Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espais naturals protegits?

Diversos experts denuncien els delictes ambientals comeses en aquestes zones naturals, malgrat comptar amb protecció especial i de la recent millora legal
Per Alex Fernández Muerza 5 de març de 2008
Img hayedo
Imagen: horrapics

La naturalesa està protegida íntegrament per diversa normativa ambiental i territorial. Així mateix, a alguns espais naturals, pel seu estat de conservació o pels seus valors, se’ls dota d’un nivell de protecció addicional, que pot provenir de diferents figures internacionals, nacionals, autonòmiques i fins i tot locals, com per exemple els parcs naturals o nacionals, recollits en la Guia CONSUMER EROSKI de Parcs Naturals. No obstant això, diversos experts asseguren que en aquests espais naturals protegits s’estan cometent tot tipus d’abusos, com la construcció d’urbanitzacions o camps de golf, malgrat el desenvolupament de la legislació europea i espanyola en els últims anys. A més, apunten a les comunitats autònomes com a principals responsables que no hi hagi més espais naturals protegits.

Espais naturals protegits a Europa i Espanya

Cristina Rabadán, experta en Xarxa Natura 2000 de WWF/Adena, afirma que les Directives d’Ocells (79/409/CEE) i d’Hàbitats (92/43/CEE) són les pedres angulars perquè els països membres de la Unió Europea (UE) compleixin el seu compromís de detenir la pèrdua de biodiversitat en 2010 i aconseguir les metes globals del Conveni sobre la Diversitat biològica (CBD), per a lluitar també contra la pèrdua global de biodiversitat.

/imgs/2008/02/lago1.jpgEntre les mesures de conservació d’aquestes Directives s’inclou la creació de la xarxa d’espais protegits, denominada “Natura 2000”. Segons María Ángeles López Lax, responsable d’Associació per a la Comunicació i Informació Mig Ambiental (ACIMA), la Xarxa Natura 2000 pretén establir corredors naturals en tota Europa perquè les espècies puguin moure’s sense dificultat per ells, “una vegada comprovat el fracàs de protegir espais tancats (parcs) com a mesura de preservació de la biodiversitat.”

Per a complir els objectius d’aquesta xarxa, cada estat de la UE va haver de presentar unes llistes d’espais que asseguressin la conservació dels tàxons (grup d’organismes emparentats) i els hàbitats d’interès comunitari. Per a això es van seleccionar unes Zones d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) designades segons la Directiva d’Ocells i uns llocs coneguts en la seva primera fase com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i posteriorment com a Zones Especials de Conservació (ZEC) per al compliment de la Directiva d’Hàbitats.

La xarxa Natura 2000 ocupa actualment al voltant del 20% de la superfície europea i inclou pràcticament tots els valors naturals destacables

Quant a la legislació espanyola, la responsable d’ACIMA assenyala que en els últims anys s’ha produït un gran desenvolupament de les lleis i tipologies que protegeixen a un determinat espai natural, tant en relació amb els usos del sòl (Llei 8/2007), com de la naturalesa, com les recents Lleis 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i la Llei 45/2007 per al desenvolupament sostenible del medi rural, precedides per la Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental. En l’àmbit autonòmic, assegura aquesta experta, la legislació de protecció de la naturalesa “no va molt més allà que l’estatal, és a dir, no és més restrictiva o proteccionista.”

D’aquesta manera, la xarxa Natura 2000 ocupa actualment al voltant del 20% de la superfície europea i inclou pràcticament tots els valors naturals destacables: Hàbitats singulars com les deveses i espècies amenaçades com el linx ibèric són alguns dels millors exemples.

Quant a la grandària d’aquestes àrees naturals especials, Espanya, sense comptar els espais marins la declaració dels quals va molt retardada, té 1.430 LIC, amb una superfície de 118.165 km² (23,4% del total), i 563 ZEPA, la qual cosa suposen 96.488 hectàrees terrestres (19,1%). Es tracta de les últimes dades aportades pel Baròmetre de la xarxa Natura 2000, compilat per la Comissió Europea i actualitzat al juny de 2007.

Especulació en espais naturals protegits

Antonio Vercher, Fiscal Coordinador de Medi Ambient i Urbanisme, afirma que la protecció legal d’aquestes àrees és “correcta i suficient”. A més, explica, la recent llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, “que anteposa la protecció del medi ambient enfront de l’ordenació urbanística, suposarà un instrument bàsic per a salvaguardar les zones naturals de valor ambiental.”

Com a prova d’això, Vercher assevera que la Fiscalia Especial de Medi Ambient i Urbanisme va iniciar en 2006 “unes quatre mil diligències de recerca relatives a delictes mediambientals”, i encara que l’estadística de 2007 encara no està tancada, “pensem que la xifra d’enguany serà encara major”.

/imgs/2008/02/campos1.jpgAixí mateix, detalla, en 2006 “el nombre de sentències condemnatòries ha estat molt superior al de les sentències absolutòries. No tenim constància d’il·legalitats referides al canvi de protecció de les àrees naturals, que ara com ara són intocables.”

No obstant això, hi ha qui no comparteix l’optimisme del Fiscal de Medi Ambient. Des d’Ecologistes en Acció, Joaquín Reina assegura que l’especulació amb aquests espais protegits per a diferents usos, com a urbanitzacions, camps de golf, etc., “és una realitat en pràcticament totes les Comunitats Autònomes (CCAA), a vegades de forma absolutament descarada i unes altres amb més dissimulació i decòrum”.

La Fiscalia Especial de Medi Ambient i Urbanisme va iniciar en 2006 unes quatre mil diligències de recerca relatives a delictes mediambientals

Així mateix, denúncia, l’obra civil de caràcter públic “no es queda enrere”: “El Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport (PEIT) afectarà nombrosos espais naturals protegits, especialment a LIC sense consolidar prou, ja que sembla més fàcil donar sortida a projectes d’infraestructura que aposten per models de transport absolutament insostenibles”.

María Ángeles López assegura que perquè es construeixi una urbanització, un camp de golf o qualsevol altre projecte “n’hi ha prou que el seu promotor realitzi un estudi d’impacte ambiental a mesura de les seves necessitats i sense tot just possibilitats de fiscalització en via judicial.” Així mateix, sosté, el govern autonòmic també pot declarar el projecte d’Interès Regional “perquè es dugui a terme en qualsevol mena de sòl, encara que hagi estat declarat ZEPA, LIC o ZEC, i per un procediment molt ràpid, sense tot just temps per a recórrer abans que entrin les màquines.”

La responsable d’ACIMA subratlla que aquesta situació està ocorrent en diversos llocs d’Espanya i posa com a exemple Extremadura, on ha estat recentment: “La Junta ha reclassificat una ZEPA per les bones, sense fer informe que ho justifiqui ni sol·licitar l’obligatòria desclassificació a la UE, per a construir la coneguda urbanització, golf, etc., i ho ha tramitat com a Projecte d’Interès Regional.”

D’altra banda, López Lax també ha observat en la comunitat extremenya que ciutadans procedents d’Alemanya i Regne Unit estan construint habitatges en sòl rústic, ja que segons les CCAA, és possible a partir de dues hectàrees i mitja.

En aquest sentit, aquesta experta recorda que els propis informes de l’Agència Europea de Medi Ambient reconeixen el fracàs de la implementació dels Directius Ocells i Hàbitats: “Si aquest consum de sòl rural és difícil de parar en tota Europa, a Espanya és encara pitjor, a l’ésser la nostra economia dependent de la construcció i el turisme, i pel sistema de finançament dels municipis, que es basa en les llicències d’obres i IBI, ingressos molt superiors als fons que la UE destina a la protecció de la Xarxa Natura.”

Per part seva, els terrenys que es troben dins de la Xarxa Natura 2000 tampoc se salven d’aquest “boom urbanístic”, segons Cristina Rabadán, si bé recorda que qualsevol projecte en Natura 2000 “ha de ser avaluat i si l’afecta negativament no es pot dur a terme. A més, explica, “la nova llei de sòl ha dificultat la realització de grans urbanitzacions en aquests espais.” No obstant això, l’experta de WWF/Adena reconeix que “hi ha molts casos d’urbanisme en Natura 2000 que actualment estan enfront dels tribunals.”

Quant als parcs naturals, l’especialista d’ACIMA afirma que aquests abusos són més difícils de cometre, perquè compten amb “normes molt concretes de protecció, un detall exhaustiu respecte als usos permesos, i disposen d’òrgans de vigilància i control com és el Consell, l’opinió del qual no es poden saltar tan fàcilment les administracions.”

Per què no hi ha més espais naturals protegits

Les noves normatives i la conscienciació ambiental apunten a l’ampliació dels espais naturals protegits. No obstant això, aquest increment no es produeix, perquè, en opinió de Joaquín Reina, responsable d’Ecologistes en Acció, les CCAA, els qui ostenten les competències en aquest sentit, “continuen entenent que aquests espais poden arribar a ser un obstacle per al desenvolupament socioeconòmic.”

Un exemple d’això són els espais de la Xarxa Natura 2000. Cristina Rabadán, de WWF/Adena, recorda que la Comissió Europea ha detectat que alguns hàbitats o espècies a Espanya no tenen suficients LIC designats com per a assegurar la seva conservació.

/imgs/2008/02/hayedo1.jpgD’altra banda, i arran d’un informe de SEU/BirdLife de l’any 2000, la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra Espanya perquè no s’havien designat suficients ZEPA, que va acabar en una sentència condemnatòria del tribunal de Luxemburg el 28 de juny de 2007. En concret, la sentència indicava que Canàries, Balears i Andalusia havien designat una superfície massa petita en algunes ZEPA, i que Canàries, Balears, Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i València no havien designat suficients ZEPA.

Així mateix, Rabadán recorda que Espanya, com la majoria dels estats membres de la UE, va molt retardada en la designació dels LIC i els ZEPA marins, per la qual cosa en la seva opinió s’hauran de declarar moltes en els pròxims anys.

El sistema judicial i processal a Espanya no disposa d’eines ni personal adequats per a paralitzar un projecte que pot danyar a un espai natural protegit

En opinió de López Lax, aquesta situació suposa que al final la protecció d’aquests espais quedi en mans de les associacions ecologistes i veïnals, “amb l’ajuda dels Tribunals, depenent del grau de sensibilitat, als qui se’ls ha conferit la tasca gens fàcil de concretar i aplicar a la realitat els mandats de protecció de la naturalesa i la biodiversitat”.

En aquest sentit, l’experta d’ACIMA assegura que el sistema judicial i processal a Espanya “no disposa d’eines ni personal adequats per a paralitzar un projecte que pot danyar a un espai natural protegit mentre se substancia el procés, per la qual cosa la protecció de la naturalesa no depèn tant de les lleis ni de la seva exigència davant els tribunals, sinó de la voluntat política.”

Com combatre els abusos

El responsable d’Ecologistes en Acció considera que per a impedir aquests abusos “hi ha molta feina per fer”. En aquest sentit, reclama per a aquests espais “un salt qualitatiu d’una gestió passiva a una activa”, per a la qual fa falta “corresponsabilitat, recursos i voluntat política”. D’altra banda, Reina recomana ampliar la formació i informació de la societat, perquè es pugui controlar a les Administracions Públiques.

/imgs/2008/02/casacada1.jpgEl Fiscal Coordinador de Medi Ambient i Urbanisme creu en l’eficàcia de la combinació entre sancions administratives i càstigs penals: “Juntament amb la vigilància legislativa, la millor defensa mediambiental s’assegura mitjançant el compliment rotund del nostre ordenament. Les normes mediambientals són susceptibles de completar la norma en blanc que és el Codi Penal referent a això. Ja hi ha un Projecte de Llei de reforma d’aquest, on està previst un augment de penes en delictes contra el medi ambient.”

Ja hi ha un Projecte de Llei de reforma del Codi Penal, on està previst un augment de penes en delictes contra el medi ambient

L’experta de WWF/Adena afegeix que la conservació d’hàbitats i espècies precisa d’una gestió integral del territori que contempli als éssers humans i les seves activitats com a un factor més que incideix del sistema natural, que no sempre ha de ser negatiu.

La responsable de l’associació ACIMA apunta a mesures tècniques i socials. D’una banda, sol·licita una legislació europea més concreta, restrictiva i coherent amb la resta de les polítiques, en la qual els poders públics no tinguin tant de poder discrecional. D’altra banda, reclama l’aplicació i el desenvolupament efectiu del Conveni d’Aarhus, que impliqui una major informació i participació social.