Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fundació Biodiversitat i CSIC conclouen un estudi sobre l’efecte d’algues introduïdes en l’Arxipèlag de Cabrera

La iniciativa ha avaluat les conseqüències de la invasió d'aquestes algues sobre l'hàbitat i les espècies prioritàries i autòctones

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27deAgostde2009

Després de quatre anys de treball, la Fundació Biodiversitat i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) han conclòs un estudi sobre la invasió d’algues introduïdes al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. El projecte ha avaluat els efectes d’aquestes algues sobre l’hàbitat i les espècies prioritàries i autòctones de l’ecosistema de l’Arxipèlag.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat determinar la dinàmica d’expansió de tres algues alóctonas invasores -Caulerpa racemosa, Lophocladia lallemandii i Womersleyella setacea- al Parc Nacional de Cabrera, així com comprovar els seus efectes en les comunitats marines. La labor del CSIC ha estat estudiar la distribució i l’abundància d’aquestes espècies, a més dels organismes que afavoreixen la seva invasió.

L’anàlisi realitzada conclou que Lophocladia lallemandii es distribueix entre els 5 i 35 metres de profunditat i desplaça a comunitats d’algues fotófilas, algues hemiesciáfilas i prades de Posidònia oceànica. Per la seva banda, Caulerpa racemosa presenta una major biomassa i recobriment entre els 25 i 50 metres de profunditat, la qual cosa afecta de manera negativa als fons detrítics i comunitats de coralígeno i d’algues hemiesciáfilas. En canvi, Womersleyella setacea es desenvolupa sempre per sota dels 25 metres i altera les comunitats de coralígeno i algues hemiesciáfilas.

Una altra dada constatada en aquest estudi és que només Lophocladia lallemandii realitza reproducció sexual, la qual cosa afavoreix la seva ràpida expansió i dificulta l’engegada de mesures capaces de frenar-la. Les altres dues espècies es reprodueixen de manera vegetativa mitjançant la dispersió de petits fragments, per la qual cosa el seu avanç, especialment en el cas de Caulerpa racemosa, es veuria afavorit per les arts de pesca.

Quant al control d’aquestes espècies per depredadors naturals, s’ha comprovat que l’eriçó de mar comú consumeix Caulerpa racemosa, però no pot controlar l’expansió de l’espècie en zones ja envaïdes. S’ha demostrat que és més efectiu en zones que estan en fases inicials de colonització. A més, l’estudi ha permès constatar que el principal peix herbívor del Mediterrani, la salpa, presenta consums elevats d’aquesta alga. La prefereix sobre altres espècies autòctones, la qual cosa suggereix una possible capacitat de control d’aquesta espècie.

Per al CSIC, projectes com el realitzat en l’Arxipèlag de Cabrera posen de manifest la necessitat de realitzar un especial esforç en la prevenció, “ja que l’erradicació d’espècies invasores es mostra com excessivament costosa i complicada, especialment en el mitjà marí”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions