Has rebut un sobre amb misterioses llavors que mai vas demanar? Per favor, no ho obris. No les plantis! Pot ser un fals regal que acabi en desastre ambiental. Es diu brushing i té a mitjana Europa en alerta. En les següents línies t’expliquem tot sobre aquesta estafa en la qual entren en joc les nostres dades personals, les compres online i el medi ambient. I, per descomptat, t’expliquem què has de fer si t’arriba a casa un paquet que no has demanat i sospites que pot ser per aquesta pràctica.
Fa uns anys a Espanya es van importar exemplars d’Araujia sericífera, una trepadora sud-americana més coneguda com a gessamí de Tucumán, que s’usa com a planta decorativa. Però el resultat no va anar precisament bonic. Avui és una plaga que ataca als tarongers, no debades a Argentina també la criden “planta cruel”. Segurament no va haver-hi mala intenció. Però això no lleva gravetat al cas. No hi ha més que preguntar als agricultors.
Ara imaginem que llavors amb aquest perill potencial entren al país a través d’un camí tan quotidià i poc sospitós com el carter o el missatger. Gràcies a aquesta distribució, en pocs mesos podrien colonitzar focus per tot el mapa. Però no fa mancada imaginar-ho, ja està succeint.
Brushing: què és i com funciona
Cada vegada més persones es troben en la bústia un sobre amb una etiqueta legal que diu “Xina Post”. No han demanat gens, però qui es resisteix a obrir-ho? Cedeixen a la temptació i dins apareix una bolsita amb llavors. Potser sigui una varietat particular de roses, o de col·les, o de mostassa… o una espècie difícil d’identificar, com ja ha ocorregut a Estats Units, un dels primers països a sofrir aquest estrany fenomen.
Estranyo solament en aparença. Darrere hi ha un mòbil que explica el misteri: en realitat és pur, i agressiu, màrqueting comercial, amb bastant d’estafa i molt d’irresponsabilitat. Es coneix amb el nom de brushing. En què consisteix?
- Pas 1. A Xina una empresa de venda online acaba d’entrar al mercat i li falta alguna cosa bàsic per fer-se lloc entre la competència: milers de bones crítiques dels clients, imprescindibles per destacar en les plataformes com Amazon, eBay, Aliexpress o Alibaba.
- Pas 2. Aconseguir aquesta bona reputació requereix molt temps i molt esforç, així que l’empresa decideix prendre una drecera. Compra al mercat negre (a altres empreses i plataformes) dades de milers de persones que en el passat van fer alguna compra online i els envia al seu nom i adreça un paquet amb les llavors. Amb quin objectiu? Que en la plataforma de venda consti que s’ha lliurat el paquet. Es tracta d’un requisit imprescindible perquè el suposat client que rep el sobre pugui valorar a l’empresa en la plataforma.
- Pas 3. L’empresa que fa l’enviament fa un volt de rosca més en aquesta estratègia agressiva: falsifica un compte d’usuari a nom de la persona a la qual ha enviat el sobre i es desfà en elogis sobre si mateixa o s’autoconcede la màxima puntuació. Fa una inversió en el “regal” i l’enviament, però li surt a compte perquè aquesta valoració positiva des de milers de suposats clients li permetrà vendre molt més els seus productes reals.
Imatge: Roman Koval
Conseqüències mediambientals del brushing de llavors
Missió complerta, però a quin preu? Pot ser que el d’un desastre ecològic i així ho acaba d’advertir el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: “Està prohibit introduir a Espanya llavors sense el corresponent certificat sanitari perquè posen en perill tant la sanitat vegetal com la salut mediambiental, poden ser espècies invasores o la via d’entrada a les plagues”, explica Valentín Almansa, director general de Sanitat de la Producció Agrària.
Les empreses sense escrúpols per obtenir dades de forma fraudulenta i falsificar comptes segur que no es preocupen que les llavors viatgin lliures d’ous d’insectes o microorganismes nocius per a la flora autòctona. Hi haurà qui les tiri, però també qui les planti en el jardí o en un test de la terrassa. Ni tan sols llançar-les a les escombraries neutralitza el seu perill; poden germinar si no s’incineren aviat.
“Ens consta que s’estan produint enviaments de sobres amb llavors a particulars que no els han sol·licitat ni han comprat ni demanat mostres d’aquest material. Els enviaments es produeixen aparentment a l’atzar”, afegeix Valentín Almansa. El Ministeri d’Agricultura es planteja fins i tot una campanya d’advertiment per atallar el problema.
Si alguna lliçó deixa la pandèmia de la covid-19 és precisament que més val prevenir. I que les plagues no entenen de fronteres, molt més si viatgen en contenidors i furgonetes de missatgeria i correus. De fet, Alemanya, França, Irlanda, Regne Unit i Països Baixos també estan alerta pel mateix motiu. Tots contra el brushing.
Què faig si rebo un sobre que no he demanat?
Aquestes són les recomanacions del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per enfrontar el brushing:
- ?? No obrir el sobre de llavors, i molt menys tirar-les o plantar-les!
- ?? Posa’t en contacte amb l’àrea d’Agricultura de la Delegació del Govern a la teva província o dels serveis de Sanitat Vegetal de la teva comunitat autònoma perquè t’indiquin com procedir.
- ?? A més, l’etiqueta pot servir a les autoritats per investigar, juntament amb els altres països europeus afectats, el fenomen i a l’empresa que remet les llavors.
El brushing també consisteix a manar una mascarilla, uns mitjons… sempre objectes útils per agradar i lleugers i barats para costin el menys possible. Què fer si ens manen aquest altre tipus de material? A Espanya, com en altres països europeus i nord-americans, les autoritats han alertat contra la distribució de llavors pel perill de plagues, alguna cosa que no concerneix a aquest altre tipus d’objectes. No obstant això, les associacions de consumidors recomanen esbrinar què comerç ha fet l’enviament, buscar en Internet si està suplantant la identitat del receptor i alertar a la plataforma de venda online que aquesta ressenya del producte és falsa. En aquest cas, convé denunciar el fet al Ministeri de Consum i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
