Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Greenpeace alerta de la presència de contaminants químics en els llacs i rius europeus

Aquesta contaminació ha disminuït el nombre d'anguiles en aquests ecosistemes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deNovembrede2005

Els llacs i rius de deu països europeus presenten retardants de flama bromados -substàncies que s’utilitzen en tèxtils, plàstics i aparells electrònics- i PCB (policlorobifenilos), uns tòxics que van deixar d’utilitzar-se en els anys 70 però que, per la seva capacitat de persistència, encara segueixen en el medi ambient. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per Greenpeace que porta per títol “Nedant en químics”.

Per analitzar l’estat dels ecosistemes aquàtics europeus, Greenpeace va utilitzar a l’anguila europea, una espècie que pel seu alt contingut en greixos i un cicle vital llarg es converteix en un bon bioindicador de la qualitat de l’aigua. Les anguiles, les mostres de les quals de teixit muscular van ser objecte de l’anàlisi, es van pescar durant l’estiu de 2005 a Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Polònia, Regne Unit, República Txeca i Espanya. Tots els grups de mostres analitzats contenien residus detectables d’almenys un compost de retardant de flama bromado i tots contenien PCB.

Les anguiles espanyoles es van recollir en el riu Miño, prop de la Guàrdia (Pontevedra), i en el Delta de l’Ebre, a 300 quilòmetres de la seva desembocadura. L’anguila gallega destacava pel seu alt contingut del retardant HBCD. De fet, els nivells que presentava van ser els tercers més alts d’Europa. I encara que el contingut en PCB d’ambdues poblacions no era dels més alts, superaven els nivells detectats en altres estudis d’aquestes característiques realitzats en 2003 en el riu Turia.

Disminució de l’espècie

La sobrepesca, la pèrdua d’hàbitats i, possiblement, el canvi climàtic, assegura Greenpeace, “són factors que provoquen que avui dia el nombre d’anguiles joves que tornen a aigües europees” sigui el 1% de les quals ho feien fa 50 anys. Per això, la contaminació amb toxines persistents pot ser un factor rellevant en la disminució de l’espècie, que recorre milers de quilòmetres des de l’Atlàntic nord fins a Europa.

En les seves conclusions, l’informe assenyala que les autoritats europees no han sabut controlar adequadament els riscos que presenten aquestes substàncies químiques, “inclòs l’HBCD que segueix sent utilitzat de forma comercial en tota Europa”. A més, els alts nivells oposats de PCB “il·lustren les conseqüències a llarg termini de reconèixer un problema massa tarda o, almenys, d’actuar massa tarda”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions