Les dades de l’Agència Europea de Medi ambient confirmen que Espanya va excedir durant 2009 el llindar d’alerta de 240 um per metre cúbic en el nivell de concentració d’ozó en l’atmosfera marcats en la Unió Europea (UE). El nostre país se situa en aquest aspecte al mateix nivell de Bulgària, França, Grècia, Itàlia, Portugal, Regne Unit i Romania.
Un total de 18 Estats membres van manifestar un excés del llindar d’informació (180 um per metre cúbic). Bèlgica, Grècia, Itàlia i Portugal van registrar el major nombre d’excessos. Igual que en els anys més recents, cap estació en el nord d’Europa va registrar informació sobre llindars excedits.
El rècord de nivells baixos en 2009 a escala europea es va produir malgrat la mitjana de temperatures estiuenques, properes a les extremes registrades en el càlid estiu de 2003, quan es va donar el més alt nombre d’excessos en l’última dècada. Els resultats diferents dels dos estius podrien ser atribuïts a diversos factors perquè la formació de l’ozó està determinada per diverses condicions meteorològiques, així com a la composició química de l’atmosfera. Sembla, no obstant això, que les reduccions de l’ozó antropogénico, que és precursor de les emissions de gasos a Europa, van contribuir de manera significativa al descens general en les concentracions d’ozó màximes.
Per primera vegada des de 1997, no s’ha informat de cap concentració d’ozó superior a les 300 um per metre cúbic, mentre que la màxima concentració en una hora (284 um per metre cúbic) es va registrar a França. A diferència dels estius previs, en 2009 no va haver-hi episodis de desviacions en múltiples dies. L’estiu de 2009 va estar caracteritzat per episodis d’ozó d’entre dos i cinc dies, seguits per períodes amb escassos excessos.
Mentre que l’ozó forma una capa protectora en l’estratosfera, a nivell de sòl és un perillós aire contaminant que afecta a la salut humana. Les emissions d’ozó procedeixen de les centrals energètiques, els cotxes i camions, així com d’un cert nombre de pintures i dissolvents. A l’estiu, les concentracions d’ozó tendeixen empitjorar, a causa de la presència de vents lleugers i les altes temperatures.
