Ensenya’m la marca! Campanyes de marcatge de tonyines

La col·laboració dels pescadors professionals i recreatius és imprescindible

El marcat consisteix a pescar uns quants exemplars i, a bord del vaixell, col·locar-los una marca i deixar-los anar de nou. En aquestes campanyes es fa imprescindible la col·laboració dels pescadors professionals i recreatius, a els qui el personal d’AZTI forma sobre com han de manipular les marques i el peix durant aquest procés.

Què són les marques i para què s’utilitzen?

La marca sol ser un dispositiu de plàstic codificat que permet conèixer la data i lloc del marcatge. Quan un pescador pesca un peix i li col·loca una marca visible en el seu llom, anota les dades biològiques, espècie i talla, així com les dades de captura, com a data, hora i posició, entre uns altres. Llavors, s’allibera l’animal. Quan el peix és capturat de nou per una altra embarcació, la informació recollida s’envia a AZTI, on és analitzada en conjunt amb totes les recapturas. D’aquesta manera, la comparació entre la informació inicial i la final ajuda a determinar variables com el seu creixement i migració, la qual cosa resulta de gran interès per al sector científic i pesquer.

Hi ha un altre tipus de marques més sofisticades, equipades amb sensors de temperatura (tant la interna corporal com l’externa de l’aigua), llum i profunditat, que emmagatzemen les dades en un microxip. Són les denominades marques electròniques, que s’implanten de manera quirúrgica en la cavitat peritoneal i que possibiliten un seguiment detallat del mitjà en el qual es troba i una estimació de la trajectòria recorreguda. Per descarregar la informació arxivada cal enviar la marca a AZTI. No obstant això, algunes marques d’última generació que s’implanten en el dors de la tonyina permeten transmetre la informació a AZTI via satèl·lit, sense necessitat de capturar el peix ni d’obtenir la marca físicament.

En l’actualitat, molts organismes al món sencer estan marcant túnidos en tots els oceans, encara que, en general, es recuperen molt poques marques: es poden arribar a marcar milers d’exemplars i solament recuperar-se uns centenars, per la qual cosa és fonamental comptar amb la col·laboració, tant dels pescadors esportius com de la indústria, en la recuperació dels peixos marcats.

Tota la informació recopilada aporta nou coneixement sobre els moviments migratoris de les espècies, l’estructura dels estocs, el seu creixement, la grandària de la població, la mortalitat, el comportament i la fisiologia. Aquest coneixement és fonamental per gestionar els estocs i les pesqueres.

La importància de conèixer el comportament de les espècies

Amb el marcat, tant convencional com a electrònic, s’han obtingut grans èxits. Aquests són alguns dels descobriments realitzats gràcies a les dades obtingudes en recuperar una marca:

• Un cimarrón que havia fet immersions de més d’1.000 m de profunditat. En 2009 es va recuperar una marca electrònica que va revelar que un cimarrón, marcat un any abans, havia realitzat migracions entre Açores i Portugal durant l’hivern per després retornar al Golf de Biscaia a la primavera: també havia dut a terme immersions que, en l’hivern, havien arribat a superar els 1.000 m de profunditat.
• Un bonic va recórrer 6.370 quilòmetres a través de l’oceà Atlàntic. Aquesta és l’enorme distància en línia recta que va recórrer un bonic marcat i alliberat al mar en 2006 enfront de la costa guipuscoana i que va ser recuperat en 2013 per uns pescadors veneçolans prop de la costa del seu país. Es tracta del rècord de distància recorreguda per un bonic de les registrades per la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT). Al moment del seu marcatge, l’exemplar comptava amb un any d’edat, 50 centímetres de longitud i un pes de 2,5 quilos. En ser recapturado, sis anys i mitjà després, el seu pes era 21,8 quilos i mesurava 100 cm.
• Una tonyina vermella va envellir durant més de set anys amb la marca en el seu interior. Comptava amb un any i pocs mesos d’edat, pesava una mica més de cinc quilos i mesurava 65 cm al moment de la seva solta. Quan va ser recollit set anys i mitjà després, la seva longitud era de dos metres i pesava 160 quilos. S’havia convertit en un exemplar adult capaç de reproduir-se. Per llavors havia creuat l’oceà Atlàntic en dues ocasions, amb la finalitat de passar l’hivern en la costa nord-americana i l’estiu en l’europea i, finalment, després d’haver aconseguit la seva edat reproductora, l’animal es va dirigir al Mediterrani. Aquestes dades, obtinguts durant més de quatre anys, permeten conèixer amb detall la seva migració i corroboren l’existència de dos estocs diferenciats de tonyina vermella de l’Atlántico: un que es reprodueix en el mar Mediterrani i un altre que ho fa en el Golf de Mèxic, encara que tots dos es barregen en aigües atlàntiques, on s’alimenten.
• Tonyines vermelles que romanen en el Golf de Biscaia durant tot l’any. Segons el cicle vital assumit fins ara, les tonyines vermelles visitaven el Golf de Biscaia per alimentar-se durant l’estiu, però no es mantenien en ell durant l’hivern. Aquesta migració tròfica és la base de l’existència de la pesquera tradicional basca amb esquer viu, que ocorre durant l’època estival. Doncs bé, per a sorpresa de tots, les marques electròniques d’AZTI mostren que hi ha tonyines que estan als voltants del Golf de Biscaia durant tot l’any, inclòs l’hivern.

La definició precisa de l’estructura poblacional i migracions resulta important per millorar l’avaluació i la consegüent gestió dels túnidos. Per això, els investigadors necessiten complementar la informació pesquera amb una gran varietat d’estudis addicionals; entre ells, i amb la finalitat de conèixer quin és l’estructura poblacional de la tonyina vermella, s’estan realitzant estudis utilitzant diverses metodologies tals com microquímica, genètica, marcat, etc. En aquest gran puzle, el marcatge i les recapturas constitueixen una peça de gran valor per millorar el coneixement científic i la gestió d’aquestes espècies de tant valor.