Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Experts recomanen invertir en prevenció i més mitjos investigadors per lluitar contra els incendis forestals

Més de la meitat dels focs no s'esclareixen mai ni s'identifica als culpables ni les seves motivacions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 28deSetembrede2005

Per evitar els incendis forestals és necessari invertir més mitjans, econòmics, humans i materials en les labors preventives, aquelles que impliquen esbrossi de mala herba, obertura de clars i tallafocs, detecció de zones d’alt risc en els mesos de calor, neteja dels marges de vies fèrries, carreteres… pasturatge controlat, i altres similars, tant en muntanyes de titularitat pública com a privada.

Així ho assenyala l’informe “El problema dels incendis a Espanya” de la Fundació Alternatives, presentat ahir per la ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, que incideix a més en la falta d’informació sobre els incendis i les seves causes. Se sap que el 90% dels focs que es declaren al país es deuen a la mà de l’home, però més de la meitat no s’esclareixen mai ni s’identifica als culpables ni les seves motivacions últimes.

Els autors del treball, Fernando Estirat i Pedro Molina, assessor i conseller dels ministeris d’Agricultura i de Medi ambient, respectivament, diuen que són necessaris equips de recerca multidisciplinàries i coordinats, dotats dels mitjans tècnics necessaris.

Conscienciació

Entre les seves recomanacions, l’enduriment penal de les sancions, una intensa i sostinguda labor de conscienciació ciutadana, des de l’edat escolar, i estrènyer la coordinació entre les diferents administracions. Estiratge i Molina desaconsellen les declaracions de zona catastròfica o figures similars amb caràcter generalitzat per evitar que s’associïn foc i arribada de recursos públics de les administracions competents en forma d’indemnitzacions i inversions a la zona.

Atribueixen a més un paper rellevant a la tecnologia. Un defecte generalitzat de les operacions d’extinció -diuen- és “l’acumulació de molts mitjans aeris de procedència diferent del lloc del sinistre”. Això ocorre -afegeixen els autors- quan no hi ha un veritable pla d’operacions, i representa fins i tot un seriós risc d’accidents. Sistemes informàtics de predicció, cartografia de pendents i combustibles, imatges aèries en temps real i altres avançaments tecnològics permeten planificar i donar un millor ús als mitjans disponibles, afirmen.

Finalment, indiquen que les tendències deforestadoras s’han frenat en les últimes dècades, en paral·lel al progressiu abandó del mitjà rural. Ara, la urbanització excessiva i, sobretot, els incendis, constitueixen les principals amenaces. En els últims 40 anys s’ha passat dels 1.680 sinistres de 1961, amb 46.251 hectàrees cremades, als 21.376 incendis de 2004, que van calcinar 123.817 hectàrees. Els anys més dramàtics, segons els registres de Medi ambient, van anar 1978, 1985, 1989 i 1994, tots amb xifres superiors a les 400.000 hectàrees calcinades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions