Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Héctor García, portaveu de MESTRESSA

En el fons, el canvi climàtic és un símptoma que aquesta societat no funciona bé
Per Alex Fernández Muerza 16 de maig de 2014
Img hector garcia hd
Imagen: AMA

L’IPCC, el grup de científics de Nacions Unides que analitza el canvi climàtic, subratllava en el seu més recent informe que aquest problema ambiental ja no pot esperar més si volem evitar les seves conseqüències catastròfiques. Els ciutadans podem fer molt més del que creiem, com destaca Héctor García, portaveu de l’Associació pel Medi ambient i contra el Canvi Climàtic (MESTRESSA). Aquesta iniciativa planteja la mobilització dels ciutadans per assumir pautes sostenibles en qüestions clau com el transport, l’energia, l’habitatge o l’alimentació que no solament redueixin l’escalfament global, sinó que millorin el medi ambient i la qualitat de vida de tots.

Què opina de les afirmacions de l’últim informe de l’IPCC?

Haurien de debatre’s gairebé diàriament en tots els mitjans per les seves enormes implicacions econòmiques, polítiques i socials. Destacaria l’esforç per precisar quant diòxid de carboni (CO2) podem emetre amb un increment de les temperatures inferior a 2 ºC. Assenyala que les emissions de CO2 acumulades d’origen antropógeno han de romandre entre 0 i al voltant de 3.670 gigatoneladas de CO2 (GtCO2). Al ritme actual de 50 GtCO2 anuals, aconseguirem el límit en 30 anys. Sabem, amb un 95% de probabilitat, que l’augment de la temperatura d’avui dia es deu al CO2 emès per l’ésser humà i que implicarà canvis en el clima. Quins seran aquests canvis és encara alguna cosa en discussió, que cada informe defineix amb major precisió.

Lluitar contra el canvi climàtic té conseqüències beneficioses per al medi ambient i l’economia. Podria destacar les principals?

“Som a temps d’evitar que la temperatura ascendeixi per sobre dels 2 ºC”
Desprendre’ns de les emissions de CO2 implica solucionar una multitud de problemes ambientals: qualitat de l’aire a les ciutats, contaminació per la producció i transport de combustibles fòssils (“fracking” i marees negres), protecció de l’Àrtic , etc. Canviar de model energètic, adequar el parc d’edificis a més eficients energèticament, suposaria un gran impuls a l’economia. Així mateix, capturar el CO2 ja emès implica reforestar grans àrees de bosc desaparegudes, i donaria un respir essencial a la biodiversitat.

Som a temps d’evitar les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic?

Som a temps d’evitar que la temperatura ascendeixi per sobre dels 2 ºC, el límit marcat pels científics per assegurar que podrem adaptar-nos als canvis que ja implica. Per aconseguir-ho hi ha poc marge de maniobra: ja es considera impossible adoptar les mesures necessàries per mantenir-nos per sota d’1,5 ºC. Així mateix, hi ha un ampli consens en la necessitat de reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) en un mínim d’un 40% per 2050 i aconseguir unes emissions properes a zero en 2100. Com es va ressenyar en la roda de premsa de l’IPCC, com més triguem, necessitarem tecnologies més arriscades i més cares. Es pot aconseguir el mateix objectiu amb mesures que no impliquen més que una reducció en el creixement del consum mundial inferior al 4%.

Quin tipus de mesures serien necessàries?

Per exemple, el petroli es consumeix essencialment en el transport, un sector que provoca el 14% de les emissions de CO2. Un 30% d’aquestes emissions, gairebé un 5% de les globals, es produeixen per vehicles privats en recorreguts urbans. Podem implementar un vehicle d’emissions zero, amb el temps i cost de les infraestructures necessàries, o utilitzar el transport públic o la bicicleta, el millor mitjà per a aquests recorreguts. Solament depèn de nosaltres com a ciutadans. Imagini’s les conseqüències d’un món amb un 30% menys de consum de petroli!

Les emissions de GEI s’han accelerat en els últims anys. Ha decaigut l’interès social pel canvi climàtic?

“Es troba a faltar un Ministeri de Canvi Climàtic, igual que en altres països, per descarbonizar l’economia”
S’han realitzat grans avanços en l’augment de l’eficiència energètica, però el seu impacte s’ha compensat per l’augment de la població i del consum per persona, sobretot als països en desenvolupament. El nostre planeta és finit i en l’actualitat l’ésser humà consumeix 1,5 vegades el que la terra genera, a pesar que el consum per persona als països en desenvolupament és encara molt inferior al dels països desenvolupats. A partir d’aquí, les mesures necessàries impliquen canvis en les conductes com a consumidors, i a aquest nivell no hi ha encara un interès social real pel canvi climàtic. Quants ciutadans estan disposats a renunciar al vehicle privat a la ciutat, a limitar-se a consumir productes locals i reduir el consum de proteïnes animals o a tenir un sol habitatge?

Els experts diuen que Espanya és un dels països que més sofrirà les conseqüències del canvi climàtic. Es fa prou per evitar-ho?

No. El Protocol de Kyoto establia per als països en desenvolupament l’objectiu de reduir les emissions un 5% pel que fa a 1990. Agrupats dins de la UE, Espanya podia augmentar-les fins a un 15%, que es compensarien amb les reduccions d’altres països de la UE. En 2007 nostres emissions havien crescut en un 49%. A partir d’aquest any van disminuir fins a un 18,7% en 2012, hagut de principalment a la crisi. A Espanya s’ha enfonsat el sector de les renovables (el 78% de les emissions deriven del sector energètic) i s’impulsa el vehicle sobre el tren. Es troba a faltar un Ministeri de Canvi Climàtic, igual que en altres països, per descarbonizar l’economia.

Què pot dur a terme una associació com la seva contra el canvi climàtic?

A més de comunicar a la societat el gran repte al que ens enfrontem, contribuïm a construir un món sostenible, amb projectes propis o aliens basats en una economia del ben comú.

Quines mesures serien necessàries per lluitar contra el canvi climàtic?

“El dia en què els cims del canvi climàtic tinguin la mateixa audiència que una final de Champions, gran part del problema estarà resolt”
Tots els models assenyalen la necessitat d’un acord internacional per no superar els 2 ºC, que tots els països iniciïn immediatament mesurades de mitigació, es fixi un preu únic global pel consum de carbó i es liberalitzin les tecnologies necessàries. Dins d’aquest acord, les mesures fonamentals serien: cuadruplicar la producció d’energia d’origen renovable per 2050, desenvolupar un marc adequat per implementar tecnologies de captura de carboni en els processos de producció d’energia i reduir la seva demanda en els sectors de transport i habitatge, mitjançant canvis de conducta en el consum. En el fons, el canvi climàtic és un símptoma que aquesta societat no funciona bé. Per solucionar aquest i gran part dels problemes ambientals i socials actuals, cal prendre mesures per aconseguir una societat en equilibri amb la naturalesa i equitativa entre les persones.

Què poden fer els ciutadans?

  • Informar-se i prendre consciència del problema.
  • Vèncer la còmoda impotència de pensar que la seva petita contribució no serveix de res. El dia en què els cims del canvi climàtic tinguin la mateixa audiència que una final de Champions League o de la Superbowl, gran part del problema (la part política) estarà resolt.
  • Modificar hàbits i pautes de consum per ser més sostenibles, eficients i ètics. La recepta podria ser: reduir en les nostres llars el consum d’electricitat no provinent d’energies renovables, recolzant a les empreses que aposten pel seu ús, si no podem instal·lar-les de forma individual; disminuir el nostre consum de petroli, renunciant al vehicle privat; i introduir en els nostres criteris de consum que els productes provinguin d’empreses locals i/o baixes en consum de carboni.