Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya acaba amb el seu propi peix

El nostre país depèn des del 12 de juny del peix exterior, segons un estudi que evidencia la sobreexplotació dels recursos propis

img_barco pesca hd_

Si el consum de peix es disposés al llarg d’un any, Espanya es quedaria sense les reserves de les seves aigües nacionals l’11 de juny. A partir d’aquí i fins al 31 de desembre dependria de les captures realitzades en l’exterior. És una de les conclusions d’un recent estudi que vol deixar en evidència la sobreexplotació dels recursos marins en la Unió Europea (UE). Aquest article explica que el nostre país ja no té peix propi, les mesures per reduir la sobrepesca i el valor creixent de l’aqüicultura.

Espanya ja no té peix propi

Img barco
Imatge: Cuxclipper

Espanya va començar a dependre del peix exterior el 12 de juny. Així ho assenyala l’informe Fish dependence 2014” (Dependència del peix 2014), publicat per l’organització amb seu a Londres New Economics Foundation (NEF), el responsable de la qual d’estudis ambientals és l’espanyol Aniol Esteban. D’aquesta forma tan gràfica, una espècie de petjada ecològica de la pesca, aquest treball vol deixar en evidència la sobreexplotació dels recursos marins. Els seus autors analitzen des de 2010 els nivells d’autosuficiència i dependència pesquera dels 27 països membres de la Unió Europea (UE). Per al conjunt dels europeus, la dependència de l’exterior començarà el 12 de juliol.

Espanya és el segon consumidor de peix de la UE, amb 42,9 quilos per persona i anyL’estudi, que cita estadístiques de la FAO de 2012, assegura també que el nostre país és el segon consumidor de peix de la UE: cada ciutadà consumeix de mitjana 42,9 quilos anuals, solament per darrere de Portugal, amb 61,1 quilos. La mitjana en la UE és de 23 quilos per persona i any, mentre que a nivell mundial és de 18,5 quilos/any.

No obstant això, la dependència europea i espanyola ha millorat lleugerament en els últims anys. Per exemple, en 2007 les reserves en el cas espanyol s’haurien acabat el 8 de maig, mentre que en el cas europeu la data límit es col·locava el 2 de juliol.

Des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), s’assenyala que des de fa diversos anys Espanya aplica una política restrictiva al creixement de la flota. “En els últims 15 anys el nombre de bucs s’ha reduït en més del 42% (31% en mesures de volum de la flota o GT). La flota espanyola s’ha adaptat als recursos disponibles, de manera que en molt pocs anys més explotarà tots els seus recursos en nivells propers o iguals al rendiment màxim sostenible”, assegura el seu secretari general de Pesca, Carlos Domínguez.

Quant a l’origen del peix capturat en l’exterior, el responsable del MAGRAMA assegura que la majoria procedeix de fonts “sostenibles, perquè la reglamentació de la UE és molt estricta per controlar que no accedeix al nostre mercat ni un sol quilo procedent de pesca legal, no regulada i no reglamentada”.

Mesures per reduir la sobrepesca

La reducció de la sobrepesca és crucial per reduir aquesta situació de dependència de l’exterior i, en definitiva, d’insostenibilitat del consum dels recursos pesquers en la UE. L’estudi de la NEF estima que si es recuperessin 43 dels més de 150 caladors del nord-est Atlàntic, l’autosuficiència dels països membres augmentaria en 85 dies, fins al 4 d’octubre. Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Regne Unit podrien ser fins i tot autosuficients tot l’any. En el cas d’Espanya, la dependència es reduiria en 50 dies, començant a partir del 31 de juliol. No obstant això, els autors de l’estudi recorden que no han utilitzat dades del Mediterrani, on les captures “s’han reduït substancialment en les últimes dècades”.

La conservació i recuperació de les poblacions de peixos sobreexplotadas en la UE tindria a més uns clars beneficis econòmics. En un altre estudi de la NEF, No Catch Investment” (Inversió en no realitzar captures), s’estima que restaurar els estocs de pesca comercials en la UE al seu rendiment màxim sostenible (RMS) podria generar més de 3.000 milions d’euros en valor de captures addicionals per any. “Es podrien crear fins a 100.000 llocs de treball, dels quals 35.000 serien ocupacions directes en el sector pesquer. Per a això caldria deixar a partir d’avui de pescar a les zones sobreexplotadas. En quatre anys les captures de peix de la UE serien majors i més sostenibles. En deu anys el volum de captures seria gairebé el triple de l’actual”, segons Esteban.

A més de la reducció de les captures, els experts en pesca sostenible assenyalen altres mesures necessàries per evitar la sobreexplotació dels recursos pesquers: reclamar més informació per conèixer i exigir productes de qualitat sostenibles; consumir productes amb certificat ecològic, com el segell MSC; millorar l’etiquetatge dels productes perquè els consumidors coneguin el seu origen; recolzar la pesca artesana i local, normalment sostenible; fer complir la normativa per evitar la pesca il·legal; gestionar les pesqueres amb criteris científics per conèixer el seu estat real; i pensar a llarg termini, per garantir el futur de la pesca.

El valor creixent de l’aqüicultura

L’estudi de la NEF també mostra que sense l’aqüicultura , o cria controlada d’espècies aquàtiques, la dependència espanyola de l’exterior seria encara major. Si s’eliminés aquest mètode de producció pesquera, l’autosuficiència d’Espanya acabaria el 10 d’abril, dos mesos abans. En el cas de la UE, la data de començament de la dependència sense aqüicultura començaria el 25 de maig. Espanya és el primer productor d’aqüicultura de la UE, amb el 22% del total i 274.000 tones, segons xifres d’Eurostat de 2011.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions