Escombraries electròniques

Lentament es va prenent consciència de la necessitat de separar a casa els diferents tipus d’escombraries. Però a més de paper, envasos, vidre i restes orgàniques, les ‘escombraries electròniques’ ocupa un major volum entre les deixalles del segle XXI. La relativa curta vida dels ordinadors, que comencen a quedar desfasats al cap d’un any i que als quatre ja estan pràcticament obsolets, genera gran quantitat de ferralla de la qual el consumidor no sap com desprendre’s. PCs, perifèrics, televisors, telèfons mòbils i altres equips electrònics espatllats o desfasats resulten un emprenyament que acaben en algun traster, calaix o llançats a qualsevol lloc poc apropiat.

Els residus elèctrics i electrònics (ordenadors i telèfons mòbils principalment) ja representen al voltant del 5% de les escombraries que es genera a Europa i, segons l’Oficina Ambiental Europea, sumaran 7,4 milions de tones en 2004, amb un increment del 4% anual. El pitjor és que el 90% d’aquest material acaba en abocadors on s’incinera, malgrat els nombrosos components tòxicsutilitzats en la seva fabricació, com el liti de les bateries, el plom (de soldadures, pantalles CRT i bateries), el mercuri (en llums fluorescents dels monitors LCD), el brom (carcasses i aïllaments plàstics) o el cadmi (tòners i tintes d’impressora, monitors CRT, bateries recarregables NiCd, etc.).

En el cas dels ordinadors cal valorar si no és més rendible actualitzar els seus components o donar-li algun altre ús abans de desfer-se d’ells. És veritat que la sofisticació dels nous programes que salin al mercat (sobretot jocs) exigeix cada vegada major rendiment a l’ordinador, fins que aquest no és capaç d’aconseguir-lo, amb la consegüent frustració de l’usuari que de seguida vol un model nou. Però l’ordinador vell pot servir per a fer tasques menors (navegar, processador de textos, jocs poc exigents, etc.) o es pot desmuntar per a aprofitar algun component (un segon disc dur, per exemple).

També és possible acudir a organitzacions que recullen i reparen els equips per a destinar-los a projectes educatius o per a enviar-los a projectes en països subdesenvolupats. Si no hi ha altre remei, a l’hora de desfer-se dels residus tecnològics és necessari dipositar-los en un lloc apropiat (els coneguts com a ‘punts nets’) perquè se’ls pugui treure encara algun profit.

Una bona part dels materials utilitzats en equips elèctrics i electrònics és reciclable: la meitat és ferro i acer, més del 20% plàstic, el 13% altres metalls (inclosos metalls preciosos) i el 5% és vidre. Es calcula que si es processés el 70% de les 200.000 tones d’escombraries electròniques (entre 100.000 i 160.000 en les llars) que es produeixen a Espanya a l’any, es podrien recuperar més de 90.000 tones de metalls, 30.000 tones de plàstics i 13.000 tones de vidre.

Fins ara els països industrialitzats traslladen el creixent problema de la e-waste(com es coneix en anglès a les escombraries electròniques) més que afrontar-ho. És cert que ja es comença a reciclar des de la llar, encara que poc i malament, però des d’alguns països europeus i sobretot des dels Estats Units s’exporta les escombraries electròniques a països del Tercer Món de manera il·legal, segons adverteixen les agències ambientals. Entre el 50% i el 80% dels residus tecnològics recollits per a reciclar als EUA viatgen amb vaixell amb destinació a algun país asiàtic, on en molts casos són destrossats sense cap precaucióper a vendre els components que puguin tenir algun valor, mentre que els materials contaminants s’escampen per rius i camps, com a denúncia l’informe Exporting Harm: The High-Tech Trashing of Àsia.

Al contrari que en altres indústries, on es contamina sobretot en el procés de fabricació (i el fabricant és obligat a prendre mesures i reparar danys), en l’electrònica el principal agent contaminant és el producte final en desús, en mans del consumidor. Aquest deu doncs assumir la responsabilitat de desfer-se de manera apropiada de la ferralla tecnològica, mentre que le Administració hagués de facilitar-li el procés alhora que garantir que els residus reben el final adequat. A aquesta mena d’escombraries se li ha d’aplicar el tractament de les tres erres: Reduir (al màxim la producció de residus), Reutilitzar (donar-los un altre ús o trobar qui pugui donar-l’hi) i Reciclar (dipositar-los en un punt net).

ONGs

Hi ha diverses organitzacions que accepten material informàtic i telèfons mòbils per a destinar-los a projectes socials, educatius o del Tercer Món. Tal és el cas de la Fundació Bip Bip, que recull i repara equips per a donar-los als projectes que els sol·licitin. En els últims tres anys ha aconseguit muntar 220 aules amb 1.300 ordinadors de les quals s’han beneficiat més de 65.000 immigrants, discapacitats, sense llar, majors, toxicòmans i, en general, tot tipus de persones en risc d’exclusió social.

Existeixen altres ONGs o projectes dedicats a recol·lectar sobretot ordenadors per a cedir a tercers o enviar a països subdesenvolupats, com TeSo, Reciclanet, Presència Activa, Noves Tecnologies per a l’Àfricao TeDeSo.

Moltes d’aquestes organitzacions sense ànim de lucre reparen i actualitzen ordinadors vells o espatllats, encara que no accepten qualsevol cosa. Bip Bip, per exemple, accepta PCs amb processador Pentium II o superiors, mentre que TeSo baixa el límit a Pentium 100 MHz (instal·len Linux o Windows 98 o superior, eines d’ofimàtica i d’Internet) i a més accepta lectors de CD, cables d’ordinador, impressores, monitors, teclats, ratolins i discos durs d’almenys 800 MB. La resta d’equips no útils, recomana TeSo, han de dipositar-se en un punt net.

Punts nets

De la mateixa forma que existeixen contenidors per al paper o el vidre, en els establiments comercials s’han habilitat més de 3.000 contenidors per a recollir aparells electrònics de reduïdes dimensions (telèfons mòbils, principalment). Per a gestionar els residus domèstics més grans (electrodomèstics, equips informàtics, etc.) o perillosos (bateries, pintures, olis, etc.) s’han creat els anomenats Punts Nets (‘eco parcs’, ‘àrees d’aportació’, ‘deixalleries’ o ‘garbigune’, segons la zona d’Espanya).

Aquestes instal·lacions estan destinades als usuaris particulars, no a les empreses, i són gratuïtes encara que s’exigeix l’esforç de carregar amb les deixalles i transportar-los fins al punt més pròxim, si és que coneixem la seva ubicació.

No existeix cap organisme encarregat de centralitzar la informació (l’OCU ha agrupat en la seva pàgina web informació de 650 punts nets recollida de comunitats i ajuntaments). El responsable de la seva gestió sol ser l’ajuntament, la mancomunitat o les empreses privades que aquests hagin designat, que s’encarregaran de transportar els residus a un centre per al seu tractament específic on reben el final adequat: reutilització, reciclatge, valorització energètica o eliminació de manera segura.

D’entre els tres tipus o línies de residus tecnològics?

• Línia Blanca: frigorífics, rentavaixelles, rentadores, forns i cuines.
• Línia Marró: televisors, vídeos, equips de música, etc.
• Línia Grisa: ordinadors, perifèrics i telèfons mòbils.

La Línia Grisa va ràpidament camí de suposar la major part dels abocaments tecnològics, gràcies a l’adopció massiva en les llars de PCs i sobretot mòbils i la seva prematura obsolescència.

En els calaixos de moltes llars espanyoles s’acumulen milers de telèfons mòbils que no funcionen o han estat marginats per les noves generacions. L’esperança de vida d’un mòbil no aconsegueix els dos anys, moment en què terminals (carcasses, pantalles LCD, components elèctrics, etc.), bateries i accessoris (carregadors, antenes, mans lliures…) es converteixen en detritus, altament contaminants en alguns casos (el cadmi que conté una sola bateria basta per a contaminar més de 600.000 litres d’aigua) però reutilitzables en un 90%.

Es calcula que només quatre de cada deu cel·lulars que hi ha en el mercat espanyol estan operatius, amb el que fins a 20 milions de telèfons dels més de 50 milions venuts des de principis dels 90 no és més que ‘escombraries mòbils’. Per al seu reciclatge, l’Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec) va posar en marxa, a l’estiu de 2001, una campanya de recollida de mòbils (Tragamóvil) en poblacions de més de 50.000 habitants. Des de llavors, tant ajuntaments com empreses privades (Biotelo The Phone House, per exemple) faciliten la retirada de mòbils vells, dels quals es recolliran més de 4 milions enguany.

A través de més de 300 punts de recollida repartits per Espanya, ‘Tragamovil’ condueix els terminals obsolets a Indumetal Recycling, empresa biscaïna que va reciclar 40 tones de mòbils en 2003 (27 tones a través de la campanya Tragamóvil) i que en els primers quatre mesos de 2004 es va fer càrrec d’altres 557.400 quilos de residus elèctrics i electrònics (177.570 quilos en ordinadors, copiadores, fax o telèfons i 86.353 quilos en monitors) del País Basc.

Europa pren mesures

Conscient del creixent problema de les escombraries electròniques, el Parlament Europeu va aprovar una directiva per a reduir al mínim l’eliminació de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) com a residus urbans no seleccionats, i per a fomentar un disseny i producció que faciliti el seu desarmat, reutilització i el reciclatge de residus. Segons la Directiva, els estats membres, com a més tard el 13 d’agost de 2005, vetllaran perquè els consumidors poden retornar gratuïtament els residus al distribuïdor i garantiran el seu transport a instal·lacions de tractament autoritzades.

Els fabricants, al seu torn, es veuran obligats a recollir els RAEE que no procedeixin de llars particulars, alguna cosa que al final recaurà en les butxaques del comprador amb una pujada de preu d’entre el 2% i el 9%, segons la patronal del sector. A la fi de 2006 s’han de recollir una mitjana de 4 quilograms de RAEE procedents de llars particulars per habitant i any, i els fabricants han de ser capaços de recuperar entre el 50% i el 80% dels productes que fabriquin. També a partir de 2006 es prohibirà la utilització de plom, mercuri, cadmi, crom hexavalante i altres materials tòxics en la construcció d’ordinadors i electrodomèstics.