Illes amb forma de palmera, de mapamundi o de nenúfar, aeroports flotants, àrees residencials per fugir del canvi climàtic, plataformes generadores d’energia renovable… Les propostes dels dissenyadors d’illes artificials són cada vegada més diverses i innovadores gràcies al desenvolupament tecnològic. No obstant això, els seus efectes nocius en l’entorn natural poden ser importants si no s’edifiquen amb les suficients garanties mediambientals.
Principals illes artificials del món
Imagen: betty x1138
Gran quantitat de països de tot el planeta han construït illes artificials amb diversos mètodes i objectius. Les més conegudes en l’actualitat, situades a Dubai (Unió dels Emirats Àrabs) pretenen cridar l’atenció de tot el món i atreure a riques fortunes. En 2001 començava la creació de “The“Palm , tres illes artificials bessones en forma de palmera, amb una inversió inicial d’1.200 milions d’euros. En ella s’incorporen mig centenar d’hotels de luxe i milers de viles residencials i de luxe, amb tot tipus d’instal·lacions comercials i esportives.
Japó compta amb quatre aeroports emplaçats en illes artificialsPer la seva banda, “The” World es va dissenyar com un mapa del món en el qual es representen en els seus 300 illes els principals països del món. L’obra va començar en 2007, però la crisi econòmica mundial ha obligat a cancel·lar el projecte. Les illes tenien diferents grandàries (una de les més grans era la d’Espanya, amb quatre hectàrees i mitjana) per construir diferents zones residencials privades i d’esbarjo.
En altres casos s’utilitza per disposar d’infraestructures que no tenen cabuda en terra ferma. Japó compta amb quatre aeroports emplaçats en illes artificials: Kansai (1994), Chubu (2005), Kobe i Kitakyushu (2006). El de Kansai, en la badia d’Osaka, ha resistit al destructiu terratrèmol de Kobe de 1995 i a desenes de tifons. L’American Society of Civil Engineers ho considera un dels deu grans assoliments de l’enginyeria civil del segle. El país nipó disposa a més d’altres illes artificials situades en la seva costa com a llocs d’expansió poblacional, una fi similar al de gran part de les illes artificials de tot el món.
A Europa, Holanda, un país que ha guanyat gran part del seu territori al mar, ha desenvolupat diverses illes artificials exemplars quant a la tecnologia emprada. Van Oord, una empresa holandesa capdavantera en aquest tipus d’obres, va ser la triada per al projecte “The” World a Dubai. Altres països europeus com Àustria, Bulgària, Dinamarca, Polònia o Regne Unit formen part del “club de les illes artificials”.
El continent americà està plagat d’illots artificials. Diverses ciutats d’Estats Units disposen d’algunes d’aquestes construccions, com a Sant Francisco, Miami, Chicago, Nova York o Seattle. A Canadà és molt coneguda l’illa Notre-Dona’m, a Mont-real, mentre que a Sud-amèrica Panamà, Perú o Bolívia també compten amb aquest tipus d’illes.
Quant al seu estatus, no es consideren illes naturals, i per tant no tenen drets propis, com a zones econòmiques o aigües territorials, sinó que pertanyen al país més proper a la seva costa en un àrea de 200 milles nàutiques (370 km.).
Impacte ambiental de les illes artificials
El dragatge, el mètode emprat més comú, consisteix en la recollida de grans quantitats de materials situats sota l’aigua. Per això, l’impacte ambiental pot ser elevat si no es fa amb cura.
“The” Palm ha estat criticat per les diverses conseqüències mediambientals en el golf de DubaiEl projecte “The” Palm ha estat criticat per les diverses conseqüències mediambientals en el golf de Dubai: enturbiamiento d’unes aigües antany cristal·lines, desaparició de la vida marina, alteració dels corrents, erosió de les platges, etc. Els esculls de coral, els criaderos d’ostres, els manglars i les pastures marines associats s’han sepultat sota tones de sorra i roques. Es creu que en homogeneïtzar el mitjà marí les espècies natives es podrien allunyar i s’atraurà a altres espècies invasores. Nakheel, l’empresa encarregada del projecte, ha reconegut que el mitjà ha canviat, però assegura que intentarà canviar els possibles efectes nocius.
Com en qualsevol altra infraestructura, la realització d’una avaluació d’impacte ambiental objectiva contribueix a minimitzar els danys, però no sempre es fa. Així ho denuncia almenys l’Acadèmia de Ciències de la República Dominicana. Els seus responsables han criticat que el projecte “Novo Món Segle XXI”, que preveu la construcció d’una illa artificial en el litoral sud de Santo Domingo, no compleix els requisits ambientals mínims exigits: els danys ecològics serien greus en una zona natural protegida, no seria capaç d’aguantar desastres naturals propis de la zona, com a terratrèmols, ciclons o tsunamis, i suposaria la creació d’un nou microclima de conseqüències inesperades.
Illes artificials ecològiques futuristes
Imagen: WorldIslandInfo.comAlguns dissenyadors han ideat illes artificials ecològiques capaces d’autoabastecerse d’energies renovables i com una possible escapatòria per fer front als estralls del canvi climàtic en un futur proper.
L’enginyer britànic Dominic Michaelis, el seu fill Alex i l’investigador Trevor Cooper han presentat un projecte d’illot artificial basat en el sistema de Conversió d’Energia Tèrmica Oceànica per crear electricitat. Segons els seus responsables, amb unes 50.000 d’aquestes construccions es podrien cobrir les actuals necessitats energètiques del món.
L’arquitecte belga Vincent Callebaut proposa “Lilypad”, un disseny de ciutat flotant en forma de nenúfar per acollir a les poblacions que fugin de les conseqüències de l’escalfament global. En aquestes illes s’aprofitaria l’aigua de la pluja i totes les possibles energies renovables, incloses els corrents oceànics i les marees. Amb un objectiu similar, l’estudi d’arquitectura novaiorquès Phu Hoang Office ha creat el projecte “No Man’s Land“, un conjunt d’illes artificials amb tota classe de comoditats i autoabastecida amb aigua potable i energies renovables.
Una altra proposta ecològica innovadora és la de Bruce Kania i les seves illes “BioHaven“: basses de plàstic reciclat sobre les quals es plantaria vegetació d’un hàbitat danyat per poder repoblar-ho, especialment en aiguamolls i zones pantanoses. Sistemes similars s’utilitzen en diverses parts del món, com en una reserva de Singapur, per absorbir substàncies contaminants de l’aigua.
