La Unió Europea no és immune a les espècies exòtiques invasores, un dels principals perills per a la biodiversitat al món, segons Nacions Unides. Unes 11.000 espècies foranes s’han establert en ecosistemes europeus, de les quals unes 1.400 es troben a Espanya. Alguns d’aquests éssers són molt nocius: acaben amb les espècies autòctones, causen plagues, disminueixen la producció de camps i boscos, transmeten malalties o provoquen danys en edificis, canonades o dics. El cost de controlar aquestes invasions s’eleva a milers de milions d’euros anuals, segons diversos estudis. Els responsables comunitaris assenyalen a les activitats humanes com a causants del problema i reconeixen la necessitat de majors mesures de control i prevenció.
Imagen: Cangrejo de río rojo americano – Wikimedia
El projecte DAISIE (Delivering Alien Invasive Species Inventories for Europe), en marxa des de 2005 per inventariar totes les espècies exòtiques introduïdes a Europa des de 1492, inclou en la seva llista a 10.961 espècies d’animals, plantes i microorganismes. Espanya, el país amb més biodiversitat d’Europa, és un dels més afectats, ja que és la residència d’uns 1.400 d’aquests éssers vius no autòctons. L’amenaça no només arriba per terra, sinó també pel mitjà aquàtic: el Mediterrani és la zona marina més perjudicada, amb 2.500.000 quilòmetres quadrats de superfície afectada i 1.313 espècies invasores registrades.
Espanya és un dels països europeus més afectats per les espècies invasoresSegons els responsables de DAISIE -entre ells Montserrat Vilà, de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC)-, un 15% d’aquestes espècies invasores impliquen importants impactes ecològics o econòmics. Un fong invasor provoca una malaltia, la grafiosis, que afecta als oms dels boscos centreeuropeus. A Regne Unit, l’esquirol gris americana desplaça a l’esquirol autòcton i causa greus danys en les coníferes d’interès maderero. El musclo zebra s’incrusta en els desguassos i afecta a l’activitat industrial.
En alguns casos, aquestes espècies comporten pèrdues anuals milionàries. La Comissió Europea estima que controlar la invasió i reparar el dany provocat costa a les economies europees, almenys, 12.000 milions d’euros a l’any. Els seus responsables recorden que les illes aïllades, riques en biodiversitat, són molt vulnerables i poden sofrir un enorme impacte.
Un estudi publicat en la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’ quantifica en xifres econòmiques les conseqüències d’algunes de les principals espècies invasores a Europa. Els seus autors, entre els qui figura Vilà com a principal signatura, indiquen que la Chrysochromulina polylepis, un tipus d’alga unicel·lular molt estesa a Noruega, provoca una despesa anual de 8,2 milions d’euros. El jacint d’aigua suposa una despesa de 3,4 milions a Espanya i el coipo, 2,8 milions a Itàlia. Segons aquesta recerca, els vertebrats terrestres i les plantes i animals invasors d’aigua dolça tenen el major impacte ecològic. Per la seva banda, els invertebrats terrestres són els més nocius per als cultius i els boscos. Els artròpodes invasors haurien causat a Regne Unit pèrdues de 2.800 milions d’euros en les collites, segons altres estudis. A Espanya, les dades de DAISIE afirmen que el cost de la gestió de les plantes invasores en l’última dècada ha estat de 50.487.637 euros.
La llista de les espècies alóctonas més nocives és llarga. Els científics de DAISIE destaquen a alguns d’ells, com l’oca del Canadà, el musclo zebra, el cérvol Sika, el salvelino, el coipo, la rata almizclera, el cranc vermell o americà i el mosquit tigre. L’Agència Europea del Medi ambient (AEMA) ha elaborat una base de dades de més de 160 espècies o grups d’espècies molt esteses o amb conseqüències significatives en els ecosistemes. Les més nombroses són les plantes vasculars, que a més de reduir la biodiversitat afecten a la salut humana i a l’economia. Segons els experts d’aquesta institució europea, la llista no para de créixer i no hi ha indicis que la situació millori. La globalització i el canvi climàtic provocaran una major circulació d’espècies a altres hàbitats.
Causes de la invasió d’espècies a Europa
Imagen: Mejillón cebra – WikimediaL’activitat humana és la principal responsable d’aquestes invasions. Algunes d’aquestes espècies s’han introduït de forma deliberada amb l’objectiu d’aprofitar les seves possibilitats alimentoses i econòmiques, com la patata o el tomàquet. Però en altres casos els resultats no han estat els esperats. La camamilla bastarda geganta es va portar a Europa al segle XIX com a planta ornamental. La seva propagació ha desplaçat plantes autòctones i provoca dermatitis intensa si entra en contacte amb la pell. El coipo i la rata almizclera es van portar des d’Amèrica per aprofitar la seva pell, però s’han convertit en una amenaça per a preses, canals i sistemes de regadiu.
En altres ocasions, aquestes espècies s’han estès de forma involuntària. Amagades com a polissons en diverses mercaderies, aquests éssers viatgen des de qualsevol part del món, gràcies a la globalització del transport. Segons l’AEMA, a Europa es poden localitzar espècies de diverses parts del planeta, si ben els principals llocs d’origen són Àsia i Amèrica del Nord.
Moltes altres espècies invasores procedeixen d’algun lloc d’Europa i s’han transportat a una altra part del continent. És el cas de l’Arion “lusitanicus”, més coneguda com la bavosa assassina o espanyola, per ser oriünda de la Península Ibèrica. En l’actualitat, la hi pot trobar al centre i nord d’Europa, zones a les quals va arribar a la terra de les plantes de tiesto, fa unes tres dècades. Aquest llimac és el malson de jardiners i agricultors, que veuen com la seva producció d’herbes aromàtiques i hortalisses es transforma en un festí per a aquests éssers. La seva gran capacitat de reproducció, la seva resistència a les mesures de control i la seva ferocitat (s’alimenta fins i tot dels llimacs autòctons més febles) la converteixen en un enemic imbatible.
Els experts comunitaris subratllen que la prevenció, seguida de la detecció i el control precoç, són la protecció més eficaç enfront de les invasions. La Comissió ha proposat la creació d’un Sistema d’Informació i Alerta Ràpida a escala europea, que podria començar a funcionar en 2010. Per la seva banda, l’AEMA preveu organitzar un sistema informatiu a la seva xarxa de països membres per identificar i respondre a les invasions noves i en expansió.
Imagen: Coipo – WikimediaL’aprovació de normes i convenis específics per a aquest problema pot ser també de gran ajuda. Els responsables de la Comissió asseguren que la legislació europea en matèria mediambiental és una de les més avançades del món. Ara bé, reconeixen que no hi ha un enfocament harmonitzat ni un sistema coherent entre països veïns per al seguiment i control de les espècies invasores.
Una altra mesura essencial consisteix a investigar els efectes d’aquestes espècies en la biodiversitat europea i identificar a les espècies més agressives per centrar els esforços. Aquest és l’objectiu de projectes com DAISIE o la base de dades de l’AEMA.
La UE subvenciona cada vegada més projectes en els Estats membres amb l’objectiu de gestionar aquest problema. No obstant això, els seus responsables recorden que les mesures per reduir o exterminar espècies exòtiques, i per restaurar els ecosistemes originals, són difícils i costoses i no sempre aconsegueixen el seu objectiu.
