Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Foca monjo del Mediterrani

Desapareguda fa unes poques dècades del litoral espanyol, diverses accions tracten de recuperar aquesta espècie en greu perill d'extinció


Encara que sembli increïble, el mar Mediterrani alberga foques en les seves aigües. Es tracta de la Monachus monachus, coneguda popularment com a foca monjo del Mediterrani. I resulta sorprenent perquè és difícil trobar-se amb una: només queden uns 400 exemplars, dels quals aproximadament 200 es troben repartits en el Mediterrani Oriental (Grècia i Turquia), al voltant de 150 en les costes del Sahara Occidental, i uns 20 a Madeira, segons el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Aquestes xifres converteixen a aquest fócido en un dels deu mamífers en major perill d’extinció de l’actualitat.

És un dels deu mamífers amb major perill d’extinció de l’actualitatLa foca monjo, també coneguda com a llop de mar, abundava en el Mediterrani, el mar Negre i l’Atlàntic, on formava grans colònies a les platges de les illes properes al litoral. En les costes de Balears, Catalunya, Alacant, Murcia i Almeria va ser també un animal freqüent fins a la seva desaparició en els anys 50 i 60. De fet, alguns topònims es basen en elles: Illa de la Cova de Llops (Múrcia), Punta del Llop marí (Alacant) o Illa de Llops (Fuerteventura, Canàries). L’últim exemplar espanyol, conegut popularment com “Peluso”, va ser descobert en 1978 a les illes Chafarinas, prop de Melilla, i va desaparèixer després d’haver estat salvat d’una xarxa que li comprimia el cos. Els exemplars que s’albiren esporàdicament en l’actualitat en les Chafarinas pertanyen a la minsa població de la costa algeriana i marroquina.

Les raons de la seva desaparició són diverses:


  • Assetjament amb tot tipus d’armes i paranys pels pescadors, que les consideraven culpables de la reducció de les captures, quan en realitat s’ha a causa de la pròpia sobrepesca. En aquest sentit, els mariners li van cridar llop de mar per buscar el sustento, uns 20 quilos diaris de peixos, llagostes i polps, a les seves xarxes de pesca

  • Degradació i ocupació industrial i turística del litoral, és a dir, de l’hàbitat de reproducció de l’espècie

  • A les illes Canàries, l’extinció va ser anterior, deguda a la caça massiva durant l’Edat Mitjana per part dels mariners, per a l’obtenció de cuir, grassa i carn


Diverses institucions i ONGs desenvolupen diversos treballs per salvar a aquesta espècie. La Direcció general de Conservació de la Naturalesa del Ministeri de Medi ambient i la Viceconsejería de Medi ambient de Canàries han engegat, amb fons comunitaris LIFE, un projecte de recuperació de l’espècie per a la fauna espanyola mitjançant la seva reintroducció a les illes Canàries orientals, a partir d’exemplars de la colònia de Cap Blanco. Segons els seus responsables, qualsevol desastre, com una marea negra, una infecció vírica o l’ensulsiada de les coves que utilitzen de refugi, pot posar en greu perill la missió. Per exemple, en 1997 la colònia de Cap Blanco es va reduir dràsticament hagut de probablement a la toxina produïda per un tipus d’alga.

Un altre projecte similar és el Pla d’Acció Internacional per a la Recuperació de la Foca Monjo en l’Atlàntic Oriental, dins del Conveni Espècies Migratòries o Conveni de Bonn, en el qual a més d’Espanya, participen Portugal, el Marroc i Mauritània, així com diverses entitats, com la Fundació CBD-Hàbitat o l’ONG Annajah. Així mateix, el Fondo per a la foca monjo (FFM) realitza un seguiment de l’espècie i campanyes de sensibilització al Marroc, Algèria i Tunísia. Per la seva banda, un projecte de la Fundació Territori i Paisatge, creada per Caixa Catalunya, ha engegat un pla perquè en 8 anys aquesta espècie habiti de nou la costa catalana.

Principals característiques de la foca monjo

Img
El terme Monachus prové del grec i significa monjo, ja que d’una banda viuen en illes o coves allunyades, la qual cosa els donava un aire de monjos ermitans, i d’altra banda perquè el seu notable papada forma uns plecs al voltant del coll que recorden l’hàbit dels monjos franciscans. Citada per primera vegada en l’Odissea d’Homer, s’han trobat restes òssies d’aquestes foques en coves de Màlaga fa 14.000 anys. El seu pelatge és de color gris o marró en les parts superiors i blanquecino en el ventre. Disposa d’un cos robust, un cap arrodonit i unes extremitats curtes proveïdes d’unes petites ungles, podent mesurar tres metres de llarg i pesar més de 300 quilos.

El gènere Monachus ho formen tres espècies. A més de la foca monjo del Mediterrani, es troba la foca monjo del Carib (Monachus tropicalis) i la foca monjo d’Hawaii (Monachus schauinslandi). La foca monjo del Carib no va suportar la pressió humana i va ser declarada extingida fa només 20 anys. Per la seva banda, l’espècie hawaiana ha aconseguit conservar en l’actualitat uns 2.000 exemplars, gràcies a que les illes que habitaven havien estat àrees militars protegides, i a la labor de científics i autoritats que han desenvolupat un ambiciós programa de seguiment i recuperació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions