Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Europa ha d’invertir més en la prevenció de desastres naturals, segons els experts de la Conferència d’Alerta Primerenca

Adverteixen que aquests fenòmens aniran en augment, ja que el 90% d'ells són d'origen climàtic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 29deMarçde2006

Europa ha d’invertir més en la prevenció de desastres naturals, tant per la pròpia vulnerabilitat del continent a les catàstrofes com per les quals sofreixen els europeus com a viatgers pel món, segons els experts de la III Conferència Internacional d’Alerta Primerenca, que reuneix aquests dies a Bonn a experts de 140 països.

“Europa té els recursos, la tradició i l’experiència necessària per fer front als desastres”, va explicar Salvano Briceno, director del Programa d’Estratègia Internacional per a la Reducció de Desastres (EIRD) de l’ONU.

L’estadística mostra que els desastres naturals han anat i aniran en augment, atès que el 90% d’ells són d’origen climàtic, relacionats amb l’escalfament de la Terra. Les inundacions sofertes al centre i est d’Europa, la regió mediterrània exposada a terratrèmols, especialment Grècia i Turquia, i els incendis forestals que han assotat Portugal i Espanya són els exemples més coneguts.

Tsunamis

Els tsunamis es van posar d’actualitat el 26 de desembre de 2004, quan un d’aquests fenòmens va arrasar les costes de diversos països del sud-est asiàtic. “Europa no està a resguard de tsunamis. No només cal pensar en el de Portugal (a Lisboa en 1755) o en els registrats a Escandinàvia i el Mar del Nord. Tenim exemples en tot el Mediterrani, des de l’estret de Messina al que al maig de 2001 es va registrar a Algèria i que va afectar a Eivissa”, va assenyalar Patricio Bernal, secretari executiu de la Comissió Intergovernamental Oceanogràfica.

Aquest organisme té desplegades per tot el món 2.300 boies en fins a 2.000 metres de profunditat -“el que en termes oceanogràfics significa encara superfície”-, i des de fa tres anys treballa en un programa específic de sismes submarins per al Mediterrani.

“Tota aquesta tecnologia servirà de poc si no hi ha un sistema d’alerta efectiu en la denominada última milla. De què servirà tenir sirenes en tota la Costa Blava, si els banyistes no saben què signifiquen i amb prou feines es disposa d’uns minuts per evacuar la platja?”, es va preguntar Bernal, per qui la prevenció no consisteix únicament en els dispositius d’alerta primerenca i a evacuar a la gent, sinó també a tenir “legislacions correctes en matèria d’urbanisme i aplicar-les”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions