Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gasos d’efecte hivernacle

Els països més industrialitzats del món acorden reduir les emissions d'aquests gasos, causants de l'escalfament global
Per Alex Fernández Muerza 18 de juny de 2007

Els màxims mandataris dels països més industrialitzats del món (G8) signaven recentment en la localitat alemanya d’Heiligendamm un acord per reduir de “forma substancial” les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), i en definitiva per tractar d’evitar el canvi climàtic.

Després d’àrdues negociacions, la canceller alemanya Angela Merkel aconseguia convèncer finalment a la resta de líders, inclòs el president d’Estats Units, George W. Bush, el més reticent al principi.

El G8 s’assenyala com a objectiu disminuir fins a la meitat l’emissió de GEI fins a 2050 d’acord als nivells de 1990
El document no concreta xifres de reducció d’aquests gasos, però assenyala com a objectiu disminuir fins a la meitat l’emissió fins a 2050 d’acord als nivells de 1990. Així mateix, els signants es comprometen a concloure per a finals de 2009 una ronda de negociacions que permeti superar el protocol de Kyoto.

La presència d’aquests gasos en l’atmosfera permet el denominat efecte hivernacle, pel qual parteix de la calor rebuda del Sol es manté a la Terra, permetent una temperatura estable, alguna cosa essencial per a la vida: Sense ell, el planeta seria un bloc de gel.

En aquest sentit, els principals GEI – excepte els clorofluorocarburs (CFC), creats per l’ésser humà – són d’origen natural: el diòxid de carboni (CO2), també denominat òxid de carboni i anhídrid carbònic; el vapor d’aigua (H2O); el metà (CH4); els òxids de nitrogen (NOx) i l’ozó (O3).

El problema sorgeix quan la quantitat d’aquests gasos augmenta, la qual cosa altera l’equilibri natural i provoca que el clima es comporti de manera diferent. La industrialització, amb l’ús massiu de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas) i totes les activitats humanes derivades, com el transport, o l’ús intensiu de l’agricultura i la ramaderia, estan contribuint des del segle XIX a incrementar aquests gasos.

Per la seva banda, a l’increment dels GEI s’afegeixen altres problemes, com la desforestació, que ha limitat la capacitat regenerativa de l’atmosfera per eliminar el CO2, principal responsable de l’augment antropogénico (causat per l’ésser humà) de l’efecte hivernacle.

Ara bé, no tots els GEI produeixen el mateix efecte, i de fet, els científics han elaborat uns paràmetres per mesurar la seva influència real, de manera que els seus efectes s’expressen en quantitats de CO2 equivalent. Així, per exemple, si ben els CFC tenen la major acció relativa, la seva contribució real en l’efecte hivernacle és d’un 5%. En el costat oposat es troba el CO2, amb la menor acció relativa, però amb la principal contribució real al problema: un 76%. Després del CO2, el gas que més contribueix a incrementar l’efecte hivernacle és el metà, amb un 13%, i els òxids de nitrogen, amb un 6%.

Així mateix, tampoc convé menysprear l’efecte de cap de les activitats humanes que produeixen l’augment d’aquests gasos. Per exemple, un informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) afirma que la ramaderia genera més GEI que els automòbils, especialment d’òxid nitrós, que procedeix del fem i és 296 vegades més perjudicial que el CO2, i el metà, 23 vegades més perjudicial que el CO2 i que s’origina en la seva major part en el sistema digestiu dels remugants.

En definitiva, la gran majoria de la comunitat científica internacional està d’acord en la gran importància de reduir l’emissió d’aquests gasos, pel que es proposen diverses mesures: Substituir els combustibles fòssils per energies renovables, aplicar mesures d’eficiència energètica, augmentar la reforestació, i en definitiva, assumir pràctiques de desenvolupament sostenible en totes les activitats practicades per l’ésser humà.

Mapes del moviment dels GEI

L’Agència Espacial Europea (AQUESTA) informava recentment de la producció dels primers mapes animats amb la distribució mundial dels GEI més importants sobre la superfície terrestre (CO2 i metà). Per a això, els seus responsables han invertit tres anys de treball entre 2003 i 2005 observant les dades de l’Espectròmetre d’Absorció d’Exploració i Imatges per a Cartografia Atmosfèrica (SCIAMACHY), a bord del satèl·lit Envisat de l’AQUESTA.

En aquest sentit, els científics necessiten conèixer més dades sobre aquests gasos, ja que encara no es disposa de tota la informació sobre les seves fonts concretes. Per exemple, en el cas del metà, es podria incrementar de manera important en el futur si el canvi climàtic aconsegueix fondre les zones de permafrost, actualment gelades, la qual cosa alliberaria a l’atmosfera el metà que guarda en el seu interior.