Ió Olaeta i Alicia García-Franco són, respectivament, president i directora general de la Federació Espanyola de Reciclatge (FER), el principal representant del sector de la recuperació i reciclat de béns fora d’ús, com a vehicles, aparells elèctrics i electrònics, envasos metàl·lics, pneumàtics o bateries de plom. Des de dates recents, tots dos són també vice-president de la patronal europea de reciclatge d’acer (EFR) i vice-presidenta de la nova Confederació Europea de les Indústries del Reciclatge (EuRIC). Per primera vegada, dos espanyols ocupen un càrrec directiu en associacions europees de la citada indústria, un reconeixement a la labor realitzada en aquests últims anys, segons els seus protagonistes. En aquesta entrevista, tots dos experts expliquen l’evolució d’aquest tipus de reciclatge a Espanya, la seva situació actual i les seves perspectives de futur. Segons Olaeta i García-Franco, Espanya és un dels països de la UE amb millors xifres del reciclatge d’aquests residus, però adverteixen dels seus desafiaments, com combatre les trames il·legals o coordinar millor als diferents protagonistes de la cadena per augmentar les taxes de recuperació i reciclatge.
“El 90% de l’acer produït a Espanya té com a matèria primera la ferralla”Ió Olaeta: Molts. Som la principal mina d’Espanya. El nostre sector és responsable que es reciclin a l’any més de set milions de tones de residus metàl·lics d’origen espanyol. Gràcies a això, Espanya és un dels països d’Europa amb un major pes de l’acer reciclat. El 90% de l’acer produït a Espanya té com a matèria primera la ferralla, el 50% del coure o alumini o, fins i tot, el 100% del plom. Fa 25 anys va tancar Peñarroya, l’última mina de plom espanyola, i, encara així, la producció de materials que ho contenen (bateries d’automoció principalment) s’ha mantingut. També som responsables del reciclat de gran part de la fusta, fruit de la generalització dels mobles fets amb serradures, o que la calefacció amb biomassa (pellets) sigui una realitat per escalfar cases. Donem treball de forma directa a més de 30.000 persones i generem gairebé 110.000 ocupacions indirectes. La indústria espanyola del reciclatge està prop del punt percentual del PIB. És un sector crucial per a l’economia espanyola encara que, en molts casos, la societat i els polítics ho ignorin. Si Espanya avança cap a una economia circular, ho fa en part gràcies a aquest sector.
Alicia García-Franco: Poc puc afegir. La importància del nostre sector és clau i cada vegada es reconeix més.
AGF: Espanya ha experimentat un gran avanç de les instal·lacions i els procediments de reciclatge. En aquests últims 15 anys, han aparegut dues lleis bàsiques de Residus i una gran multitud de reglamentacions de camps específics, com els vehicles fora d’ús (VFU), els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), els pneumàtics, els envasos, etc.
IO: La reconversió del sector ha permès que els percentatges de reciclatge siguin cada vegada majors i que en camps com el reciclatge de vehicles, d’electrònica o d’altres materials estiguem entre els països d’Europa amb millors dades.
IO: Depèn del ben fos d’ús. En el cas dels VFU, som dels pocs països en els quals l’objectiu de reciclatge i valorització s’ha aconseguit sense imposar una nova taxa als ciutadans, ja que el valor final del vehicle finança el cost de la seva descontaminació i reciclat. De moment, complim amb els percentatges de reciclatge que marca Europa i ho fem amb uns costos molt més reduïts que els de alguns dels nostres veïns europeus.
AGF: En general, estem al mateix nivell que els nostres veïns europeus i, fins i tot, com indica Ió, en alguns casos, amb avantatge.
IO: Sí. Les fàbriques produeixen menys material per reciclar i els consumidors estiren molt més els seus aparells. Ha tornat el sector de la reparació d’electrodomèstics. No obstant això, 2014 està sent una mica millor que 2013, encara que em temo que ens portarà uns anys reprendre uns nivells d’activitat més adequats a un país de la grandària del nostre.
AGF: En els últims tres anys, hi ha hagut més desmantellaments d’empreses i d’indústries. Si bé es compta amb material per reciclar, aquesta fàbrica no tornarà a engegar-se i, per tant, no tornarà a produir residus per reciclar.
“Espanya compleix amb els percentatges de reciclatge que marca Europa i ho fa amb uns costos molt més reduïts que alguns dels nostres veïns europeus”AGF: Hi ha més notícies, però s’estan fent més esforços per acabar amb aquesta xacra. Des de la FER col·laborem des de fa molt temps amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Formem part de la iniciativa europea Pol-Primett, en la qual estan les Policies de tota Europa i representants del sector oficial i legal del reciclatge. Cada vegada es coneixen millor les formes d’actuar dels delinqüents i se’ls persegueix de forma més efectiva. Tot el sector ha adoptat controls per impedir que els operadors il·legals blanquegin el material en el sector oficial i es denuncia qualsevol activitat fraudulenta detectada. Per desgràcia, en molts casos, les comunitats autònomes, tal vegada a causa de les retallades, no persegueixen amb efectivitat aquestes operacions il·legals. Alguna vegada ens han reconegut que és molt més perillós i, a més, solen ser individus insolvents.
IO: Té molt més impacte mediàtic que deixin a tota una barriada sense llum o que parin l’AVE, però les principals víctimes silencioses som nosaltres. Els nostres camions han de portar dos conductors per dificultar els assalts i les nostres plantes tenen vigilància 24 hores. Els lladres prefereixen robar en una planta de reciclat, on poden prendre el material ja processat, o fins i tot robar-ho en el camió camino de la fosa. De vegades s’ha difós que el 70% dels RAEE són un tèrbol sistema de gestió i exportació il·legal. Gens més lluny de la realitat. Un terç està baix conveni dels Sistemes Integrats de Gestió (SIG) dels fabricants d’equips, un altre terç es recicla sense conveni amb SIG i un altre terç desapareix dels fluxos legals.
IO: Treballem perquè així sigui. Però per a això s’ha de donar al nostre sector la seva importància com a artífex del reciclatge real d’aquests residus. Quant als Residus Urbans, a més de nosaltres, intervenen molts organismes i institucions, com a ajuntaments, distribució, empreses de neteja, etc., amb interessos de vegades contraposats i en ocasions allunyats de l’aprofitament dels residus, la qual cosa pugues en moltes ocasions condicionar la reciclabilidad dels materials. En la mesura en la qual es permeti una acció més directa dels recicladores amb els productors dels residus, s’aconseguiran taxes de reciclatge majors.
“No s’hauria de permetre que anessin a abocador materials que no van passar abans per una planta de reciclatge”AGF: Des de la FER tractem de simplificar els tràmits i potenciar el reciclatge. No s’hauria de permetre que anessin a abocador materials que no van passar abans per una planta de reciclatge. No s’hauria d’aplicar la mateixa fiscalitat o taxes al residu que va directament a un abocador que al que ve d’una planta de reciclatge. També s’hauria de treballar per millorar la recollida de residus entre tots els operadors de la cadena (productors, ciutadans, municipis, plantes de selecció i recicladores).
AGF: El consumidor té un paper fonamental, ha de prendre consciència d’això i assumir la seva part de responsabilitat. De la seva decisió de compra depèn en gran mesurada el tipus de productes que es fabriquen, alhora que condiciona el resultat de la gestió dels productes al final de la seva vida útil. Si compra un moble de fusta reciclada, dinamitza el mercat del reciclatge de fusta. En rebutjar un ordinador, ho pot portar a la distribució perquè ho gestionin, al punt net municipal o a una planta de reciclat autoritzada. Si ho abandona al carrer o ho tira al cub de les escombraries, ho condemna en gran mesura a l’abocador o, en el millor dels casos, a un mediocre reciclat. Si col·laborem tots, el reciclat augmentarà i el seu cost serà menor.
IO: Jo convidaria als ciutadans a conèixer el camí dels seus productes després de rebutjar-los. En prendre consciència d’aquesta capacitat de convertir aquests productes en altres nous amb material reciclat, reduïm el nostre impacte en l’entorn i aconseguim que el desenvolupament sostenible sigui dia a dia una mica més assolible.
