Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Galápagos

La introducció d'espècies foranes i el turisme amenacen la seva biodiversitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deDesembrede2005

Les Galápagos són un conjunt de vuit illes majors, sis illes menors i multitud d’illots d’origen volcànic. Es troben situades en l’oceà Pacífic a uns 1.000 quilòmetres a l’oest del continent americà i pertanyen a Equador des de 1832. Els seus peculiars característiques han permès una diversitat biològica única al món, Els seus peculiars característiques han permès una diversitat biològica única al món la qual va servir d’inspiració a Charles Darwin per concebre la seva teoria de l’origen i l’evolució de les espècies. A més de les famoses tortugues gegantes o Galápagos, que donen nom a les illes, o les iguanas d’aspecte prehistòric, existeixen més de 5.000 espècies identificades fins al moment, de les quals més d’1.900 són endèmiques, és a dir, només es troben allí, alguna cosa que es dona especialment en gairebé totes les espècies d’aus, mamífers i rèptils.

No obstant això, la “Llista Vermella” que publica la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) alerta que el nombre d’espècies amenaçades i extingides ha augmentat en els últims anys, sent els mamífers els més afectats. El nombre d’espècies amenaçades i extingides ha augmentat en els últims anys, sent els mamífers els més afectats La introducció d’espècies foranes per l’home a les Illes, un fenomen del que ja parlés Darwin fa 170 anys, es troba entre les principals causes d’aquest problema. La major part, sobretot les més perilloses, com el chivo, el porc, el gat, la guayaba, la pellofa o el garrapatero, són intencionals, encara que el nombre d’espècies introduïdes de manera accidental, com les rates i la major part dels invertebrats, que ingressen gràcies al continu flux d’aliments i béns agrícoles des del continent, és també considerable. D’aquesta manera, moltes d’aquestes espècies s’han convertit en plagues que competeixen amb les espècies natives, impedint el seu creixement o reproducció i provocant modificacions en el comportament i canvis evolutius, de vegades difícils de preveure o detectar. Així mateix, la captura il·legal d’algunes espècies amenaça també la seva conservació. Per exemple, els taurons, que són capturats per les seves aletes per a les famoses sopes, rebutjant a més la resta de l’animal, o els cogombres de mar, que es venen com a afrodisíac a Àsia, es troben en perill d’extinció.

La immigració interna, acuitada per la profunda crisi econòmica del país, la pressió turística i la sobreexplotació dels seus recursos marins, constitueixen altres seriosos problemes que afecten a la biodiversitat de les illes. Els habitants de les Galápagos han passat de 4.000 en els anys 60 als gairebé 19.000 de l’actualitat, als quals se sumeixi una població flotant “il·legal” d’unes 6.000 persones que es guanyen la vida gràcies a un turisme creixent que ha atret durant aquest any a unes 125.000 persones. Així mateix, les catàstrofes ecològiques, encara que més puntuals, afecten també greument a aquest ecosistema. El 16 de gener del 2001, el carguero “Jessica” encallava en la Badia dels Nàufrags de la illa de Sant Cristóbal, vessant-se uns 900.000 litres de productes petroliers. L’accident es va deure a una sèrie de negligències de la tripulació d’un buc que no complia amb la normativa internacional sobre seguretat. El govern equatorià va haver de declarar l’estat d’emergència en les Galápagos.

Per això, les iniciatives per a la protecció d’aquest ecosistema són fonamentals. Les Galápagos van ser declarades Parc Nacional en 1959, protegint tota la superfície terrestre de l’arxipèlag, a excepció de la petita zona ocupada per assentaments humans. En 1978, la UNESCO va incloure a les Illes Galápagos en la llista de Patrimoni Natural de la Humanitat, i en 1985 la va qualificar com a Reserva de la Biosfera, que va ampliar en 2001 per a la reserva marina. En 2002, la denominada “Declaració de Galápagos”, signada pels ministres d’Ambient i Turisme d’Iberoamèrica, incidia que el desenvolupament turístic de la regió es realitzés de manera sostenible, respectant el patrimoni cultural i les activitats tradicionals de les comunitats locals i la protecció del medi ambient. Per la seva banda, el Servei del Parc i l’Estació Científica Charles Darwin executa un programa de protecció d’espècies natives en perill d’extinció, que utilitza un sistema de quarentena per a les illes, reglamentat oficialment pel Ministeri d’Agricultura i Ramaderia d’Equador, i que ha servit perquè els problemes que assolen a Galápagos se suavitzin en certa mesura.

Principals dades històriques

L’arxipèlag es coneix per una varietat de noms, com les “Illes Encantades”, a causa que els forts corrents que ho envolten dificulten la navegació, i a la seva varietat climatològica. S’estima que les illes es van formar fa sis milions d’anys com a resultat d’activitat volcànica en el fons marí. La principal població és Port Aiora, a la illa Santa Creu, centre neuràlgic de l’activitat turística de l’arxipèlag, i on també es troba l’Estació Científica Charles Darwin.

Les Galápagos van ser descobertes a l’atzar el 10 de març de 1535 pel bisbe de Panamà, Tomás de Berlanga, quan es dirigia a Perú. Des de llavors, les illes van ser utilitzades per pirates anglesos en els seus viatges de pillatge als galeones espanyols, i durant el segle XIX, com a base pels balleneros del Pacífic, i que a més d’aquests cetacis esquilmaron les reserves de tortugues per extreure el seu oli i de foques per a la seva pell. Entre els personatges històrics que van arribar a les illes es troba Alexander Selkirk, que va visitar Galápagos en 1708, el qual va servir d’inspiració a Daniel Defoe per escriure Robinson Crusoe, i sobretot, Charles Darwin, que va realitzar un estudi geològic i biològic de les Illes en 1835, base per a la seva famosa teoria de l’evolució.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions