Gratacels ecològics

Nova York vol seguir sent la ciutat dels gratacels, però amb un toc ecològic. Diversos projectes de megaedificios s’han construït o s’han projectat en els quals l’element mediambiental és bàsic. La Torre Hearst és el gratacel més ecològic de la gran poma, segons els seus responsables, Norman Foster and Partners. Les seves estratègies sostenibles, com els sistemes d’eficiència energètica o materials reciclats en més del 90%, aprofitament de l’aigua de pluja per humidificar l’ambient, etc., l’han fet mereixedora del premi internacional Highrise o del certificat LLEGIU d’or.

La Torre del Banc d’Amèrica, a Manhattan, serà el primer gratacel a rebre el certificat ecològic LLEGIU en el seu màxim nivell

No obstant això, la Torre Hearst ja té durs competidors que pretenen fins i tot millorar les seves marques ecològiques. La Torre del Banc d’Amèrica, situada a Manhattan, és a punt de ser acabada, i serà el primer gratacel a rebre el certificat LLEGIU en el seu màxim nivell (platí). Dissenyada per Cook+Fox Architects i Gensler, inclou els elements arquitectònics “verds” de la Torre Hearst, i uns altres tan curiosos com un sistema de ventilació natural, una planta de cogeneració per subministrar energia i calor o llueixes LED sensibles a la llum solar.

L’arquitecte Helmut Jahn projecta també a Manhattan per 2011 una ecotorre que pretén rebre el certificat LLEGIU d’or. L’edifici, que a més d’habitatges inclourà un hotel i zones de reunions, tindrà una teulada enjardinada i sistemes d’optimització de l’energia i l’aigua. Amb un disseny més futurista, el projecte “Dystopian Farm” pretén per a aquesta emblemàtica zona novaiorquesa uns “gratacels granja”, unes estructures biomórficas en espiral que servirien als seus residents per poder crear els seus propis aliments. Per la seva banda, l’arquitecte Daniel Libeskind ha proposat construir el gratacel residencial més alt de la ciutat, amb 274 metres. La part més cridanera seria la façana, amb zones obertes i terrasses enjardinades.

A més de Nova York, altres ciutats americanes també volen lluir un “skyline” més ecològic. Per exemple, el “340 on the Park” és la primera ecotorre a aconseguir a Chicago el certificat LLEGIU, mentre que a la ciutat canadenca de Calgary, Norman Foster and Partners planeja per 2010 “The”Bow , un gratacel residencial i comercial que inclourà els elements ecològics que aquest estudi d’arquitectes domina.

Ecotorres en les principals potències emergents

Les principals potències emergents, de la mà d’un vertiginós creixement econòmic, estan erigint també espectaculars gratacels en els quals l’element ecològic és cada vegada més valorat. Singapur és un dels exemples més destacats. A punt de ser finalitzat, “Sail @ Marina Bay” consisteix en dos gratacels en els quals conviuran habitatges i restaurants, àrees de salut i d’esbarjo. Els seus responsables, NBBJ Architects, han inclòs diversos sistemes ecològics que aspiren a aconseguir l’Estàndard d’Or de Sostenibilitat de Singapur.

Per la seva banda, la Torre EDITT (sigles de “Disseny Ecològic En Els Tròpics”) tindrà els elements citats en altres gratacels ecològics, així com altres distintius: un sistema de conversió de les aigües residuals en biogàs, i la meitat de la seva superfície estarà coberta per vegetació local. Dissenyada per TR Hamzah & Yeang i patrocinada per la Universitat Nacional de Singapur, es troba pendent de construcció. I en la mateixa línia d’integrar parts naturals a l’edifici, l’arquitecte Ken Yeang ha proposat “Fusionopolis”. El seu objectiu és crear el gratacel amb les parets vives més gran del món, de manera que els seus residents gaudeixin d’un sistema natural de climatització i aïllament.

La Torre Xangai serà l’edifici més alt de Xina en 2014 i tindrà jardins verticals, turbines eòliques i aprofitarà l’aigua de pluja

A Xina, els ecorrascacielos comencen també a tenir un lloc. La Torre Pearl River, la inauguració de la qual està prevista per a finals de 2009, utilitzarà turbines eòliques internes per subministrar energia al sistema d’il·luminació. Així mateix, també posseirà un equip de climatització geotèrmic i plaques fotovoltaiques. La Torre Xangai, un gratacel en forma d’espiral, obra de la signatura Gensler, pretén ser l’edifici més alt de Xina, amb 632 metres, quan estigui finalitzada, en 2014. Situada a la zona financera i comercial de Luijiazui, explicarà també amb elements enjardinats verticals, sistemes per aprofitar l’aigua de pluja o turbines eòliques. I al centre de negocis de Shenzhen, la companyia Xina Insurance Group planeja una ecotorre per albergar la seva seu principal. L’edifici, dissenyat per Coop Himmelb(l)au, inclourà sistemes d’energia solars i eòlics, ventilació natural, etc. En la veïna Japó, l’equip d’arquitectes Nikken Sekkei ha construït a la ciutat de Nagoya les Torres en forma d’espiral Mode-Gakuen, en les quals també s’inclouen elements ecològics com a sistemes de ventilació natural.

Imagen: Nikken SekkeiPer la seva banda, els emirats àrabs més rics no volen ser menys i també planegen la construcció d’ecorrascacielos. En aquest sentit, Dubai s’ha convertit en la meca dels arquitectes de tot el món, amb projectes tan diversos com a sorprenents. La “Torre Dinàmica” pretén ser el primer edifici del món en el qual les seves plantes roten de forma independent, gràcies a l’energia eòlica; la “Torre Lighthouse” planeja usar 4.000 panells fotovoltaics i tres enormes turbines eòliques de 225 quilowatts; o la “Torre de l’Energia”, que vol ser l’ecotorre més alta del món amb un poderós sistema energètic eòlic i solar. Així mateix, en el Regne de Bahrain, s’estan construint les “Torres World Trade Center”, en el qual l’energia eòlica també serà un element principal.

Una altra de les potències econòmiques emergents, l’Índia, té també exemples destacats. En Mumbai, la ciutat més densa del món, els arquitectes Perkins i Will estan construint l’edifici Antilla per a la petroquímica Reliance, en què s’inclouran jardins en la teulada i parets vives. Així mateix, Eastman planeja un gratacel d’ús mixt en el qual fusionarà tecnologies ecològiques d’altres ecotorres ja citades amb elements naturals i culturals d’aquest país.