Investigadors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Sevilla (US) han descobert que algunes espècies marines en perill d’extinció poden sobreviure en els ports, assentant-se de manera natural sobre substrats artificials. Aquesta troballa va ser possible gràcies a la Patella ferruginea o llepassa ferruginosa. Aquesta espècie marina està concernida per la mateixa figura de protecció (perill d’extinció) que el linx ibèric, ja que és un dels animals invertebrats del Mediterrani amb més risc de desaparèixer a causa que el seu hàbitat (superfícies rocoses de la zona intermareal) és molt accessible i vulnerable, la qual cosa no li permet créixer i reproduir-se de forma adequada, va explicar el catedràtic de Biologia Marina José Carlos García Gómez.
Els biòlegs de la US van descobrir un nombre “absolutament inhabitual” de llepasses ferruginosas en el port de Ceuta, més de 10.000 de les quals 4.000 es troben establerts a la seva zona interna, la qual cosa contrasta amb els aproximadament mil exemplars censats recentment en tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica, relegats sobretot a la costa andalusa i Gibraltar.
Les actuacions del professor García Gómez i els seus col·laboradors a la ciutat de Ceuta van posar especial èmfasi a conèixer les implicacions ambientals del peculiar port de Ceuta. Es tracta d’un port amb dues obertures: l’habitual de sortida de vaixells i la que proveeix, en posició antagònica, un fossat -amb un petit tram en ziga-zaga- que es va construir entre 1541 i 1549 per aïllar i protegir la ciutat antiga de la resta del continent. Aquesta circumstància permet que les seves aigües es netegin i, en un ampli tram que connecta les dues sortides, que no es formin els llots clàssics dels ports que redueixen de forma dràstica la vida marina en ells. “La peculiar disposició d’ambdues obertures i el corredor hídric que entre elles es genera ha propiciat una bona qualitat de les seves aigües (excepte a les zones de major embolsamiento), la qual cosa unit a l’ambient insalubre imperant (el qual no convida a la recol·lecció d’exemplars per a consum), ha propiciat que Patella ferruginea trobés acomodament en les esculleres interiors”, va assenyalar García Gómez.
A partir de la constatació d’aquest fenomen, l’equip de biòlegs marins va descobrir que, a les zones menys transitades i més obertes al mar d’altres ports, es podrien trobar efectius d’aquesta espècie amenaçada, dins de la seva àrea de distribució (l’espècie és endèmica del Mediterrani occidental).
Aquest fenomen, com han pogut constatar els investigadors andalusos, concerneix també a altres espècies del Mediterrani com “Dendropoma petraeum”, “Charonia lampas”, “Lithophaga i Cymbula nigra”, a “Patella candei” en l’Atlàntic, i a “Lottia gigantea” i “Scutellastra mexicana”, en el Pacífic. Totes aquestes espècies estan protegides, algunes sota la categoria d’en “perill d’extinció”.
