Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Habitatges bioclimàtics

Una alternativa sostenible i amortitzable en només uns anys

En un context de crisi energètica els habitatges bioclimàtics constitueixen una important aposta per una arquitectura sostenible; encara que en aquest moment les construccions d’aquest tipus no aconsegueixen el miler en tota Espanya. Entre els seus principals avantatges destaquen l’estalvi energètic (més d’un 60% respecte a un habitatge convencional), el menor impacte ambiental i major confort dels seus habitants. Si està pensant adquirir un habitatge bioclimàtic, informi’s bé del seu funcionament i esbrini si la seva comunitat autònoma o ajuntament ofereix algun tipus de subvenció a aquestes edificacions.

Què són i com funcionen

Els edificis i la construcció acaparen el 60% del consum de materials i energia, i de la meitat dels residus i contaminació que es produeix en el planeta, segons les dades del Worldwatch Institute de Washington. En un moment de crisi energètica i de creixent conscienciació mediambiental, els habitatges bioclimàtics constitueixen la principal aportació de l’arquitectura a un desenvolupament sostenible.

Un habitatge bioclimàtic és aquella que només mitjançant la seva configuració arquitectònica és capaç de satisfer les necessitats climatològiques dels seus habitants, aprofitant els recursos naturals i evitant el consum d’energies convencionals. Una casa bioclimàtica ens permet estar frescos a l’estiu i guardar la calor a l’hivern, encara que la temperatura exterior sigui molt baixa.

L’ús de l’arquitectura bioclimàtica no és nou: els habitatges en coves i gran part de les construccions tradicionals es basen en principis bioclimàtics. No obstant això, en l’actualitat es tracta d’una mena d’habitatge poc estès: encara que no existeix cap registre específic. A Espanya es calcula que hi ha entre 500 i 1.000 edificis d’aquest tipus, segons dades del Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT).

Per al funcionament bioclimàtic d’una casa, és necessari generar un sistema d’escalfament i un altre de refresc i ventilació. En tots dos sistemes convé desenvolupar estratègies dirigides a l’obtenció, l’acumulació i la transmissió de la calor i del fred. Existeixen nombroses tècniques, que varien en funció de la mena d’habitatge (aïllada, adossada o en bloc), la climatologia del lloc, el disseny arquitectònic, el pressupost, etc… .

Aspectes a tenir en compte en la construcció d’aquests habitatges:

  • La ubicació: Per a aconseguir el màxim aprofitament de la radiació solar i crear corrents naturals d’aire, la casa ha de tenir una orientació nord-sud, ja que en el sud el sol escalfa durant tot el dia, mentre que en el nord no arriben els raigs solars.

  • La distribució de les estades: Situant en la zona nord les que menys temps s’utilitzin (cuina, banys, traster…), en la sud les sales d’estar (menjador, saló…) i en l’est els dormitoris.

  • L’estructura de la casa: És important que l’habitatge tingui patis o buits interiors a fi de facilitar la transmissió del fred o la calor que es generi i la ventilació.

  • Un sistema de ventilacions creuades: Per a facilitar la circulació de corrents d’aire naturals que permetin escalfar o refrigerar les diferents estades.

  • L’efecte d’hivernacle: És la tècnica més emprada per a generar calor. Consisteix en la instal·lació de grans finestrals o vidrieres en la façana sud i pot anar acompanyada de la construcció d’un hivernacle adossat a l’habitatge. Aquest sistema requereix un joc d’obertures per a controlar els corrents i la construcció d’alers o volades estudiades amb anterioritat per a permetre que la radiació solar entre a l’hivern, quan la incidència dels raigs és més obliqua, i no ho faci a l’estiu, època en què els raigs incideixen verticalment. Aquest procés es pot complementar amb una xemeneia o calefacció de sòl radiant (que pot funcionar amb plaques solars tèrmiques).

  • El refresc de l’aire: Per a generar fred el més senzill és aprofitar el sistema de ventilacions creuades forçant per convecció natural un corrent d’aire des del nord que passi per tota la casa i vagi per la part més alta de l’habitatge, o forçant a través de ventiladors elèctrics un corrent d’aire fresc per galeries subterrànies.

  • L’elecció dels murs: Per a aconseguir l’acumulació tant del fresc com de la calor generada és convenient emprar murs de càrrega de major gruix i inèrcia tèrmica. Gràcies a ells la calor es conserva durant més temps i aïllen millor.

  • Altres sistemes d’estalvi energètic: S’aconsegueix a través de l’aprofitament d’energies netes, com la biomassa, l’energia solar o fins i tot l’eòlica. Encara que la utilització d’aquests sistemes energètics és opcional, se solen instal·lar plaques solars fotovoltaiques (per a generar electricitat) o tèrmiques (per a escalfar aigua).

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions