Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Habitabilitat de les ciutats

Es busca un model de ciutat sostenible i ecològica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 25deAbrilde2005

Les ciutats són cada vegada majors, i s’han convertit en l’hàbitat humà per excel·lència. El procés d’urbanització es manifesta no només als països desenvolupats, sinó també en els subdesenvolupats, on es concentra la població en condicions de màxima precarietat, al marge de l’accés a infraestructures bàsiques. En l’actualitat existeixen més de 250 ciutats al món per sobre del milió d’habitants, de les quals moltes d’elles depassen àmpliament els 10 milions, i fins i tot algunes els 20 milions, com Sao Paulo o Mèxic DF.

Cada vegada són més els experts que apunten a les ciutats com la principal font de la major part dels danys ambientals que existeixen en l’actualitat, ja que modifiquen fortament el seu entorn, generant desequilibris que, a mitjà o llarg termini, acaben per empitjorar la salut i el benestar social. Per aquest motiu els investigadors en aquest camp arribin a considerar que en les properes dècades aquest model de metròpolis entrarà en crisis. En aquest sentit, la degradació de les condicions d’habitabilitat de les ciutats i el seu entorn, la deterioració de l’aigua, el mar i el sòl i, en general, la pèrdua de qualitat de vida obliga a una profunda reflexió i a actuar en conseqüència.

Mesures institucionals

Des de les institucions s’estan prenent diverses mesures per tractar de contrarestar aquesta situació. A Europa, on es troben molts dels països i regions amb majors nivells de desenvolupament econòmic mundials, la Comissió Europea ha recollit diverses iniciatives, tant d’associacions de municipis com del propi Parlament Europeu i del Comitè de Regions, de cara a millorar l’habitabilitat de les ciutats i a incrementar l’eficàcia de les intervencions que afecten a les zones urbanes.

Així mateix, els països pertanyents a Nacions Unides aprovaven en la Conferència sobre Medi ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro en 1992 la denominada Agenda 21, en la qual s’establien les bases per a la construcció de ciutats sostenibles que des de l’àmbit local contribuïssin a aconseguir la sostenibilitat global. En el cas europeu, l’Agenda 21 es va definir en la denominada Carta d’Aalborg de la Conferència Europea de Ciutats i Poblacions Sostenibles, celebrada en Aalborg, Dinamarca, en 1994. Mitjançant l’Agenda 21 Local, les autoritats locals treballen amb tots els sectors de la comunitat local per traçar els plans d’acció a llarg termini.

Origen de la contaminació en les grans urbs

Transport. Entre els grans causants de la contaminació ambiental i origen de problemes de convivència social destaca la utilització massiva dels automòbils. El transport representa el 11% de les emissions de CO2 a l’atmosfera, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), contribueix a les emissions de gasos d’hivernacle i a la destrucció de la capa d’ozó i és, juntament amb les centrals termoelèctriques de carbó, la principal causa de les pluges àcides, a causa de l’emissió d’òxids de nitrogen i de diòxid de sofre. A més del dany mediambiental, aquestes emissions produeixen danys en la salut dels ciutadans. Segons una estimació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “80 mil adults de més de 35 anys moren cada any a les ciutats europees a causa de la contaminació produïda pels cotxes.”

En particular, la utilització de cotxes per a ús privat representa el 83% de totes les emissions de CO2 procedents de transport, proporció que augmenta en àrees urbanes, segons dades del Ministeri de Medi ambient. Des de l’associació World Watch s’adverteix que el model nord-americà, on pràcticament qualsevol persona posseeix i utilitza un vehicle privat, no és viable, i el seu seguiment per part de la resta del món comporta a una crisi ambiental irreversible. “Si les emissions actuals es multipliquessin per set, que és el que suposaria l’extensió del model nord-americà i de l’Europa rica, la vida seria impossible. Fins i tot amb l’escenari més realista, que no el mes just- on els països del Sud segueixen sent pobres excepte una petita elit, i els de el Nord rics excepte una minoria de pobres cada vegada major- amb un increment anual del parc de turismes en 10 milions d’unitats i de 5 milions el d’autobusos i camions, el nombre de vehicles arribaria a 1.000 milions l’any 2030”, assenyalen des de World Watch.

A Espanya, a la fi de 2004 es podien explicar més de 26 milions de vehicles de motor matriculats, els quals, segons el “Programa Europeu de Proves d’Emissions” produeixen a l’any unes 50 tones de CO2. Aquestes xifres superen la mitjana d’emissions tòxiques de la resta d’Europa, una realitat que des del Ministeri de Medi ambient es considera com “molt preocupant”.

Contaminació acústica.

A més dels gasos emesos, una altra font important de problemes d’habitabilitat a les ciutats és la contaminació acústica, causada també principalment pel tràfic. Segons dades de World Watch, del 40 al 80% de la població dels països anomenats desenvolupats (OCDE) viu en zones amb mes de 55 decibels, xifra que ja es considera com a soroll desagradable, i entre el 7 i el 42% de la població (més de 130 milions de persones) viu en zones amb nivells considerats inacceptables, amb sorolls superiors als 65 decibels. Espanya és el segon país del món industrialitzat, només superat per Japó, en nivells de soroll.

En definitiva, les ciutats han de canviar cap a un altre model d’habitabilitat. Els experts consideren que el planejament urbanístic i territorial ha d’anar encaminat a promoure la proximitat, la ciutat densa i multifuncional amb barreja d’activitats accessibles (habitatges residencials, oficines, comerços, equipaments i guarderies) amb transport públic, especialment amb l’ús de tramvies, i amb equipaments adequats, a més d’atendre a les necessitats persones amb mobilitat reduïda.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions