Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya se situa 17 punts per sobre del límit d’emissions fixat pel Protocol de Kyoto

El sector del processament de l'energia és el més contaminant, amb el 77,11% de les emissions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 31deMaigde2003

El Ministeri de Medi Ambient ha realitzat per primera vegada un inventari d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per comunitats. Aquest estudi posa de manifest un saldo negatiu d’emissions en 2001 (últimes dades disponibles), amb un descens d’un 1,49%, la qual cosa situa a Espanya un 32,2% per sobre de l’any considerat base per a aquests càlculs (1990), i encara més de 17 punts sobre el límit fixat per al nostre país en el Protocol de Kyoto.

La distribució d’emissions per comunitats autònomes indica increments superiors a la xifra total nacional en 12 d’elles, Ceuta i Melilla durant aquests onze anys, a causa del desenvolupament de sectors industrials i energètics que emeten aquest tipus de gasos i al transport.

Així, Canàries va incrementar entre 1990 i 2001 un 68,8% les seves emissions, la Comunitat Valenciana un 56,8%, Balears el 51%, Madrid el 49,7%, Extremadura el 45,4%, Melilla el 44,1%, Andalusia el 42,7%, La Rioja el 40,6%, Murcia el 40,3%, Navarra el 37,6%, Ceuta i Castella-la Manxa el 35,2%, Catalunya el 33,1% i Cantàbria el 32,3%. Per sota de l’increment total d’Espanya se situen Galícia, amb un augment en onze anys del 23,4%, Castella i Lleó (20,2%), Aragó (16,8%), Astúries (14,1%) i País Basc (9,7%).

Per sectors, el del processament de l’energia és el més contaminant, aglutinant el 77,11% de les emissions. Dins d’aquest sector, les indústries energètiques (sobretot les tèrmiques), el transport i les indústries manufactureres i de la construcció són les que més aporten a aquest global, per la qual cosa també són les que més influeixen en el canvi de tendència del total d’emissions a Espanya. En aquest sentit, va anar precisament el transport el que va impedir al nostre país incrementar el seu saldo negatiu d’emissions en 2001, perquè aquest sector va augmentar la seva emissió de gasos contaminants respecte a 2000 en un 5%, la qual cosa gairebé va deixar sense efecte el descens d’un 5,4% d’una part del sector energètic, que s’havia aconseguit gràcies a la substitució del carbó per fuel-oil i el gas en les centrals tèrmiques en servei, o la reducció en un 1% en les emissions dels processos industrials i de combustió, gràcies sobretot al descens de perfluorocarbonados (PFC) en la producció de l’alumini.

Les pròpies indústries són les més interessades a reduir la seva càrrega de contaminació, si no volen enfrontar-se a les multes que la Llei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (IPPC) recull per a les que no compleixin els límits d’emissió en les seves respectives activitats. Aquesta norma entrarà en vigor en 2007 i podria suposar una reducció d’entre un 3 i un 3,5% de les emissions espanyoles.

A més, la directiva de comerç d’emissions que prepara la Unió Europea (UE) per a permetre l’intercanvi de drets d’emissió entre els diferents països de la UE -sempre tenint com a màxim l’objectiu fixat pel Protocol de Kyoto per al conjunt de la UE (una reducció d’emissions del 8%)- obligarà a les instal·lacions espanyoles a les quals afecta aquesta llei IPPC, uns 6.500 centres industrials, a ajustar-se a un contingent de drets d’emissió que se’ls assignarà a cadascuna d’elles. En el cas que el superin, hauran d’haver comprat drets d’emissió a altres empreses, la qual cosa els permetrà ajustar la seva “comptabilitat de gasos” si no volen enfrontar-se a les multes. El Protocol de Kyoto deixa altres portes obertes per a maquillar “” la comptabilitat dels països, com són els anomenats “embornals” de carboni; és a dir, comptar amb l’efecte d’absorció de CO? pels boscos. A més, estan els anomenats “mecanismes de flexibilitat”, com la compra-venda d’emissions entre països que tenen compromís de reducció i el mecanisme de desenvolupament net, que consisteix a exportar projectes d’energia neta a països que no tenen compromís de reducció, descomptant-se el país exportador la variació d’emissions per deixar d’usar energia bruta.

Quant al transport, la UE prepara una norma, que hauria d’entrar en vigor en 2007, que limitarà l’emissió de CO? dels cotxes a 140 g per quilòmetre. A Espanya, aconseguir l’objectiu de Kyoto passa, a més de per les mesures citades -adoptar les millors tecnologies i limitar les emissions del transport-, per l’augment de les energies renovables.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions