Els hidrats de metà podrien tenir unes reserves mundials que dupliquen les de petroli, gas natural i carbó junts. L’extracció d’aquest gas no convencional (com el d’esquist extret mitjançant “fracking“) no s’ha realitzat fins ara. No obstant això, països com Estats Units (EUA), Canadà o Japó han començat a avaluar les seves possibilitats energètiques. Espanya podria contenir diversos jaciments d’hidrats de metà, però encara no s’han realitzat sondejos. Els seus detractors recorden alguns dels seus riscos ambientals: el metà és un gas que podria impactar en el canvi climàtic molt més que el CO2. Aquest article explica què són els hidrats de metà, alguns dels principals projectes al món i a Espanya sobre aquest tema i els seus desafiaments tecnològics i ambientals.
Què són els hidrats de metà
Els hidrats de gas són substàncies similars al gel que es formen quan certs gasos es combinen amb l’aigua a alta pressió i baixa temperatura. Els seus dipòsits s’han generalitzat en sediments sota el sòl marí (a partir dels 500 metres de profunditat) i dins i sota les zones de permafrost, el subsol terrestre que roman congelat. El metà és el gas que més sovint queda atrapat en aquests dipòsits.
El metà és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO2Els hidrats de metà representen en teoria un gran potencial energètic per als consumidors de gas natural a tot el món. Els defensors d’extreure aquest recurs estimen que podria haver-hi reserves mundials que dupliquen les de petroli, gas natural i carbó junts. A EUA, on realitzen diverses prospeccions, estimen que solament sota el Golf de Mèxic podria haver-hi unes reserves de 6,7 bilions de peus cúbics (Tcf) d’hidrats de gas i altres gasos no convencionals, com les sorres compactes. El consum total d’energia a Espanya és d’uns 3,8 Tcf.
Paco Ramos, expert en energia d’Ecologistes en Acció, explica que és “un més dels gasos no convencionals, com el gas d’esquist (l’extret amb la tècnica del “fracking” o fracturación hidràulica), el gas de sorres compactes, el de vetes de carbó, etcètera”.
Hidrats de metà al món i a Espanya
L’avanç tecnològic en els sistemes de prospecció i extracció fa cada vegada més viable l’obtenció de combustibles no convencionals, rebutjats fins ara per la seva complicació i per comptar amb jaciments més fàcils d’aconseguir i explotar econòmicament.
Canadà i EUA són alguns dels països que més aposten per investigar els hidrats de metà com a font d’energia. Al maig, un equip de l’Institut de Recerca Geològic nord-americana. (USGS) va realitzar diverses prospeccions sísmiques mitjançant tècniques innovadores per explorar els hidrats de gas en aigües del Golf de Mèxic. Segons el Departament d’Energia d’EUA (DOE), la informació servirà per estimar les possibilitats de 2.009 llocs d’extracció.
El DOE compta amb un Programa Nacional de R+D per als hidrats de metà. Segons els seus responsables, en els últims vuit anys la recerca s’ha traduït “en avanços significatius en la comprensió dels hidrats de metà, el seu paper en la naturalesa i el seu potencial com a recurs energètic futur”.
Japó, després de l’accident nuclear de 2011 en Fukushima, prioritza la cerca d’altres fonts d’energia, i ha inclòs en la seva agenda als hidrats de metà. En realitat, alguns dels seus investigadors participen des de fa anys en expedicions en altres països com Canadà. Fa uns mesos, la companyia estatal Japan Oil manava un vaixell de perforació, el Chikyu, a la costa aquest nipona, en una zona enfront de les penínsules d’Atsumi i Shima. Segons els seus responsables, van emprar la tècnica de despresurización, que disocia l’hidrat de forma “més eficient” que l’altra tècnica utilitzada fins llavors en altres prospeccions, en les quals s’injectava un fluid calent.
A Espanya, segons Ramos, tot està “en bolquers”: “En terra tindria a veure amb el permafrost i en els fons marins han de donar-se certes condicions de profunditat i temperatura que solament es donarien en algunes zones properes a Galícia o del Mediterrani”. Des de l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas) assenyalen que es tracta de “un tema molt nou” i no tenen informació sobre això.
Desafiaments tecnològics i ambientals dels hidrats de metà
L’extracció i explotació comercial dels hidrats de metà presenta diversos desafiaments considerables. Els seus responsables hauran de millorar els seus sistemes de prospecció i extracció. En el projecte japonès estimen que si totes les proves resulten positives, la fase de producció comercial podria arribar entre 2016 i 2018.
La dificultat d’accés, en llocs d’alta mar i a gran profunditat, encarirà l’extracció d’aquests dipòsits de gas. Els seus defensors creuen que segons millori la tècnica i els combustibles fòssils convencionals siguin cada vegada més cars i escassos, sortiran els comptes.
Quant als desafiaments ambientals, a més dels impactes propis de l’activitat petroliera, no cal oblidar que el metà és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni (CO2). Una possible fuita a l’atmosfera durant la seva extracció podria incrementar àdhuc més les conseqüències del canvi climàtic.
En opinió de l’expert d’Ecologistes en Acció, els hidrats de metà són “una més de les falses solucions tecnològiques per no canviar de model energètic i retardar la generalització de les renovables”.
