Incentivar als consumidors amb premis o diners perquè reciclin més. En països com Estats Units, Canadà o Austràlia, augmenten les iniciatives que porten a la pràctica aquest objectiu. Els seus responsables es basen en sistemes d’allò més variats i originals: galledes d’escombraries que controlen els residus, màquines expenedores que reciclen envasos, programes informàtics que examinen la despesa d’electricitat, llum o aigua, escombraries que es transforma en nous productes per a la seva venda, etc. Amb aquest sistema no només els consumidors guanyen, sinó també el medi ambient.
El pioner: RecycleBank
Les campanyes de conscienciació sobre la importància de reciclar no sempre donen bons resultats. I si els diners gastats en elles arribés de manera directa als consumidors? Amb aquesta idea, Patrick Fitzgerald va abandonar el seu treball en Wall Street per fundar en 2004 RecycleBank al costat d’un amic del col·legi, Ron Gonen. L’objectiu consisteix que tothom es beneficiï:
Els consumidors reben punts per canviar-los per diversos productes o serveis dels comerços associats a canvi de reciclar les seves escombraries. Els punts també s’obtenen amb l’ús d’una targeta Visa, la Gconomy, que ajuda a promoure el programa d’educació ambiental “Escoles més verdes” del propi RecycleBank.
Els municipis augmenten les seves taxes de reciclatge i redueixen les escombraries destinades a abocadors, mentre que els ajuntaments compensen als transportistes i processadors de deixalles.
RecycleBank es porta un petit percentatge de l’estalvi que implica disminuir la quantitat d’escombraries en abocador i augmentar el reciclatge. D’altra banda, també guanya amb la venda de patrocinis i publicitat a través de la seva multitud de canals de comercialització, que s’estenen a Internet, el correu postal i els seus propis contenidors de reciclatge.
RecycleBank es porta un petit percentatge de l’estalvi que implica disminuir la quantitat d’escombraries en abocadorEl sistema es basa en un dispositiu de seguiment electrònic situat en les galledes d’escombraries, que indica la quantitat reciclada en cada llar. Els serveis municipals recullen i pesen els residus de cada contenidor. Quant més es recicla, més punts s’obtenen, amb un màxim de 400 dòlars anuals en punts. Si s’introdueixen deixalles que no poden reciclar-se, el sistema ho detecta i resta punts. Els usuaris consulten les seves dades per Internet o telèfon, i també poden guanyar punts addicionals amb el reciclatge d’escombraries electròniques o mitjançant la participació en enquestes.
El projecte pilot es va iniciar en dos barris de Philadelphia i en l’actualitat s’ha estès a més de 300 comunitats de 26 estats nord-americans, amb la participació de centenars de negocis locals i nacionals.
Segons els seus responsables, aquest servei ha evitat des dels seus començaments que més de 200.00 tones de residus acabin en abocadors i ha salvat més de cinc milions d’arbres. Quant al tipus de deixalla reciclada, el 55% és paper, el 26% vidre, el 7% cartró, el 4% plàstic, el 3% llaunes, el 2,6% uns altres, el 2% ferralla i el 0,4% electrònic. RecycleBank ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals gràcies al seu èxit i originalitat.
Altres iniciatives interessants
Imagen: envirobank
Bottle Bills. Engegat en més de deu estats nord-americans, entre ells Nova York, abona diners per cada ampolla usada que es lliuri en els comerços col·laboradors i punts de reciclatge.
EarthAid. Aquest servei, utilitzat a Washington, es basa en un programa informàtic que controla el consum d’electricitat, gas natural i aigua d’una llar. Si els seus propietaris redueixen la despesa pel que fa a factures passades, obtenen punts canjeables en diferents comerços de tot el país.
Envirobank. Aquest sistema australià utilitza màquines de vending (com les de les llaunes de refrescs) per classificar i recol·lectar envasos per al reciclatge. Els consumidors dipositen les begudes buides en aquests contenidors a canvi de diners en efectiu o punts per canviar per regals, alguns tan curiosos com una bossa amb radi o una llanterna amb caixa d’eines. El sistema reconeix els codis de barres dels productes per rebutjar de forma automàtica qualsevol que no sigui d’alumini o plàstic PET. La màquina és capaç de compactar els residus per augmentar la seva capacitat i disposa de monitors LCD que mostren informació i, segons el cas, publicitat. Els contenidors s’han situat en col·legis i hospitals de diverses localitats d’Austràlia.
Envirobank utilitza màquines de vending per reciclar envasos i canviar-los per regalsGazelle. Recull tot tipus d’aparells electrònics usats per a la seva revenda o reciclatge i, segons el seu estat, abona als seus propietaris una quantitat de diners. Els responsables d’aquest sistema cobreixen també les despeses d’enviament. La idea ha tingut bon acolliment i ja hi ha diverses iniciatives similars, com YouRenew o BuyMyTronics.
Greenopolis. Proposa als consumidors una gran varietat de formes de guanyar premis per reciclar. A la seva web interactiva, qualsevol persona pot participar en el seu blog i aportar idees per aconseguir punts que puguin canviar-se en restaurants locals i llocs d’oci.
Recycling Rewards. És una iniciativa canadenca d’una empresa de reciclatge per ajudar a organitzacions sense ànim de lucre. Els productes que aconsegueix reutilitzar es posen a la venda en una tenda denominada Talize.
Rewards for Recycling. Encoratja el reciclatge en les llars mitjançant premis i en associació amb els municipis, els negocis locals, els transportistes de residus i els mitjans de comunicació. Els seus responsables asseguren que el seu sistema ja s’utilitza en més de 43.000 llars i ha repartit més de 300.000 dòlars en premis.
TerraCycle. Basat en la idea de l’upcycling ““, aquest sistema s’ha estès per tot EUA El seu objectiu és transformar les escombraries en productes útils per a la seva posterior venda i que els consumidors guanyin diners durant el procés. Amb els beneficis obtinguts des dels seus començaments, en 2009, els seus responsables han donat més de 500.000 dòlars a diferents organitzacions de caritat.
