Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Extreure gas amb “fracking” a Espanya: principals projectes

Diversos projectes al País Basc, Cantàbria o Castella i Lleó pretenen conèixer quant gas natural no convencional podria extreure's

El “fracking”, o fractura hidràulica, és una tècnica no convencional per extreure gas natural. Diversos projectes de sondeig al País Basc, Cantàbria i Castella i Lleó pretenen conèixer les possibilitats d’extracció amb aquest sistema. No obstant això, diverses plataformes veïnals s’oposen a aquests projectes per les possibles conseqüències negatives per al medi ambient i la salut dels veïns de l’entorn. En aquest article s’explica què és el “fracking” o fractura hidràulica, els principals projectes que existeixen a Espanya i les postures a favor i en contra d’aquesta tècnica, de les quals es troben fins a vídeos.

Què és el “fracking” o fractura hidràulica

Img
Imatge: Marcellus Protest

Julia Cuevas Urionabarrenechea, catedràtica de Geodinámica Interna de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), explica que la fracturación hidràulica o “fracking” és una tècnica complexa que consisteix en diverses fases. Es comença amb sondejos horitzontals a través de les formacions de pissarres, en general a profunditats d’1.000 metres o més. A continuació, s’usen explosius. Després s’injecta un fluid format en la seva majoria per aigua i sorra a molt alta pressió, que trenca la pissarra. Quan es redueix la pressió, el fluid retorna a la superfície, el gas discorre fins al pou i es recull. Segons la professora de la UPV-EHU, la possibilitat d’aquest tipus d’extracció de gas no convencional ja es coneixia fa temps, però no ha estat econòmicament viable fins a dates recents.

Diverses plataformes veïnals s’oposen als projectes de “fracking” per les possibles conseqüències negatives per al medi ambient i la salut

María Santórum, portaveu de la plataforma veïnal Kuartango Fracking Ez, oposada a l’ús d’aquesta tècnica en sòl alabès, assegura que per explotar aquests jaciments es necessiten milers de pous; per cada pou fan falta més de 5.000 camions per transportar l’aigua, la sorra i els productes químics i uns 35 milions de litres d’aigua. El fluid que s’injecta per extreure el gas, segons Santórum, conté productes químics tòxics i més del 80% es queda en el subsol durant mil·lennis.

Principals projectes a Espanya

País Basc: es volen realitzar sondejos d’exploració en el jaciment alabès Gran Enara. Segons les estimacions del Govern basc, el gas no convencional generaria 30.000 milions d’euros i unes reserves explotables d’uns 185.000 milions de metres cúbics (uns 60 anys de l’actual consum de gas natural del País Basc i d’uns cinc d’Espanya). La fase d’exploració, segons les estimacions de l’Executiu basc, portaria entre dos i tres anys.

Cantàbria: el Govern d’aquesta comunitat ha aprovat el projecte Arquetu. L’empresa Trofagás Hidrocarburs SL (filial de la companyia nord-americana BNK Petrolium Inc amb capital canadenca de Macquarie Capital Markets Canada Ltd), disposa d’un permís de recerca, per un període de sis anys, en una superfície de 24.876 hectàrees que comprèn Cabezón de la Sal, Cabuérniga, Els Tojos, Rionansa, Ruente, Sant Vicent de la Barquera, Tudanca, Udías i Valdáliga.

Castella i Lleó: la Direcció general d’Energia i Mines de Castella i Lleó ha autoritzat a diverses companyies, com Trofagás, Hullera Basc-Lleonesa o Heritage Petroleum PLC. Així mateix, té pendents altres permisos. L’objectiu és investigar el potencial per extreure gas no convencional en la vessant nord d’aquesta comunitat, des de León fins a Burgos. Els noms d’alguns projectes ja es coneixen: el projecte Urraca s’estén pels municipis de Villarcayo, Medina de Pomar i la Merindad de Valdivielso i Fredes, mentre que el projecte Sedano aconsegueix a una vintena de localitats.

Crítiques al fracking

En els municipi on s’han donat a conèixer els projectes de sondeig de gas no convencional han sorgit diverses plataformes veïnals que s’oposen als mateixos. Els seus responsables subratllen les possibles conseqüències negatives per al medi ambient de l’entorn i la salut dels seus habitants: contaminació per substàncies contaminants o danys a aqüífers que subministren aigua potable als residents de la zona són algunes d’elles. Per a això es basen, sobretot, en els precedents d’Estats Units, país que va començar a utilitzar la tècnica del “fracking” en el 2000 en zones de Texas i Oklahoma.

Per la seva banda, els defensors d’aquests sondejos recorden que són projectes de recerca per conèixer les possibilitats. Xabier Garmendia, viceconseller d’Indústria i Energia del Govern basc i un dels principals impulsors del projecte alabès, explica que tots els sondejos exploratoris projectats en l’Estat estan sotmesos a un procediment d’avaluació ambiental reglat.

Vídeos a favor i en “contra del fracking”

L’interès per la tècnica del “fracking” ha portat a produir diversos documentals que intenten divulgar els seus avantatges i inconvenients. El Govern basc ha publicat un vídeo on explica en què consisteix i el potencial benvolgut per al jaciment alabès de Gran Enara. L’Escarabat Verd de TVE li va dedicar un dels seus programes, on alguns dels seus implicats donaven a conèixer les seves postures.

Per la seva banda, el documental nord-americà Fracking Hell (l’infern del “fracking”) és un dels primers a tractar, des d’una perspectiva crítica, les conseqüències negatives de la fractura hidràulica, amb casos concrets de ciutadans d’aquest país.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions