Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Greenpeace denuncia la “contaminació silenciosa” provocada per la indústria del clor

Vuit de les nou fàbriques de clor que hi ha a Espanya utilitzen una tecnologia obsoleta molt contaminant
Per mediatrader 30 de octubre de 2008

L’informe “La indústria del clor: contaminació silenciosa”, elaborat per Greenpeace, evidencia la greu contaminació, “aparentment invisible”, que genera aquest sector industrial i els efectes tòxics del qual romanen al llarg dels anys deteriorant lentament la salut de les persones i el medi ambient.

“Aquest sector contamina per produir un producte altament contaminant com és el clor, l’ús del qual, a dia d’avui, no està justificat, ja que existeixen elements i tècniques per substituir-ho sense perjudicar a la població i al mitjà natural”, denuncia l’organització ecologista, que ha realitzat mostrejos d’aigua i sediments als voltants de les nou plantes productores de clor que operen a Espanya.

“Hem decidit analitzar la indústria productora de clor perquè és un sector representatiu del país, i on opera un reduït nombre d’empreses provocant nivells molt alts de contaminació que persisteixen al llarg dels anys”, explica Sara del Riu, responsable de la campanya de contaminació de Greenpeace.

“Cel·les de mercuri”

L’estudi, el primer d’aquestes característiques realitzat a Espanya, reflecteix que vuit d’aquestes plantes utilitzen una tecnologia obsoleta, denominada “de cel·les de mercuri”, una tècnica molt contaminant que allibera al medi ambient grans quantitats d’elements tòxics, per la qual cosa ha estat abandonada per la majoria de països, fins al punt que les fàbriques espanyoles representen el 20% de les quals utilitzen aquesta tècnica a Europa, segons Greenpeace.

Els ecologistes afirmen que tres de les indústries analitzades aboquen directament a rius, a Montsó, Sabiñánigo i Flix, mentre que les restants ho fan a través d’emissaris submarins, que són els casos d’Hernani, Torrelavega, Pals de la Frontera, Lourizán, Vila-seca i Martorell. En la majoria dels abocaments s’han detectat metalls pesats, com a mercuri, cadmi i uns altres contaminants característics d’aquesta indústria, tals com a clorur de vinil, dicloroetileno o cloroform.

Connivència dels poders públics

Encara que les recomanacions europees i de convenis internacionals demanen acabar amb la tecnologia de “cel·les de mercuri” abans de l’any 2010, el Govern espanyol ha signat un acord amb la indústria que li permet seguir utilitzant aquesta tecnologia fins a l’any 2020, sense haver d’emprar les Millors Tècniques Disponibles (MTD), que estableix la Directiva Europea de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació, critica Greenpeace.

“El més preocupant és que aquestes indústries compten amb el beneplàcit dels poders públics per seguir contaminant lliurement i han demostrat obertament la seva intenció de no invertir en les tècniques més netes existents i de fins i tot sortejar, si fos necessari, la legislació que limita les seves emissions”, assegura Juan López d’Uralde, responsable de l’organització.