Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Erosió de sòls i costes

L'activitat humana ha accelerat aquest fenomen natural i ho ha convertit en un dels majors problemes mediambientals

L’erosió és un fenomen geològic natural que consisteix en el despreniment i transport de partícules a un altre lloc, a causa de corrents d’aigua, vent i processos gravitatoris. Els fenòmens climàtics, com per exemple perllongats períodes de sequera seguits de fortes precipitacions, una coberta vegetal escassa, desastres ecològics com a incendis, o un tipus de sòl especialment propens, són els principals factors naturals que incideixen en el seu desenvolupament.

Img
Aquest procés, àdhuc sent natural, s’ha convertit en un greu problema mediambiental a causa de l’acció de l’ésser humà. La desforestació, els incendis provocats, les pràctiques agrícoles, forestals i ramaderes inadequades o la construcció excessiva o malament planificada d’edificis o carreteres han augmentat vertiginosament aquest fenomen. Un 60% del sòl erosionat acaba en rius, pantans i llacs, augmentant el risc d’inundacions en cas de pluges torrencials. Així mateix, l’erosió disminueix la capacitat del sòl d’emmagatzemar aigua i provoca la pèrdua de nutrients i matèria orgànica, deteriorant la biodiversitat.

Sense la participació de les poblacions locals i els grups socials afectats qualsevol iniciativa contra l’erosió està condemnada al fracàsEn el cas de l’erosió del sòl provocada per l’agricultura, a més d’un greu problema mediambiental, constitueix una seriosa amenaça per al subministrament d’aliments i la salut humana en el futur. Un estudi de la Universitat nord-americana de Cornell assegura que el ritme al que es perden els sòls agrícoles al món és entre 10 i 40 vegades superior al que es reposa. L’erosió dels últims 40 anys ha tornat improductives un 30% de les terres cultivables, la qual cosa suposa unes pèrdues econòmiques d’uns 320.000 milions d’euros a l’any.

Un altre problema particularment seriós és l’erosió costanera, accelerada també per l’acció humana. La construcció d’edificis en primera línia de costa és el més clar exemple: la pertorbació del flux de sediments acaba provocant la desaparició de la platja. La destrucció de l’hàbitat costaner i els sistemes ecològics relacionats són també motiu de preocupació, en posar en perill el futur de les poblacions que resideixen en aquests entorns. L’erosió altera tant les barreres naturals contra el mar, com són les dunes, com les artificials, construïdes per l’ésser humà, la qual cosa pot provocar, per exemple, greus inundacions.

Img
La cerca de solucions que satisfacin a les pròpies necessitats humanes i a la conservació del medi ambient és una tasca complicada. En qualsevol cas, la prevenció és la millor eina per evitar el problema, molt més complicat de solucionar una vegada que ja s’ha provocat. La Fundació Global Nature, dins del projecte “Life – lluita contra l’erosió”, destaca que sense la participació de les poblacions locals i els grups socials afectats qualsevol iniciativa que es plantegi està condemnada al fracàs. Per la seva banda, la denominada Agricultura de Conservació, consistent bàsicament a evitar la crema de rostolls, la sembra directa o el laboreo mínim, pot contribuir a reduir l’erosió agrícola fins a en un 95%.

En el cas de l’erosió costanera, el Ministeri de Medi ambient proposava en un informe el “turisme sostenible”, en el qual la indústria turística i immobiliària no busqui el benefici immediat gràcies a l’explotació desmesurada dels recursos naturals. Així mateix, el Ministeri s’ha compromès a la realització de les següents accions:


  • Expropiació d’àrees crítiques implicades en processos erosius

  • Estructures de defensa de costes enfront de l’erosió

  • Desmantellament de barreres artificials al transport de sediments

  • Regeneració de platges

Erosió a Espanya

El Ministeri de Medi ambient admet que gairebé la meitat del país sofreix una erosió d’intensitat per sobre del tolerable. Segons l’inventari de sòls afectats per l’erosió de l’ONU, el 67% de la superfície sofreix un risc de desertització mitjà o alt. En el cas de les costes, l’informe “Eurosion” de la Unió Europea (UE) assenyala que un 11,5% de costa es troba afectada, en una posició intermèdia en comparació dels altres 18 països costaners de la UE.

El clima àrid o semiárido de bona part del territori provoca precipitacions escasses i torrencials quan es produeixen. D’aquesta manera, s’erosionen fàcilment uns terrenys feblement protegits i escassos d’aigua i matèria orgànica. Si a aquestes condicions naturals de fragilitat, se li suma l’impacte humà, el resultat és que en l’actualitat Espanya constitueix el país europeu amb major risc de desertificació, com apunten diversos estudis de l’ONU.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions