Escombraries espacials

• Autor: Per Alex Fernández Muerza
• Data de publicació: Dimecres, 03deSetembrede2008

Imatge: NASA

Milions de deixalles de satèl·lits i coets fora d’ús i fins a cambres o raspalls de dents perdudes pels astronautes orbiten sense control al voltant de la Terra. Aquestes escombraries espacials augmenta cada any, i suposa un perill creixent per a les missions d’astronautes i els sistemes de satèl·lits. De seguir aquest contaminant ritme, en les pròximes dècades serà missió impossible transitar aquestes zones, avisen els experts. Per això, les principals agències espacials desenvolupen programes específics per a combatre i controlar aquest problema.

Un abocador que orbita sobre els nostres caps

/imgs/2008/09/escombraries-espacial01.jpg

L’Estació Espacial Internacional (ISS) es desplaça ara quilòmetres més prop de la superfície terrestre, en concret a 353,7 quilòmetres d’altura. No és la primera vegada que els seus responsables corregeixen la seva òrbita, per a tractar d’evitar una possible col·lisió amb les restes acumulades després de dècades de llançaments de coets i satèl·lits.

S’estima que cada any el número d’aquests residus augmenta en un 5% I és que aquestes deixalles estan transformant l’espai pròxim a la Terra en un autèntic abocador. L’Agència Espacial Nord-americana (NASA) compta amb una base de dades que reuneix uns 10.500 objectes inservibles majors de 10 centímetres (cm.); uns 110.000 d’entre un i deu cm.; i uns 35 milions menors d’un cm. No obstant això, la major part de les escombraries espacials no estaria censada: l’Agència Espacial Europea (AQUESTA) creu per exemple que hi ha més de 600.000 objectes superiors a 1cm.

Així mateix, s’estima que cada any el número d’aquests residus augmenta en un 5% en les diferents òrbites que solen utilitzar-se per a posicionar aquests enginys, entre 850 i 36.000 quilòmetres d’altitud.

La majoria d’aquestes escombraries procedeix d’explosions, com les ocorregudes l’any passat, considerades les més importants fins al moment. L’11 de gener de 2007, el Govern xinès manava un coet per a destruir un vell satèl·lit meteorològic, les restes del qual augmentaven en un 15% la quantitat de ferralla en l’espai. La missió formava part d’un sistema anti-satèl·lits que els Estats Units i Rússia van deixar d’utilitzar en els anys 80 precisament per a evitar aquest problema.

Per part seva, un succés de conseqüències similars es produïa el 19 de febrer: una part d’un coet rus, del tipus Briz-M, explotava per causes que es desconeixen en tractar de posar en òrbita un satèl·lit Arabsat de comunicacions.