Milions de deixalles de satèl·lits i coets fora d’ús i fins a cambres o raspalls de dents perdudes pels astronautes orbiten sense control al voltant de la Terra. Aquestes escombraries espacials augmenta cada any, i suposa un perill creixent per a les missions d’astronautes i els sistemes de satèl·lits. De seguir aquest contaminant ritme, en les pròximes dècades serà missió impossible transitar aquestes zones, avisen els experts. Per això, les principals agències espacials desenvolupen programes específics per a combatre i controlar aquest problema.
Un abocador que orbita sobre els nostres caps
L’Estació Espacial Internacional (ISS) es desplaça ara quilòmetres més prop de la superfície terrestre, en concret a 353,7 quilòmetres d’altura. No és la primera vegada que els seus responsables corregeixen la seva òrbita, per a tractar d’evitar una possible col·lisió amb les restes acumulades després de dècades de llançaments de coets i satèl·lits.
S’estima que cada any el número d’aquests residus augmenta en un 5%
Així mateix, s’estima que cada any el número d’aquests residus augmenta en un 5% en les diferents òrbites que solen utilitzar-se per a posicionar aquests enginys, entre 850 i 36.000 quilòmetres d’altitud.
La majoria d’aquestes escombraries procedeix d’explosions, com les ocorregudes l’any passat, considerades les més importants fins al moment. L’11 de gener de 2007, el Govern xinès manava un coet per a destruir un vell satèl·lit meteorològic, les restes del qual augmentaven en un 15% la quantitat de ferralla en l’espai. La missió formava part d’un sistema anti-satèl·lits que els Estats Units i Rússia van deixar d’utilitzar en els anys 80 precisament per a evitar aquest problema.
Per part seva, un succés de conseqüències similars es produïa el 19 de febrer: una part d’un coet rus, del tipus Briz-M, explotava per causes que es desconeixen en tractar de posar en òrbita un satèl·lit Arabsat de comunicacions.
Possibles conseqüències
L’impacte d’un d’aquests objectes podria posar en perill la vida dels astronautes. De fet, la missió STS-48 del transbordador Discovery va efectuar oficialment en 1991 la primera maniobra específica per a evitar una col·lisió amb les restes del satèl·lit soviètic Cosmos 955.
I per petit que sembli algun d’aquests fragments, l’enorme velocitat relativa a la qual viatgen pot provocar seqüeles considerables, com mostren per exemple les imatges d’un estudi realitzat per l’AQUESTA. Jesús Marcos, director de l’Àrea d’Espai d’Inasmet-Tecnalia, afirma que petites partícules d’uns tres centímetres d’acer o alumini poden tenir l’efecte d’una bala de metralleta en impactar en un equip.
La ferralla espacial podria tornar intransitable l’òrbita terrestre dins de mig segle
En aquest sentit, segons un estudi publicat en la revista Science, l’acumulació de restes de naus, coets, satèl·lits i fins a objectes perduts pels astronautes en les seves missions extravehiculares podria tornar intransitable l’òrbita terrestre dins de mig segle.
Mesures per a combatre les escombraries espacials
Les principals agències espacials del món tenen ja en compte aquest problema per al disseny dels seus enginys. Per exemple, es desenvolupen cuirasses o capes externes més resistents, com per exemple la que porta ara l’ISS, i sistemes que permeten una major capacitat de maniobra per a esquivar els fragments majors. Així mateix, alguns dissenys estan pensats per a evitar la fragmentació de l’artefacte després de la seva vida útil.
Així mateix, altres propostes inclouen sistemes de “escombratge”, com a remolcadors automàtics o “escombres” làser que condueixin els enderrocs a l’atmosfera fins que es desintegrin; o substàncies conegudes com “aerogeles” capaces d’absorbir i atrapar en el seu interior aquestes deixalles.
La NASA compta amb una dotzena d’estacions de seguiment, tant en terra com en òrbita, i diversos instruments de vigilància
Per part seva, el Comando Estratègic dels EUA, una institució dependent del Ministeri de Defensa, utilitza diversos telescopis i rádares i compta amb un catàleg de 13.000 objectes, en part per a evitar confondre’ls amb possibles atacs de míssils.
A Europa, l’AQUESTA disposa també d’una Oficina de Residus Espacials i de diversos telescopis i rádares per a l’estudi i vigilància de la ferralla espacial. Espanya col·labora amb una estació de seguiment situada en l’Observatori del Teide, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC).
Així mateix, l’AQUESTA ofereix interessants webs amb informació sobre aquest tema, com una evolució en imatges on es pot observar el problema, o una animació que mostra l’acumulació i distribució dels objectes catalogats des de 1957 fins a 2000.