Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gabriel Álvarez, Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima

Els consumidors han d'exigir als seus governs locals un ferm compromís en la lluita pel clima

La Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima (RECC) està composta en l’actualitat per 134 ciutats que representen a més de 16 milions i mitjà d’habitants. Impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el seu objectiu és aconseguir que els governs locals assumeixin una sèrie de compromisos que contribueixin a frenar el canvi climàtic. Segons Gabriel Álvarez (Oviedo, 1954), Secretari de la Comissió Executiva d’aquesta Xarxa, es tracta d’un projecte jove, amb amb prou feines un any i mitjà de vida, al que no paren d’adherir-se nous membres. Precisament, en els últims dies s’han integrat set noves ciutats: Santa Cruz de Tenerife, Escull, Guadalajara, Eivissa, Langreo, Parla i Vigo. “La nostra pretensió és que estiguin tots els municipis de més de 20.000 habitants”, afirma Álvarez, que és a més Secretari General de la FEMP.

A què es comprometen les ciutats que entren a la Xarxa?

A més d’una sèrie de requisits formals, les ciutats que participin a la Xarxa hauran d’assumir els compromisos adoptats en la Conferència d’Aalborg + 10, celebrada al juny de 2004 i que desenvolupen els principis bàsics de la Carta Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, aprovats en Aalborg en 1994.

D’altra banda, la Xarxa determina una sèrie d’actuacions, en funció de les característiques de cada municipi, que no tinguin significatives implicacions econòmiques per als pressupostos municipals, però que han de tendir a aconseguir un canvi en la tendència d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI). Després, s’exigeixen altres actuacions, com a mesures per afavorir l’eficiència energètica, les energies renovables, els mitjans de transport menys contaminants, entre moltes altres.

A quines ciutats troben a faltar?

Precisament, el passat 16 de febrer la Ministra de Medi ambient i el President de la FEMP van dirigir una carta als Alcaldes de 246 municipis amb més de 20.000 habitants que encara no s’han adherit a la RECC.

Quins assoliments ha aconseguit la Xarxa des de la seva constitució?

La Xarxa està sent seguida molt d’a prop per altres països europeus, en ser una experiència municipal pionera contra el canvi climàticEl principal assoliment és el nombre d’entitats locals adherides fins avui i la gran capacitat de treball demostrada. En matèria mediambiental, els resultats es podran mesurar a mitjà i llarg termini, perquè són molts els reptes i objectius. Per això, és primordial, en primer terme, conjuminar esforços a l’hora d’actuar contra el canvi climàtic i concertar polítiques dirigides a aconseguir un desenvolupament sostenible a les nostres ciutats. Això és el que ja està aconseguint la Xarxa. D’altra banda, la iniciativa està sent seguida molt d’a prop per altres països europeus, en ser una experiència municipal pionera en la lluita contra el canvi climàtic.

Quins municipis són un exemple a seguir i quins han de millorar?

Tots els governs locals estan compromesos en aquesta tasca i, per això, no podem ni hem d’assenyalar a cap, ni en positiu ni en negatiu. El que sí és clar és que l’exercici de les competències mediambientals necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible requereix del protagonisme de l’Administració local. Per aquest motiu calgui impulsar una política de concertació i participació de les diferents Administracions territorials a la planificació de la política mediambiental i, en conseqüència, que els municipis disposin d’instruments de gestió suficients i de més recursos, que afavoreixin el control mediambiental de les activitats que es realitzen al seu territori i que els permeti arribar més lluny en matèria mediambiental.

Quins són els principals problemes mediambientals de les ciutats?

Aconseguir un desenvolupament sostenible requereix del protagonisme de l’Administració localPel que fa a la RECC, els problemes són coneguts per tots: la contaminació atmosfèrica, produïda per les emissions de vehicles i altres fonts, com les calefaccions; l’excessiu consum energètic; la generació de residus; o els efectes del propi desenvolupament urbanístic.

Com poden solucionar-se?

És fonamental lluitar per aconseguir una major eficiència energètica, per estalviar energia i per tenir un transport que contamini el menys possible. I per descomptat, és essencial una planificació urbana i d’edificació que s’ajusti a un model ambiciós de desenvolupament sostenible.

I ja s’està fent alguna cosa sobre aquest tema?

Els governs locals estan elaborant ordenances municipals que afavoreixen l’estalvi del consum energètic i la incorporació de fonts renovablesEls governs locals ja estan actuant en aquesta línia, mitjançant l’elaboració d’ordenances municipals que afavoreixen l’estalvi del consum energètic i la incorporació de fonts renovables, amb la consegüent reducció de l’emissió de GEI (gasos d’efecte hivernacle), o actuant directament sobre les pròpies instal·lacions municipals, com pot ser la il·luminació exterior dels carrers i dels edificis públics, la calefacció d’edificis administratius, col·legis, etc. També, per mitjà de l’incentivament, a través de subvencions o qualsevol un altre mitjà, a les accions particulars que contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic.

Com poden ajudar els consumidors?

En un plànol general, col·laborant amb les polítiques mediambientals de les diferents Administracions, pel que és necessari també que aquestes Administracions, sobretot la local, articulin lleres de participació ciutadana i accions eficaces d’informació. Els consumidors, és a dir els veïns, han d’exigir als seus governs locals un ferm compromís en la lluita pel clima.

En un plànol més “personal”, els ciutadans, individualment, hem d’arribar al convenciment que és necessari ser més racionals a l’hora de plantejar-nos nostres necessitats quotidianes, estalviar energia, o utilitzar mitjans de transport que contaminin menys i generar menys residus, per assenyalar el més obvi però també el més apressant.

Estem encara a temps de frenar el canvi climàtic?

En 2050 hauríem d’haver reduït les emissions entre un 15 i un 50% a nivell planetari, objectiu que supera amb molt les expectatives de KyotoEls científics, amb més o menys consens, diuen que les concentracions en l’atmosfera no han de sobrepassar les 550 parts per milió de diòxid de carboni (CO2) perquè l’increment de la temperatura al planeta no superi en mitjana els dos graus centígrads, límit a partir del com els canvis climàtics es poden realimentar convertint-se en imprevisibles. Estabilitzar aquesta concentració de GEI en l’atmosfera, implicaria que en 2050 hauríem d’haver reduït les emissions entre un 15 i un 50% a nivell planetari, objectiu que supera amb molt les expectatives del Protocol de Kyoto. No obstant això, hi ha símptomes de canvi. Iniciatives com la RECC són bon exemple d’això.

Llavors, creu que hi ha esperances?

Amb l’esforç de tots, encara podem aconseguir-ho. Per a això, en el que concerneix als governs locals, les mesures que s’han de prendre són moltes, però destacaria diversos pilars bàsics:

  • Energies renovables: S’haurien d’introduir mesures econòmiques i fiscals per afavorir-les en general, i als edificis i instal·lacions municipals en particular. Caldria aprovar ordenances municipals sobre energia solar tèrmica per a les noves edificacions i per a l’enllumenat públic, i promoure l’arquitectura bioclimàtica en les noves ampliacions de la trama urbana, així com en la rehabilitació dels edificis quan sigui tècnicament viable.
  • Eficiència energètica: Exigir-la en les instal·lacions i serveis municipals (proveïment, potabilització i depuració d’aigües residuals, instal·lacions municipals, etc), i en les noves contractacions municipals i en els concursos d’adjudicació de serveis municipals, procurant la progressiva substitució de les tecnologies menys eficients als edificis i instal·lacions municipals. Caldria impulsar acords amb els agents econòmics i les associacions de consumidors per a la instal·lació d’equipaments domèstics eficients i per al bon ús de l’energia en les llars particulars; campanyes de sensibilització sobre ús eficient de l’energia; auditories energètiques i certificació dels edificis municipals i instal·lacions depenents.
  • Transport urbà menys contaminant: Implantació de mesures per calmar el tràfic i, si escau, restricció del tràfic privat en determinades àrees dels centres urbans: peatonalització de carrers, restriccions d’aparcament, limitació de velocitat, etc.
  • Racionalització de l’ús i consum de sòl, reservant espais per a plantacions arbòries i arbustivas i incrementant les zones verdes i d’esplai a les ciutats.
  • Aprovació d’un Pla de Mobilitat Sostenible que afavoreixi les flotes de vehicles eficients energèticament i d’energies més netes, com a gas i biocombustibles.

Molts ciutadans es queixen que no poden prescindir del seu cotxe perquè no tenen una alternativa real de transport públic.

La falta d’alternatives reals al transport privat ha de ser afrontat pels governs locals de forma urgent i imprescindibleÉs un repte que, efectivament, els governs locals han d’afrontar de forma urgent i imprescindible. Així mateix, el rendiment energètic d’aquest tipus de transport depèn de nombrosos factors. Per això, és necessari impulsar el transport públic col·lectiu d’una manera racional i eficaç, al mateix temps que s’estimulen alternatives i mesures dissuasòries de l’automòbil. En qualsevol cas, el transport públic ajuda a rebaixar el problema de la contaminació derivada de la utilització del vehicle privat.

Conscienciació mediambiental i negoci immobiliari són compatibles a Espanya?

Haurien de ser-ho pel bé de tots. Són dos conceptes que, en principi, poden col·lisionar per obeir a interessos contraposats, però han d’acabar per trobar-se per aconseguir un mateix objectiu. En tot cas, per a això estan les lleis i l’acció de les diferents Administracions competents en matèria mediambiental i urbanística. I en aquest terreny, la labor de l’Administració local és fonamental, tant pel que fa a la sensibilització mediambiental com a la planificació i desenvolupament urbanístic.

Les noves normes d’edificació sostenible estan sent ja assumides pel sector de la construcció?

Els Ajuntaments adherits a la Xarxa treballen en la promoció de l’edificació sostenible, abordant la certificació energètica d’edificis públics i instal·lacions municipals i promovent l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables en les ofertes d’habitatges públics. A més, des de la FEMP, estem duent a terme un pla de formació sobre el Codi Tècnic de l’Edificació dirigit a tècnics de l’Administració local. Els bons resultats podran comprovar-se a mitjà i llarg termini.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions