Fertilitzants i contaminants, un cercle viciós

/imgs/2008/04/cultivos01.jpgEls efectes de la contaminació s’estenen més enllà del que un hauria pogut imaginar en principi. Així, per exemple, la pintura d’un pal telefònic pot afectar la productivitat dels camps agrícoles, la qual cosa al seu torn acaba repercutint en la qualitat de les aigües que arriben al consumidor. Un treball recent ha posat al descobert precisament això. L’estudi, de la Universitat d’Oregon (els EUA), revela que els contaminants que s’acumulen en el sòl disminueixen la productivitat dels cultius, la qual cosa posa en risc les estratègies que persegueixen una agricultura sostenible. En reduir-se la productivitat, els agricultors recorren a més fertilitzants i pesticides, la qual cosa al seu torn augmenta la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies per nitrats procedents del fertilitzant. El resultat és un circulo viciós, un efecte pervers a llarg termini de la contaminació que es reflecteix en la qualitat de l’agricultura, dels aqüífers i de l’aigua de consum domèstic.

El nitrogen és essencial per al creixement de les plantes i l’agricultura fa que aquest element vagi esgotant-se del sòl. Per a remeiar-ho, l’agricultura convencional ha optat per l’aplicació massiva de fertilitzants nitrogenats i el reg abundant. El problema és que les plantes només absorbeixen la meitat d’aquests fertilitzants. La resta es filtra a través del sòl amb les aigües de reg i acaba contaminant els aqüífers i rius. Estudis realitzats al Regne Unit han calculat que es filtren entre 50 i 60 quilograms de nitrogen per hectàrea a l’any i que el 58% dels nitrats que contaminen els aqüífers procedeixen de l’agricultura. A Espanya, aquest és un problema molt estès. Una de les zones més afectades, encara que no l’única, és la Comunitat Valenciana, on en molts aqüífers se supera el límit de 50 mil·ligrams de nitrats per litre d’aigua establert per la UE.

La conseqüència és un excés de nitrats en les reserves d’aigua, a vegades a nivells que poden afectar la salut humana i ambiental. Se sap que el principal efecte sobre la salut és la metahemoglobinèmia, un trastorn que provoca limitacions de l’hemoglobina per a transportar oxigeno als teixits. També hi ha indicis que els nitrats poden estar relacionats amb l’aparició de càncers en el tub digestiu.

Si la quantitat de fertilitzant aplicada és moderada, no té per què produir-se un excés de nitrats. El risc sorgeix, apunten els experts, quan se sobrepassen les quantitats recomanades en un intent d’aconseguir un major creixement de les plantes. Però afegir més fertilitzant no suposa automàticament un augment de la productivitat, ja que la causa del poc rendiment dels cultius pot tenir un altre origen. És el que ha revelat el treball de la Universitat d’Oregon, publicat recentment en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Segons l’estudi, els compostos químics presents en el sòl afecten el creixement dels cultius de lleguminoses, ja que redueixen la seva capacitat de capturar i fixar nitrogen (un procés essencial en el creixement d’aquesta mena de plantes). Per exemple, l’insecticida metilparation -que s’aplica a l’alfals i al cotó- redueix la productivitat en un 35%, i el DDT – que encara que ja no s’usa, està present en molts sòls agrícoles- en un 45%. El bisfenol A, un compost emprat en els plàstics i que s’ha convertit en un contaminant pràcticament omnipresent, provoca una reducció de la productivitat en l’alfals d’un 50%. Un altre contaminant, el pentaclorofenol, usat per a protegir la fusta dels pals de telèfon i d’altres infraestructures, redueix el rendiment dels cultius en fins a un 80%. Tot això explicaria, diuen aquests experts, el descens en la productivitat que s’ha vist en els últims 40 anys en tots els països i malgrat la creixent aplicació de fertilitzants i pesticides.

Aquest efecte dels contaminants és doblement negatiu. D’una banda, perquè disminueix la productivitat del cultiu. D’altra banda, perquè afecta les lleguminoses, que són una de les millors bases que té l’agricultura per a controlar l’ús de fertilitzants.

/imgs/2008/04/cultivos02.jpgLes lleguminoses (com l’alfals, les mongetes o el trèvol) tenen la capacitat de fixar el nitrogen de l’aire gràcies a uns bacteris que es troben en les seves arrels. La simbiosi entre bacteris i planta permet a la planta alimentar-se del nitrogen que hi ha en l’aire i, de pas, renovar les reserves de nitrogen en la terra, de manera que pot ser aprofitat per altres plantes. De fet, el cultiu de lleguminoses alternat amb altres cultius és una de les pràctiques agrícoles ecològiques recomanades per a augmentar la fertilitat del sòl sense necessitat o amb molt poc abonament.

El que mostra l’estudi dels estatunidencs és que els contaminants minven el creixement de les plantes perquè impedeixen aquesta capacitat de capturar el nitrogen. És una molt mala notícia perquè augura que serà difícil reduir la dependència dels abonaments nitrogenats. A més, en països en desenvolupament, on els fertilitzants resulten molt cars per a l’agricultor, el cultiu rotatori de lleguminoses és una forma econòmica de mantenir la fertilitat del sòl. En aquesta línia, John McLachlan, del Centre Tulane per a la Recerca Bioambiental (els EUA), avançava en declaracions a la revista Environmental Health Perpectives els resultats dels seus experiments encara sense publicar. I el que han vist ells també és que els pesticides afecten el procés de fixació de nitrogen d’un centenar de plantes lleguminoses tropicals i subtropicals. Moltes d’aquestes espècies són arbres i arbustos, com la teca o el palisandro, que milloren els sòls tropicals baixos en nutrients. Els agricultors d’aquestes regions més pobres “no poden permetre’s perdre aquests fertilitzants naturals”, afirmava l’investigador. A llarg termini, la conseqüència no és només una menor productivitat, sinó una major dependència dels abonaments nitrogenats i la prolongació d’un model agrícola que resulta insostenible.

Un dels principals obstacles per a evitar l’ús excessiu de fertilitzants nitrogenats és la desconnexió que existeix entre agricultors i Administració, segons afirmen experts consultats. Se sap la quantitat d’abonament nitrogenat que s’han d’usar per a no sobrepassar el limiti, s’elaboren fullets d’informació que s’envien als agricultors però “no hi ha un seguiment per a comprovar que això es compleix”, diu Mercedes Arauzo, investigadora del Centre de Ciències Mediambientales de Madrid i membre de RUENA , una xarxa de recerca sobre l’ús eficient del nitrogen en agricultura.

La creença falsa que com més abonament es posa, més augmenta la productivitat no fa més que empitjorar la situació. Entre les estratègies per a evitar el problema, explica Arauzo, destaca la conscienciació dels agricultors i una gestió integral de les conques per a declarar les zones vulnerables, les aigües de les quals superen o estan en risc de superar la concentració màxima de nitrats permesa.