Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es compleixen 90 anys de la creació del Parc Nacional dels Becs d’Europa

El seu bon estat queda aombrat només per la situació de l'urogallo, del que amb prou feines queden 200 exemplars

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deJuliolde2008

Fa ara 90 anys de la constitució del Parc Nacional dels Becs d’Europa, el primer dels creats a Espanya i el de major nombre de grans vertebrats. Els tres massissos dels Becs d’Europa i les capçaleres dels rius Cares, Segella i Deva integren un territori de 64.600 hectàrees, on s’assenten 12 pobles de León, sis d’Astúries i dos de Cantàbria. Només la situació en què es troba un dels seus habitants, l’urogallo, aombra l’excel·lent estat que presenta l’enclavament.

El 22 de Julio de 1918 es va declarar Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga a un paratge muntanyenc, dins del com quedaven inclosos els nuclis habitats de Covadonga (Astúries) i Caín (León). El parc va passar a denominar-se dels Becs d’Europa en 1995, quan es va ampliar als tres massissos dels Becs i les capçaleres dels rius, englobant una rica varietat de flora i fauna i 20 poblacions, on habiten 1.264 habitants, segons dades del director del parc, Rodrigo Suárez.

La ubicació geogràfica, les diferències d’altitud -des dels 75 metres sobre el nivell del mar de Peñamellera Baixa fins als 2.646 en Torrecerredo- i les peculiars formacions geològiques fan que en aquest espai conflueixin des dels ambients alpí i subalpino al bosc atlàntic i microclimes mediterranis. Entre la fauna, destaca l’isard, l’os/os, el llop, l’urogallo, i fins i tot el quebrantahuesos, cada vegada més assidu al parc, encara que no nidificante. “Hi ha censades 212 espècies de vertebrats. En general tenim poblacions en bon estat, si bé en el cas de l’urogallo, es registra aquí l’acusat declivi, comú a la resta de la regió”, detalla Suárez.

Menys de 200

“En la Serralada hi havia 582 mascles d’urogallo censats en 1982, i tal vegada no quedin en l’actualitat 200. La situació és molt difícil i influeixen diferents factors”, argumenta el responsable de Becs. “Estan baixant els seus recursos tròfics perquè els boscos es van tancant, desapareixen els clars, on abundaven els nabius, augmenta el cérvol que competeix per les arandaneras i el senglar, que depreda les posades, que estan al nivell del sòl”. “De moment hem començat a fer esbrossis per fomentar les arandaneras, posant closos senyalitzats perquè no es danyi en els dies de boira, perquè vola molt baix. Està en vigor un pla nacional de cria, a fi d’engegar una població reproductora, amb centres en Ladines (Astúries) i Valsemana (León)”, explica.

El quebrantahuesos, per la seva banda, va criar fins als anys 60 i va desaparèixer per l’abundància de verís i dels trets. Afortunadament ha crescut molt la responsabilitat de la gent. “Ara hi ha presència habitual d’exemplars que venen des de Pirineus. Cada vegada apareixen més adults i subadultos”, comenta Suárez.

Pel que es refereix al llop, va reaparèixer quan havien canviat els costums ramaders. Ara cal fer compatible la ramaderia extensiva amb la presència de l’animal, aconseguint sistemes per disminuir la seva pressió, mitjançant tancats elèctrics i altres iniciatives.

De l’isard hi ha una població d’uns 5.000 exemplars, però l’epidèmia de sarna afecta ja al 60% del parc i està disminuint els efectius. Respecte a l’os/os, el parc està a la zona oriental, la de menys població, però és habitual la seva presència.

Desaparició de la caça

El futur del parc implica la desaparició total de la caça, encara legal en part del territori. “Hem de negociar amb els qui tenen drets cinegéticos: cal buscar alternatives, però la caça ha de quedar prohibida al parc. Així ho exigeix també l’homologació internacional”, afirma Suárez.

Per al director, el nivell de furtivisme ha anat decreixent a mesura que floreix entre la gent el respecte a la naturalesa. “La guarderia del parc està pendent, però també cal destacar el paper del Seprona (Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil)”, apunta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions