El Protocol de Kyoto exigeix a Espanya una notable reducció de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) en el període 2008-2012. No obstant això, les previsions oficials estimen que l’objectiu no es complirà, en sobrepassar-ho en més d’un 35%.
Per contrarestar aquest augment, el Protocol compta amb els denominats “mecanismes flexibles”. D’una banda, gràcies al Comerç d’Emissions, els països poden comerciar amb les seves unitats d’emissió assignades.
Les previsions oficials estimen que l’objectiu de Kyoto no es complirà, en sobrepassar-ho en més d’un 35%D’altra banda, els Fons de Carboni permeten la compra d’emissions mitjançant el finançament de projectes que contribueixin a reduir les emissions de GEI en països en vies de desenvolupament i en economies en transició, a través de Mecanismes de Desenvolupament Net i d’Aplicació Conjunta. D’aquesta manera, s’inverteix en aquests països perquè redueixin directament les seves emissions o ben transferint tecnologies netes que els ajudin a l’absorció dels GEI i de pas al seu desenvolupament sostenible.
Segons el Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH), Espanya ha d’adquirir un total de 100 milions de tones de CO2 en drets d’emissions fins a finals de 2007 mitjançant l’ús dels mecanismes flexibles. Els responsables d’aquest Ministeri han decidit cobrir 60 milions de tones de CO2 participant en els Fons de Carboni d’Institucions Financeres Multilaterals.
Els Fons de Carboni poden ser d’origen públic, privat o tots dos, així com de participació exclusiva o multiparticipados. Igual que la majoria dels països desenvolupats signants del Protocol, Espanya ha constituït fons específics per a l’adquisició de drets d’emissions:
Fons de Carboni per a Desenvolupament Comunitari (CDCF): Espanya aporta 20 milions d’euros, gestionats pel Banc Mundial (BM), aconseguint 4 milions de tones de CO2. Els seus recursos es destinen a projectes de petita escala que redueixen les emissions de GEI a les àrees rurals dels països de menors ingressos.
Fons BioCarbono: La participació espanyola ascendeix a 10 milions d’euros, pel qual s’aconseguiran 2 milions de tones de CO2 a partir de projectes que capturen o redueixen GEI en ecosistemes forestals i agrícoles.
Fons Español de Carboni (FEC): La canalització de recursos més important s’ha destinat a la creació d’aquest Fons, amb 170 milions d’euros. El BM gestiona aquest fons en nom d’Espanya, identificant projectes durant el període 2005-2015 que permetin aconseguir 34 milions de tones de CO2. Aquest Fons permet la participació del sector privat, que podrà realitzar contribucions per aconseguir drets d’emissions de 10 milions de tones de CO2 addicionals.
Iniciativa Iberoamericana de Carboni (IIC): Engegat després d’un acord entre el MEH i la Corporació Andina de Foment (CAF). Aquesta institució gestionarà els 47,43 milions d’euros aportats per Espanya per a la compra, en nom del Govern espanyol, de 9 milions de tones de CO2.
Fons Multilateral de Crèdits de Carboni (MCCF en les seves sigles en anglès): Creat i gestionat pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) i el Banc Europeu de Reconstrucció (BERD), permet als accionistes de tots dos bancs i a les empreses europees interessades l’adquisició de crèdits de carboni. Espanya destinarà 35 milions d’euros en una primera fase per adquirir 5 milions de tones de CO2.
Fons de Carboni Àsia Pacífic del Banc Asiàtic de Desenvolupament: El MEH aporta 22,9 milions d’euros, sumant-se als 282 milions d’euros ja assignats pel Govern als altres Fons, per obtenir així 54 milions de tones de CO2, segons fonts ministerials.
El Comerç d’Emissions de la Unió Europea (UE) contempla un règim sancionador per a les instal·lacions que no cobreixin les seves emissions de l’any anterior. Les multes suposen el pagament de 40 euros per cada tona equivalent de CO2 emès fins a finals de 2007, que ascendirà a 100 euros a partir de gener de 2008. El pagament de la multa no eximeix al titular de l’obligació de lliurar una quantitat de drets d’emissió equivalent a la de les emissions a l’excés.
A Espanya, més d’1.200 instal·lacions estan afectades per aquesta normativa i poden fer ús dels mecanismes flexibles. El segon Pla Nacional d’Assignacions (PNA), per al període 2008-2012, assigna gratuïtament 763,37 milions de tones de drets d’emissió i preveu la utilització dels mecanismes flexibles per a l’adquisició de crèdits addicionals per 289 milions de tones més per 2008-2012, enfront dels 100 milions de tones del PNA anterior 2005-2007. Segons els responsables institucionals, la utilització dels mecanismes flexibles representa a més una excel·lent oportunitat per facilitar la presència i el desenvolupament de les empreses espanyoles en l’exterior.
