Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Garoña, tanca o segueix en funcionament?

Diversos experts en energia nuclear assenyalen les claus per entendre si tanca o no la central burgalesa de Garoña
Per Alex Fernández Muerza 3 de juny de 2013
Img garona
Imagen: Nuclenor

El 6 de juliol expira la llicència d’explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). Tot sembla que es durà a terme, excepte sorpresa d’última hora, tenint en compte l’actualitat dels últims mesos que semblava indicar la represa de la seva activitat. Aquest article assenyala si Garoña tanca o no tanca, apunta la cronologia dels últims moviments en aquesta central nuclear i explica si ha de tancar o la seva energia és imprescindible.

Garoña: tanca o no tanca?

Tot sembla indicar que la central nuclear de Garoña assumirà el cessament de la seva explotació el proper 6 de juliol, la qual cosa obriria així el procés cap al seu tancament definitiu.

No obstant això, els esdeveniments de les últimes setmanes semblaven indicar el contrari. El 16 de maig, la responsable de la planta, Nuclenor (propietat d’Endesa i Iberdrola), demanava al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (Minetur) la revocació parcial de l’Ordre Ministerial que regula el tancament de la instal·lació, per “mantenir la possibilitat de sol·licitar la renovació de l’autorització d’explotació vigent que permeti continuar en un futur amb l’operació de la central”.

Garoña continua parada i amb tot el combustible irradiat en la seva piscina
Fuentes consultades de Nuclenor afirmen estar en una situació de “incertesa” i remeten a les seves notes de premsa oficials per conèixer el seu pronunciament.

Francisco Castejón, expert en energia nuclear d’Ecologistes en Acció, assenyala que “Nuclenor ha tirat un clar pols amb el Govern per aconseguir millors condicions per Garoña i la resta de nuclears. Tot indica que no han arribat a un acord”. Carmen Monforte, experta en energia del diari Cinc Dies, creu que “tot apunta al fet que les empreses aspiren al fet que l’Executiu ampliï la vida de tot el parc nuclear de 40 a 60 anys. Solament així -consideren- els compensaria les inversions”.

En l’actualitat, fonts del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l’organisme encarregat de regular les condicions de seguretat nuclear i protecció radiològica a Espanya, expliquen que, després de la decisió de Nuclenor del desembre passat, Garoña continua parada i amb tot el combustible irradiat emmagatzemat en la seva piscina.

Cronologia dels últims moviments en Garoña

Els vaivens entorn de la central nuclear de Garoña s’entenen millor si es coneix la cronologia dels últims anys que han conduït a la situació actual:

  • Juny de 2009: la llicència d’explotació expira el 6 de juliol de 2013 i el Govern ha de prendre una decisió un mes abans com a més tard, és a dir, el 6 de juny de 2013. L’Executiu demana un informe al CSN que diu que la central podria funcionar fins a 2019 amb la condició que realitzi una sèrie de canvis en 2013.
  • Octubre-novembre de 2011: les proves d’estrès realitzades pel CSN arran de l’accident de Fukushima obligarien a Garoña a dur a terme inversions entre 2013 i 2014.
  • Primavera-estiu de 2012: el tràmit de la llei de mesures fiscals que grava el combustible gastat encareix el kWh nuclear. Aquesta llei entrarà en vigor l’1 de gener de 2013. Nuclenor assegura que Garoña ja no li és rendible, tret que se suavitzin les condicions.
  • 29 de juny de 2012: una nova ordre Ministerial modifica la de juny de 2009, segons la qual s’autoritzaria a Garoña a funcionar fins a 2019. Per a això, hauria de fer els canvis demanats pel CSN. Nuclenor addueix que hauria de gastar uns 130 milions d’euros. Els seus responsables, que tenen de temps fins al 30 de setembre, no demanen la pròrroga.
  • 28 de desembre de 2012: Garoña para, extreu el combustible gastat del nucli i ho diposita en la seva piscina.
  • Gener de 2013: el CSN comença els tràmits per al cessament d’explotació.
  • Primavera de 2013: el Govern anuncia una reforma del sector elèctric.
  • 22 de maig de 2013: Nuclenor sol·licita al Minetur una pròrroga d’un any més per continuar igual, en parada freda, i veure què ofereix la nova llei de mesures fiscals. El Minetur li remet la petició al CSN, que autoritza la pròrroga el 27 de maig, “amb gran dany en la seva imatge d’independència”, segons Castejón. En la resolució, el CSN diu que si Garoña desitja reiniciar la seva operació, haurà de realitzar abans totes les reparacions que li va sol·licitar. Com el Minetur no es posiciona, Nuclenor no pot sol·licitar la pròrroga perquè no ha intervingut l’ordre Ministerial.
  • 3 de juny: els tràmits per al tancament continuen. El CSN aprova l’expedient de cessament d’explotació.
  • 4 de juny: Nuclenor presenta en el Minetur la documentació oficial sobre el cessament d’explotació.
  • 6 de juny: el Minetur no aprova cap canvi i el CSN envia l’expedient de cessament d’explotació. Excepte imprevists, Garoña haurà d’acabar la seva explotació el 6 de juliol.
  • 6 de juliol: si no ha ocorregut cap canvi, Garoña acabarà la seva explotació. A partir de llavors s’obre un procés que podria portar diversos anys fins al seu desmantellament i tancament definitiu. Des del CSN expliquen que tot s’ha de fer segons uns protocols per garantir la màxima seguretat, i posen l’exemple del desmantellament de la central nuclear José Cabrera, la primera que va entrar en operació a Espanya. Aquesta instal·lació va cessar la seva explotació el 30 d’abril de 2006. Els treballs de preparació del desmantellament van finalitzar en 2010. L’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) posseeix l’autorització per realitzar el desmantellament, que s’estima finalitzarà en 2015.

Garoña ha de tancar o la seva energia és imprescindible?

Francisco Castejón sosté que Garoña ha de tancar, sobretot, perquè “és una central molt vella, amb nombrosos problemes de seguretat. De fet és idèntica al reactor número 1 de Fukushima. En cas d’accident, afectaria a les poblacions, territori, cultius i ecosistemes de quatre comunitats autònomes: Castella i Lleó, La Rioja, Aragó i Catalunya. A més, la seva generació de residus radioactius agreuja el problema d’Espanya amb la gestió d’aquestes substàncies, encara sense una solució tècnica satisfactòria”.

No obstant això, fonts del Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola asseguren que “les centrals nuclears espanyoles són segures i les dades operatives mostren al llarg dels anys el bon funcionament dels reactors del nostre país”. Quant a les proves d’estrès que es va obligar a dur a terme als reactors europeus després de Fukushima, “en el cas espanyol les comprovacions i estudis realitzats posen de manifest marges que asseguren el manteniment de les condicions de seguretat”.

La necessitat energètica és una altra qüestió que enfronta a defensors i detractors d’aquesta central. Segons Castejón, Espanya pot permetre’s el tancament de Garoña: “Hi ha suficient potència instal·lada en la resta de les centrals nuclears. D’altra banda, avui dia gairebé la meitat de l’electricitat és renovable. Si recolzem aquestes fonts d’energia podem tancar les nuclears i prescindir gradualment d’altres fonts contaminants”.

No obstant això, des del Fòrum Nuclear asseguren que “el nostre país no pot permetre’s prescindir d’una tecnologia segura, que genera estabilitat a la xarxa elèctrica, que ofereix electricitat de forma constant i fiable i que no emet gasos ni partícules contaminants a l’atmosfera. És més, Espanya necessita mantenir a llarg termini, sempre amb les màximes garanties de seguretat, tots els seus reactors nuclears”.

Segons dades del Fòrum Nuclear, en 2012 els vuit reactors nuclears espanyols han generat el 20,94% de l’electricitat produïda a Espanya, la màxima contribuent a la producció total d’energia elèctrica, seguida del carbó i l’eòlica.