manteniment i s’expliqui als ciutadans”.

Jesús Casas considera que “tota recaptació, i més si és per gestors públics, està destinada per fi pel qual es predica. Si no és així, seria èticament reprotxable i legalment molt discutible”. En aquest cas, igual que en qualsevol altra qüestió similar, els ciutadans poden reclamar a les institucions competents per qualsevol irregularitat que poguessin observar.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions