Espècies invasores marines

Una invasió d’espècies exòtiques, o al·lòctones, es produeix quan són extretes de la seva mig original, normalment per l’ésser humà, i sempre que aconsegueixin adaptar-se en un altre lloc diferent, produint un efecte negatiu en aquest ecosistema.

/imgs/2008/06/pesqueros01.jpgEn el cas de les invasions marines, es creu que al voltant de 4.000 espècies viatgen diàriament al voltant del món. No obstant això, diversos estudis indiquen que menys del 3% d’aquestes espècies aconsegueixen finalment establir-se i convertir-se en invasores. Ara bé, en aquest cas, segons Laura Capdevila, presidenta del Grup Especialista en Invasions Biològiques (GEIB), erradicar-les pot ser impossible si no es prevenen a temps, la qual cosa es tradueix en importants danys mediambientals i també econòmics.

La raó fonamental de la seva difusió planetària és el trànsit marítim internacional, dins d’alguna mercaderia o en quedar adherides en la quilla dels vaixells, si bé es creu que la seva principal via d’entrada és l’aigua de llast. Els grans vaixells de transport de mercaderies, en ser descarregats, perden estabilitat. Per a compensar-ho, utilitzen tancs de llast que carreguen amb aigua, un sistema que també usen per a guanyar en maniobrabilitat i estalviar combustible. Es calcula que més de 100.000 tones d’aigua de llast són transportades anualment pels vaixells de tot el món.

Per això, Charles F. Boudouresque, professor de Centre d’Oceanología de Marsella, afirma que els vaixells petroliers són “aquaris gegants” on bacteris, plàncton, larves i fins i tot peixos poden sobreviure durant setmanes.

En aquest sentit, Espanya es troba especialment amenaçada per aquest problema, en estar situada en les principals rutes dels petroliers, tant per l’Estret de Gibraltar com pel Mediterrani, la Mar d’Alborán o la Costa de la Mort gallega.

Per exemple, les aigües temperades del Mediterrani no són només irresistibles per als turistes, sinó també per a aquestes espècies invasores. Segons Ecologistes en Acció, des de principis del segle XX, el nombre d’espècies introduïdes al Mare Nostrum s’ha duplicat cada 20 anys i en l’actualitat hi ha unes 450 espècies exòtiques.

Algunes invasions d’espècies marines resulten especialment cridaneres per les seves negatives conseqüències. El gripau de la canya (Buf marinus) està fent estralls entre la fauna autòctona d’Austràlia. Per exemple, es calcula que la mala digestió d’aquest amfibi verinós està provocant la mort anual d’uns 600 cocodrils australià d’aigua dolça, una espècie de la qual es tenen censats uns 100.000 exemplars.

/imgs/2008/06/espècie-invasora01.jpgEntre els invertebrats, el caragol asiàtic Batillaria attramentarias està originant en les costes del nord de Califòrnia l’extinció dels mol·luscos autòctons, després d’arribar a través de la importació d’ostres japoneses fa uns 70 anys. L’Eriocheir sinensis, un cranc natiu de la Xina, va començar a envair Alemanya en els anys 30 i 40, causant greus danys en rius, dics i altres instal·lacions portuàries, així com en l’aqüicultura.

Quant a espècies més diminutes, l’Odontella sinensis, o alga asiàtica del plàncton, de grandària microscòpica, va ser introduïda a la Mar del Nord a principis del segle XX, registrant-se com la primera alga invasora mitjançant aigua de llast. Aquesta via d’entrada ha estat també emprada per exemple per la medusa Mnemniopsis en la Mar Negra i d’Azov, que ha provocat el col·lapse de l’anxova i de l’espasí. Així mateix, en les aigües de llast també viatgen algues unicel·lulars anomenades dinoflagelados, causants de les marees vermelles i de l’enverinament dels mariscos. El Vibrio cholera, agent bacterià del còlera en els humans, ha estat transportat d’Àsia a les aigües costaneres d’Amèrica Llatina.

A Espanya, el musclo zebra, procedent de la Mar Negra i el Caspi, està ocasionant greus conseqüències ecològiques i econòmiques en diverses de les comunitats autònomes més afectades.Per part seva, la Caulepra taxifolia, coneguda com a “alga assassina”, es va descobrir a Mònaco en 1984 i avui cobreix milions d’hectàrees al llarg de la costa de diversos països, entre ells Espanya, provocant per exemple la destrucció d’algues natives essencials en l’ecosistema, com la posidònia. Una altra espècie d’alga australiana també està produint greus danys en les costes Balears, mentre que la medusa tòxica Rhopilema nomadica, oriünda del Mar Roig, s’està fent fort en el sud-est del Mediterrani, afectant la pesca i el turisme.

El Cim de Riu, celebrada en 1992, ja reconeixia la preocupant situació d’aquestes invasions d’espècies marines. Els seus participants van assenyalar la necessitat de mesures apropiades per a regular la descàrrega de l’aigua del llast. En l’actualitat, diversos països han establert diverses regulacions . En aquest sentit, l’Organització Marítima Internacional recomana l’intercanvi de l’aigua de llast en mar oberta. No obstant això, els experts recorden que aquest procediment no és totalment efectiu, perquè alguns sediments poden romandre en els tancs.

/imgs/2008/06/mejillones01.jpgPer això, alguns experts suggereixen també diversos mètodes per a tractar l’aigua de llast, com a filtracions, tractaments amb calor, desoxidación amb nitrogen, ozó, biocides, ió ultrasònic o irradiació amb llum ultraviolada. No obstant això, es tracta de sistemes costosos que poden també tenir conseqüències negatives per als tripulants del vaixell, o en general, sobre l’ecosistema marí on es descarreguin les aigües tractades.

La recerca científica també resulta essencial. Per exemple, un equip internacional, amb participació del CSIC, ha estudiat els compostos tòxics que expulsen els llimacs marins contra els seus depredadors. Segons els seus responsables, aquest treball obre un nou camp de recerca sobre el procés d’invasió d’espècies foranes en el medi marí.

Per part seva, Laura Capdevila explica que els esforços s’haurien d’enfocar més cap a la prevenció, la realització i aplicació de protocols d’anàlisis de riscos i a reforçar la legislació per a evitar certs buits legals entorn de la seva introducció i control.

Així mateix, els ciutadans també poden contribuir a combatre la seva extensió. D’una banda, els consumidors no haurien de comprar espècies exòtiques il·legals, i molt menys, alliberar-les en el seu entorn. D’altra banda, en cas d’advertir la presència d’una espècie invasora, han d’avisar a les institucions mediambientals o de recerca perquè puguin evitar al més aviat possible la seva proliferació.