Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parcs Naturals: publicada la primera guia amb els 113 d'Espanya

Falta de centres d’interpretació i insuficient adaptació als discapacitats, principals defectes dels Parcs Naturals espanyols

Andalusia té el major nombre de Parcs Naturals i els de major extensió, els de Catalunya són els més visitats i els canaris són els de pitjors infraestructures

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14deSetembrede2005

Els 113 Parcs Naturals espanyols ocupen poc menys de 3 milions d’hectàrees, la qual cosa representa gairebé el 6% del territori nacional. L’estudi realitzat per CONSUMER EROSKI, el diari del consumidor en Internet, per actualitzar i completar la Guia de Parcs Naturals revela que Andalusia és la comunitat autònoma amb major nombre de Parcs (24) i amb una major proporció del seu territori, el 17%, protegit amb aquesta figura, en contraposició a Madrid, l’únic parc de la qual representa el 0,01% del seu territori. És Catalunya la que rep major nombre de visitants en els seus (onze) Parcs Naturals; de fet, més de la meitat dels vuit milions comptabilitzats en els de tot el país en 2004 acudeixen a un Parc Natural català. Canàries, la tercera comunitat amb més Parcs (11) destaca pel precari dels seus equipaments: a manera d’exemple cap d’ells disposa d’un centre d’interpretació per als visitants. Encara que aquesta manca és un problema comú als Parcs Naturals espanyols (afecta a més d’un terç d’ells), la manca més estesa (la meitat amb prou feines fa gens sobre aquest tema) és l’accessibilitat per a persones discapacitades, entenent per tal que s’hagi habilitat el centre d’interpretació i una part de la superfície del Parc per al seu ús i gaudi per als visitants amb mobilitat reduïda, incloent famílies amb cotxes de nens.

Img

La figura de Parc Natural és, al costat de la de Parc Nacional i a la de Reserva de la Biosfera, la més important en protecció d’espais naturals; la seva declaració i gestió correspon en exclusiva a les comunitats autònomes. Andalusia compta amb el major nombre d’aquests Parcs (24), set més que València i 13 més que Canàries i Catalunya, les següents en la llista. Les de menys Parcs Naturals són Madrid i La Rioja, amb un solament, i Extremadura, amb dos. En dades relatives, també Andalusia ostenta el lideratge: el 17% del territori andalús és Parc Natural. Només Canàries i Astúries tenen també més del 10% de la seva superfície protegida amb aquesta figura jurídica. Madrid (amb un minso 0,01%), Extremadura (0,71%) i Galícia (que els seus sis Parcs suposen l’1,4% de la seva superfície) estan en l’altre extrem del rànquing. Murcia ha quedat fora de l’estudi perquè els seus dos Parcs Naturals es van transformar en Reserva Natural, una altra figura de protecció. A Andalusia es troben cinc (Cazorla, Sierra d’Aracena, Sierra Nord, Sierra Nevada i Els Alcornocales) dels sis Parcs Naturals espanyols més extensos. Cazorla, amb els seus 209.920 hectàrees, és el major de tot el país. El Parc no andalús més gran (la cambra major del país) és Alt Tajo, a Castella-la Manxa, de 176.265 hectàrees. El més petit és Penyal d’Ifac, 45 hectàrees. Dunes de Liencres (Cantàbria) té només 195 hectàrees, i Llacunes de Ruidera, a Castella-la Manxa, 372 hectàrees.

Des del punt de vista de la divulgació, l’atenció als visitants i la promoció d’una consciència de respecte i protecció del medi ambient, esdevé essencial l’existència de centres d’interpretació (immobles gestionats per personal especialitzat i dotats de sales en les quals es mostra, mitjançant diversos materials pedagògics -panells, dibuixos, maquetes, reproduccions, sistemes audiovisuals i interactius-, les riqueses i característiques del Parc Natural). Més d’un terç dels 113 existents a Espanya no disposen d’aquest equipament, la qual cosa limita al visitant les possibilitats de conèixer i gaudir del Parc. Per comunitats, les més deficitàries en aquesta infraestructura didàctic-informativa són Canàries i Cantàbria: cap dels seus Parcs Naturals compta amb centre d’interpretació. Andalusia té centres d’interpretació en el 80% dels seus Parcs, mentre que Madrid, Aragó, Extremadura, Castella León i La Rioja compten amb ells en tots els seus Parcs.

Suspens en adaptació a discapacitats

L’adaptació dels Parcs Naturals a les necessitats dels usuaris amb mobilitat reduïda, en cadira de rodes, o de famílies que acudeixen amb un cotxe de nens, dista molt de ser la desitjable: només un de cada dos Parcs disposa d’una part de la seva superfície habilitada perquè transitin persones amb discapacitat o amb cotxes de nens -bé pels seus propis mitjans perquè hi ha una sendera adaptada, bé en automòbil perquè hi ha una carretera que travessa el Parc- i el seu centre d’interpretació, quan compta amb ell, està adaptat a les seves possibilitats. Han d’escometre un gran esforç en aquest camp Aragó, La Rioja (cap dels seus Parcs està adaptat), Castella-la Manxa, Castella León i València. Menor és el treball necessari a Astúries, Galícia, País Basc, Madrid i Extremadura: si més no, tres de cada quatre dels seus Parcs estan adaptats.

Creació de nous parcs: ritme desigual

Un de cada tres Parcs del nostre país ha estat declarat com a tal en els deu últims anys. En aquest període, el ritme de creació de Parcs ha oscil·lat entre dos i cinc a l’any, excepte en 2002, en què es van declarar 11 nous Parcs Naturals. En 2005 només s’han inaugurat tres: Les Falçs del Cabriel i Serra Gelada a València i Calessis del ric Món i de l’Avenc a Castella-la Manxa. La meitat de les comunitats autònomes analitzades ha declarat el 50% o més dels seus Parcs en l’última dècada. No obstant això, el ‘boom’ es va viure entre 1985 i 1994, període en el qual Espanya va passar de comptar amb només 12 a disposar de 72 espais catalogats amb aquesta figura de protecció. En qualsevol cas, els nostres quatre primers Parcs Naturals -Devesa del Moncayo (Aragó), Fageda de Tejera Negra (Castella-la Manxa), Llac de Sanabria (Castella León) i Muntanya Aloia (Galícia)- es van crear en 1978.

Totes les dades































































































































































































Parcs Naturals, comunitat per comunitat
P.
Nat.
ha de Parc
Natural
El seu-
perf.
CCAA (km2)
% de
espa-
cio
prot.
Visites% de Parell-
ques
en la
última
doni-
cada
Centre
de
interp.
(%)
Parq.
adap.
(%)
Camina-
lluïa
241.502.94087.59917,16724.2988%79%45%
Llaura-
gón
390.56747.7201,89120.0000%100%0%
Astu-
rias
4155.19710.56514,6995.000100%75%75%
Beli-
llauris
726.7664.9925,36135.50071%57%71%
Cabell blanc-
rias
11111.0227.44714,918%0%45%
Canta-
bria
537.7815.3217,1250.00040%0%40%
Cas-
tilla
la
Man-
cha
5205.81879.2302,59526.01160%40%20%
Cas-
tilla
León
6252.02994.2242,67325.57050%100%33%
Tast-
luña
11245.56832.1067,644.511.75136%63%54%
Ex-
trema-
dura
229.45341.6340,7190.00050%100%100%
Galícia640.66129.4341,38524.32550%66%83%
La
Rioja
123.6005.0454.,6711.500100%100%0%
Madrid17988.0280,01140.0000%100%100%
Murcia0
Na-
varra
362.72210.3916,03145.00066%66%66%
País
Basc
756.1707.2347,76385.00028%57%100%
Valen-
cia
17154.16223.2556,62279.05741%58%21%
Total1132.995.254505.5385,928.263.01236,20%61,95%50,5%













































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































Els Parcs Naturals d’Espanya, un a un
Any de decla-
ració
Nº d’ha.Visites en 2004Comunitat
Autònoma
Centre de
interpr.
Centre de
interpr.
ParcAny de
decla-
ració
La Breña
i
Marismas
de
Barbate
19894.84526.216AndalusiaNoNo
Badia
de Cadis
198910.52211.181AndalusiaNoNo
Sierra
de Les
Nieves
198920.16330.000AndalusiaNo
Serres de
Tejeda,
Almijara i
Alhama
199940.66367.896AndalusiaNoNoNo
L’Estret200318.887495AndalusiaNoNo
Sierra de
Grazalema
198451.69563.294Andalusia
Cazorla1986209.920126.943Andalusia
Cap de
Gata
198750.000101.786Andalusia
Montes de
Màlaga
19894.99612.286Andalusia
Despeña-
gossos
19897.64917.000Andalusia
Sierra de
Huétor
198912.1289.957AndalusiaNo
Sierra de
Castril
198912.26510.495Andalusia
Sierra
Mágina
198919.96119.523AndalusiaNo (encara que el Parc sí)No
Sierra
María
Els Vélez
198922.67027.134AndalusiaNo
Serres
Subbétiques
198932.0567.636Andalusia
Cardeña i
Montoro
198938.4498.000AndalusiaNo
Sierra de
Basa
198953.6498.122Andalusia
Doñana198953.7094.174AndalusiaNo
Horna-
chuelos
198960.03228.845AndalusiaNo
Sierra de
Andújar
198974.77412.000AndalusiaNo
Els alcor-
nocales
1989167.76720.040AndalusiaNo
Sierra
Nevada
1989171.82975.985Andalusia
Sierra
Nord
1989177.48414.358Andalusia
Sierra de
Aracena
1989186.82720.932AndalusiaNoNo
Devesa
del
Moncayo
19789.85035.000AragóNoNo
Sierra i
Canons
de Guara
199047.45070.000AragóNo
Posets-
Madaleta
199433.26715.000AragóNoNo
Posi200320.533No hi ha dadesAstúriesNo
Xarxes199640.00040.000Astúries
Somiedo199839.16435.000AstúriesNo
Fuentes
del
Narcea,
Degaña
i Ibias
200255.50020.000Astúries
Ses Salines
d’Eivissa
i Formin-
tera
200115.838No hi ha dadesBalearsNo
És Vedrá,
És
Vedranell i
els Illots
de Ponent
2002786No hi ha dadesBalearsNoNoNo
Penín-
sula
del Levant
20021.5763.500BalearsNo
S’Albu-
fera
de
Mallorca
19881.687100.000Balears
Mondragó199278515.000Balears
Sa Dragonera199590810.000BalearsNoNo
S’Albu-
fera
donis Grau
19955.1867.000Balears
Illot
de
Llops
1982467,90No hi ha dadesCanàriesNo
Archi-
piélago
Chinijo
19869.112No hi ha dadesCanàriesNo
Majona19871.757,10No hi ha dadesCanàriesNoNo
Pilan-
cones
19875.794,40No hi ha dadesCanàriesNo
Tamadaba19877.538,60No hi ha dadesCanàriesNo
Els Volcans198710.158,40No hi ha dadesCanàriesNo
La Corona
Forestal
198746.613No hi ha dadesCanàriesNoNo
Corralejo20022.668,70No hi ha dadesCanàriesNoNoNo
Jandía200214.318,50No hi ha dadesCanàriesNoNoNo
Les
Nieves
19875.094No hi ha dadesCanàriesNo
Cim
Vella
19877.499,70No hi ha dadesCanàriesNo
Oyambre19885.758No hi ha dadesCantàbriaNo
Saja
Besaya
198824.500250.000CantàbriaNo
Massís de
Peñaca-
barga
19892.588No hi ha dadesCantàbriaNoNo
Dunes de
Liencres
1996195,00No hi ha dadesCantàbriaNoNo
Collados
de l’Asón
19994.740No hi ha dadesCantàbriaNoNo
Alt
Tajo
2000176.26530.000Castella-la ManxaNoNo
Barranco
del
riu
Dolç
20038.348No hi ha dadesCastella-la ManxaNoNo
Calessis
del
riu
Món i
de la
Avenc
200519.192No hi ha dadesCastella-la ManxaNoNo
Fageda
de
Tejera
Negra
19781.64125.000Castella-la Manxa
Llacunes
de
Ruidera
1979372471.011Castella-la ManxaNo (encara que el Parc sí)No
Llac de
Sana-
bria
197822.34541.000Castella LeónNo (encara que el Parc sí)No
Canó del
riu
Llops
198510.000200.000Castella LeónNo (encara que el Parc sí)No
Falçs del
riu
Duratón
19895.03755.070Castella LeónNo (encara que el Parc sí)No
Batuecas-
Sierra
de
França
200030.182No hi ha dadesCastella León
Fuentes
Carrionas
i Font
Coure
200078.36025.000Castella León
Arribis
del
Duero
2002106.1054.500Castella LeónNo
Aigua-
molls de
l’Empordá
19854.783160.000CatalunyaNo
Montserrat19877.6892.369.264CatalunyaNo
Montsant20029.24240.000CatalunyaNoNo
L’Alt
Pirineu
200370.000No hi ha dadesCatalunyaNo
La Garrotxa198212.893400.000Catalunya
Delta
de l’Ebre
19837.736106.000Catalunya
Cadí-
Moixeró
198341.342400.000CatalunyaNo
Sant
Llorenç
del Munt i
l’Obac
198713.694158.487CatalunyaNo
Montseny198730.120400.000Catalunya
Cap de
Creus
199813.886400.000CatalunyaNo
Els Ports200134.183,0078.000CatalunyaNoNo
Monfragüe197917.85270.000Extremadura
Embassament de
Cornalvo i
Sierra
Bermeja
200411.60120.000Extremadura
Munti do
Hiverna-
deiro
19975.7221.500GalíciaNoNo
Enciña
dona Llastra
20023.151,67325GalíciaNo
Muntanya Aloia1978746160.000Galícia
Complex
de
dunes de
Corru-
bedo
1992996300.000Galícia
Baixa
Limia-Serra
do Xures
199320.9202.500Galícia
Les Garrotxes
de l’Eume
19979.12560.000Galícia
Sierra de
Esquer-
llera
199523.60011.500La RiojaNo
Cims,
circ i
llacunes
de Peñalara
1990798140.000Madrid
Bardenas
Reals
199939.27460.000NavarraNo
Senyoriu
de Bértiz
19842.04085.000Navarra
Urbasa-
Andia
199721.408No hi ha dadesNavarraNo (encara que el Parc síNo
Aiako
Harria
19895.768175.000País BascNo
Aralar19949.17535.000País BascNo
Izki19989.14310.000País BascNo
Urkiola19895.76825.000País Basc
Valderejo19923.50070.000País Basc
Gorbeia199420.0169.000País Basc
Pagoeta19982.80030.000País Basc
Prat de
Cabanes-
Torre-
blanca
19949121.135ValènciaNoNo
Marjal de
Pego-
Oliva
19941.2503.353ValènciaNoNo
Serra
d’Espadá
199831.00015.000ValènciaNo
Serra
d’Irta
200212.0004.970ValènciaNoNo
Sierra
Calderona
200218.0197.380ValènciaNoNo
Serra
Gelada
20055.653No hi ha dadesValènciaNoNo
Falçs
del Cabriel
200531.446No hi ha dadesValènciaNoNo
L’Albufera198621.120125.157València
Penyal
d’Ifac
1987456.074València
Font
Vermella
19872.45051.500ValènciaNo (encara que el Parc sí)No
Montgó19872.5003.514ValènciaNo (encara que el Parc sí)No
Illes
Colum-
bretes
19884.01917.504ValènciaNo
Desert de
els Palmes
19893.20011.587València
El Fondo19942.3786.800ValènciaNo
Les salines
de Santa Pola
19942.47011.378València
Les llacunes de
Mata-
Torre-
vella
19963.70013.702ValènciaNo (encara que el Parc sí)No
Serra
Mariola
200212.0003.436ValènciaNoNo

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions