Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espècies a punt d’extingir-se

La llista d'éssers vius que podrien desaparèixer en els pròxims anys ha augmentat a tot el món
Per Alex Fernández Muerza 7 de gener de 2010
Img lince
Imagen: CONSUMER EROSKI

Les proves científiques d’una greu crisi de desaparició d’espècies van en augment. Cada vegada són més els éssers vius que es troben a la vora de la seva extinció, com assenyala la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Espècies tan carismàtiques com el linx ibèric, l’ós polar, la tonyina vermella o l’orangutan de Borneo podrien desaparèixer en pocs anys si no es prenen iniciatives urgents i eficaces. Els consumidors poden també assumir diverses mesures que contribueixin a la recuperació d’aquests éssers vius.

En perill

/imgs/2008/02/tigrebengala001.jpg

La Llista Vermella de la UICN estableix tres categories d’espècies amenaçades abans de la seva consideració com a extinta en estat silvestre. Un ésser viu es troba “en perill crític” quan la seva població ha caigut entre un 80% i un 90% en l’última dècada o en tres generacions, i/o el seu número és menor que 250 individus madurs. Una espècie en aquesta situació té un risc altíssim de desaparèixer a curt o mitjà termini. Les mesures de conservació que requereixen per a evitar-ho han de ser urgents i de gran abast.

A més de la categoria “en perill crític”, la UICN assenyala dues fases prèvies: “en perill” i “vulnerable”. En aquests casos, la situació no és tan extrema, però l’espècie en qüestió s’enfronta a un alt risc d’extinció. La població d’aquests éssers vius s’ha fragmentat o la seva distribució natural ha disminuït. En qualsevol cas, l’extinció d’una espècie és irreparable i suposa una pèrdua de biodiversitat que afecta l’ésser humà.

De les 47.677 espècies de la Llista Vermella, el 36% estan en perill d’extinció

Segons els responsables de la UICN, les proves científiques d’una greu crisi de desaparició d’espècies van en augment. En l’actualitat, la Llista Vermella indica que de les 47.677 espècies avaluades en 2009, 17.291 (el 36%) estan en perill d’extinció. Un total de 3.325 rep l’etiqueta de “en perill crític”; 4.891 se situen en la categoria “en perill”; i 9.075 sofreixen una situació “vulnerable”.

El nombre d’espècies en perill podria ser molt major del qual reflecteix la Llista Vermella. Aquest informe és una petita mostra de l’enorme biodiversitat de la Terra: analitza només el 2,7% dels 1,8 milions d’espècies conegudes. I els científics estimen que podria haver-hi entre 10 i 30 milions d’espècies a l’espera de ser descobertes.

/imgs/2009/03/pinguinos001.jpgAlgunes sofreixen un major assetjament. El 12% dels ocells coneguts, el 21% dels mamífers coneguts, el 28% dels rèptils, el 30% dels amfibis coneguts, el 35% dels invertebrats, el 70% de les plantes i el 37% dels peixos d’aigua dolça avaluats fins ara estan amenaçats.

La Llista Vermella assenyala que de les 47.677 espècies de plantes analitzades, 17.291 estan en risc. En 2009, la Llista va incloure 7.615 invertebrats, dels quals 2.639 estan en perill d’extinció. Els habitants dels ecosistemes d’aigua dolça, on viuen una gran part dels éssers vius del planeta, pateixen un ritme de desaparició major que el d’altres llocs. 1.147 de les espècies de peixos d’aigua dolça avaluades fins ara en la Llista Vermella estan en perill d’extinció. Dels 6.285 amfibis coneguts del planeta, 484 estan “en perill crític”, 754 es troben “amenaçats” i 657 són “vulnerables”. Dels 5.490 mamífers del món, 188 estan “en perill crític”.

La UICN assegura que és possible que el panorama sigui molt pitjor del que se sap en l’actualitat. Els seus responsables assenyalen a la desforestació, la contaminació, la caça furtiva i les espècies invasores com les principals causes d’aquest problema. Per part seva, l’ONG conservacionista WWF afegeix el canvi climàtic a aquesta llista.

Espècies destacades a punt de desaparèixer

/imgs/2008/12/gorilas001.jpgL’estat de conservació de totes les espècies hauria de preocupar per igual, però algunes d’elles criden més l’atenció de la societat. Els animals llistats a continuació es troben entre els més amenaçats del món. Si els esforços de conservació no arriben a temps, podrien desaparèixer en pocs anys, igual que altres espècies extingides no fa molt i de les quals només queden les seves últimes fotografies, com el tigre de Tasmània, la Quagga (una varietat de zebra amb ratlles només en la part frontal del seu cos), el gripau daurat de Monteverde (Costa Rica), la foca monjo del Carib, l’Ibex pirinenc, el tigre de Java o el dofí del riu Baiji (la Xina).

Antílop Saiga. En 1950 hi havia uns dos milions d’exemplars. En l’actualitat, la seva població s’ha reduït al 97%. La utilització de les banyes dels mascles en la medicina tradicional xinesa és una de les principals raons d’aquesta devastadora reducció.

Tonyina vermella. Aquesta espècie es troba a la vora del col·lapse. Les captures il·legals i les granges d’engreixament podrien provocar la seva pròxima desaparició.

Goril·la del Riu Cross i orangutan de Borneo i Sumatra. El 29% dels primats s’enfronta a una amenaça d’extinció sense precedents a causa de la destrucció dels boscos tropicals i el comerç i la caça il·legals. Alguns casos són molt cridaners: el goril·la del Riu Cross a penes compta amb 250-300 exemplars, mentre que els orangutans de Borneo i Sumatra podrien extingir-se en llibertat en 2010.

/imgs/2009/03/linx-iberico001.jpgLinx ibèric. És el felí més amenaçat del planeta. La seva població s’estima en uns 200 exemplars localitzats entre Sierra Morena i Doñana. La fragmentació del seu hàbitat, la pèrdua d’aliment i la mortalitat directa relacionada amb l’ésser humà (verins, trets, atropellaments) són els seus perills més importants.

Ós polar. El desglaç del seu delicat hàbitat en l’Artico, la contaminació o l’impacte de les extraccions petrolieres li han col·locat en una delicada situació. La seva població actual, estimada entre 20.000 i 25.000 exemplars, podria reduir-se en dos terços a mitjan segle.

Colla gegant. Compta amb menys de 2.500 exemplars. El seu hàbitat natural, a les muntanyes sud-occidentals de la Xina s’ha fragmentat i ha provocat el seu detriment poblacional.

Pingüí de Magallanes. Diverses espècies de pingüí han disminuït en gran nombre i diversos estudis apunten a la seva gairebé desaparició a mitjan segle. Una d’aquestes espècies, el pingüí de Magallanes, és desplaçada per corrents oceànics càlids. En 2008, centenars d’aquests animals van arribar a platges de Rio de Janeiro, a milers de quilòmetres del seu hàbitat natural, molts d’ells morts o moribunds.

Tigre de Sumatra. La seva població s’ha reduït a uns 400 exemplars. Una de les raons principals és la destrucció del seu hàbitat, especialment la desforestació causada per a l’explotació insostenible de la seva fusta. En 2010 se celebra l’Any del Tigre per a tractar de reduir l’accelerada disminució d’aquestes espècies.

/imgs/2008/08/ós-polar001.jpgTortuga llaüt. És la tortuga marina més gran i més amenaçada del món.

Rinoceront de Java. S’estima que queden menys de 60 exemplars en dues poblacions situades a Java i a Vietnam, en sengles parcs nacionals.

Vaquita. És el cetaci més petit i més en perill del món, amb menys de 600 exemplars situats en el Golf de Califòrnia.