Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Escombraries electròniques

PCs i mòbils vells són molèsties que acaben convertits en perillosos residus per al medi ambient

Les escombraries de l’última dècada poc té a veure amb la d’anys anteriors. En els abocaments ara ocupen un paper protagonista els televisors, electrodomèstics i, últimament, equips informàtics i telèfons mòbils. Desfer-se d’aquesta ferralla electrònica de manera adequada és fonamental, perquè els residus tecnològics són altament contaminants, però també es poden reciclar i aprofitar gran part dels seus components.

Residus elèctrics i electrònics

Lentament es va prenent consciència de la necessitat de separar a casa els diferents tipus d’escombraries. Però a més de paper, envasos, vidre i restes orgàniques, les ‘escombraries electròniques’ ocupa un major volum entre les deixalles del segle XXI. La relativa curta vida dels ordinadors, que comencen a quedar desfasats al cap d’un any i que als quatre ja estan pràcticament obsolets, genera gran quantitat de ferralla de la qual el consumidor no sap com desprendre’s. PCs, perifèrics, televisors, telèfons mòbils i altres equips electrònics espatllats o desfasats resulten un emprenyament que acaben en algun traster, calaix o llançats a qualsevol lloc poc apropiat.

Els residus elèctrics i electrònics (ordenadors i telèfons mòbils principalment) ja representen al voltant del 5% de les escombraries que es genera a Europa i, segons l’Oficina Ambiental Europea, sumaran 7,4 milions de tones en 2004, amb un increment del 4% anual. El pitjor és que el 90% d’aquest material acaba en abocadors on s’incinera, malgrat els nombrosos components tòxicsutilitzats en la seva fabricació, com el liti de les bateries, el plom (de soldadures, pantalles CRT i bateries), el mercuri (en llums fluorescents dels monitors LCD), el brom (carcasses i aïllaments plàstics) o el cadmi (tòners i tintes d’impressora, monitors CRT, bateries recarregables NiCd, etc.).

En el cas dels ordinadors cal valorar si no és més rendible actualitzar els seus components o donar-li algun altre ús abans de desfer-se d’ells. És veritat que la sofisticació dels nous programes que salin al mercat (sobretot jocs) exigeix cada vegada major rendiment a l’ordinador, fins que aquest no és capaç d’aconseguir-lo, amb la consegüent frustració de l’usuari que de seguida vol un model nou. Però l’ordinador vell pot servir per a fer tasques menors (navegar, processador de textos, jocs poc exigents, etc.) o es pot desmuntar per a aprofitar algun component (un segon disc dur, per exemple).

També és possible acudir a organitzacions que recullen i reparen els equips per a destinar-los a projectes educatius o per a enviar-los a projectes en països subdesenvolupats. Si no hi ha altre remei, a l’hora de desfer-se dels residus tecnològics és necessari dipositar-los en un lloc apropiat (els coneguts com a ‘punts nets’) perquè se’ls pugui treure encara algun profit.

Una bona part dels materials utilitzats en equips elèctrics i electrònics és reciclable: la meitat és ferro i acer, més del 20% plàstic, el 13% altres metalls (inclosos metalls preciosos) i el 5% és vidre. Es calcula que si es processés el 70% de les 200.000 tones d’escombraries electròniques (entre 100.000 i 160.000 en les llars) que es produeixen a Espanya a l’any, es podrien recuperar més de 90.000 tones de metalls, 30.000 tones de plàstics i 13.000 tones de vidre.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Un final digne »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions