Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eutrofització

L'aigua es contamina amb un excés de nutrients

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 18deMarçde2005

La imatge típica que tenim de contaminació de rius o llacs és la d’algun abocament químic tòxic que acaba amb la vida de la zona contaminada. Ara bé, i si el productor de la contaminació és alguna forma de vida que es converteix en la dominant de la zona, fent que pereixin els altres organismes? A aquest fenomen se li coneix com a “eutrofització”, el significat etimològic de la qual prové del grec i significa “ben alimentat”.

L’eutrofització comença quan l’aigua rep un abocament (directe o indirecte) de nutrients, com a deixalles agrícoles o forestals, la qual cosa afavoreix el creixement excessiu de matèria orgànica, provocant un creixement ràpid d’algues i altres plantes verdes que recobreixen la superfície de l’aigua i impedeixen el pas de llum solar a les capes inferiors. L’aigua es torna tèrbola, i en disminuir la quantitat de llum, la vegetació mor al no poder realitzar la fotosíntesi. Així mateix, altres organismes que s’adapten a la nova situació, com a bacteris, acaben alimentant-se de la matèria morta, consumint l’oxigen que necessitaven peixos i mol·luscs i podent donar lloc al desenvolupament d’algues tòxiques i microorganismes patògens que pot causar o propagar malalties. Amb el pas del temps, i en funció de les condicions ambientals, la descomposició de la matèria orgànica pot formar veritables cenagales.

Però com s’ha dit, l’eutrofització no significa la mort total dels habitants de la zona, sinó una pèrdua important de la biodiversitat, és a dir, del nombre d’éssers vius. Així, solen quedar algues de gran grandària, que els animals del zooplancton no poden menjar, i en els marges dels rius o llacs solen créixer plantes com a créixens, llenties d’aigua o joncs. En alguns casos, espècies adaptades a aquestes condicions envaeixen les aigües contaminades, la qual cosa altera de forma greu la fauna aquàtica. Per exemple, en un dels primers casos estudiats al món, la badia de Chesapeake, el major estuari d’Amèrica del Nord, van créixer, a principis dels 80, aladrocs i arengs d’aigua dolça, inadequades per a l’aliment humà, al mateix temps que van desaparèixer aus aquàtiques i espècies que proporcionaven milions de quilograms de pesca i mariscs.

Malgrat no ser un fenomen molt bé conegut, els científics que ho han estudiat ho consideren un dels problemes més greus de contaminació a escala mundial, perquè la biodiversitat de la zona es ressent dramàticament, disminuint el nombre d’espècies d’éssers vius i augmentant el nombre d’individus de les poques espècies que queden. A més d’aquests efectes, tampoc cal oblidar que amb aquesta proliferació d’algues i plantes en la superfície de les aigües, la pràctica de la natació o d’altres esports aquàtics en aquests llacs o rius contaminats es fa pràcticament impossible, o si més no desagradable.

A Europa, les zones humides del Sud-oest d’Europa per aigües procedents de nuclis urbans, industrials o abocaments agrícoles són algunes dels llocs amb més risc de sofrir aquest fenomen. A Espanya, per la seva banda, alguns llocs ja són víctimes de l’eutrofització, com el Parc Natural de l’Aiguamolls de l`Empordà, el Delta de l’Ebre, l’Albufera de València, el Fondo d’Elx, les Taules de Daimiel, les llacunes de la Manxa Humida, Doñana, l’Albufera de Mallorca o el Parc Natural de la Serra de Basa, a Granada. Quan es tracta d’un fenomen de contaminació provocat per l’ésser humà, l’eutrofització pot ser considerada un delicte.

I com recuperar les aigües que han estat contaminades per l’eutrofització? Segons els experts, el control de l’origen o la causa que l’ha motivat és imprescindible, i encara que les mesures correctores en focus de contaminació puntuals no precisen d’inversions molt costoses, quan es tracta de focus de contaminació difusos o estats irreversibles dels ecosistemes aquàtics, la recuperació pot resultar inabordable.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions