Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impacte ambiental de la indústria del clor

Un informe ecologista denuncia les emissions tòxiques d'aquestes instal·lacions a Espanya, mentre els representants del sector consideren exagerades les seves conclusions
Per Alex Fernández Muerza 12 de novembre de 2008
Img cloro agua

Un informe de Greenpeace ha denunciat emissions tòxiques en la majoria de les instal·lacions productores de clor a Espanya. Per això, els conservacionistes reclamen més controls i recomanen evitar la utilització d’aquest element, al que consideren substituïble. Per la seva banda, l’Associació Nacional de Productors de Clor (ANE) qüestiona l’informe, ja que les seves pròpies dades, avalats per auditories externes, assenyalen una reducció del seu impacte ambiental en els últims anys. Així mateix, ANE subratlla que aquest element és imprescindible en gran part dels productes utilitzats avui dia pels consumidors.

Imagen: Andy Hay

L’informe “La indústria del clor: contaminació silenciosa” assegura que la majoria dels abocaments de les plantes productores d’aquest element a Espanya contenen substàncies tòxiques per al medi ambient i la salut. Per arribar a aquesta conclusió, els responsables de Greenpeace han analitzat mostres d’aigua i sediments dels voltants de les nou instal·lacions espanyoles.

En concret, l’informe assenyala que en la majoria dels abocaments s’han detectat metalls pesats, com a mercuri, cadmi i uns altres contaminants característics d’aquesta indústria, tals com a clorur de vinil, dicloroetileno o cloroform.

Greenpeace ha detectat substàncies contaminants com a mercuri, cadmi, clorur de vinil, dicloroetileno o cloroform
Del total de les nou plantes, tres aboquen els seus residus directament a rius, a Montsó i Sabiñánigo (Osca) i Flix (Tarragona), mentre que les altres sis ho fan de forma submarina, en Hernani (Guipúscoa), Torrelavega (Cantàbria), Pals de la Frontera (Huelva), Lourizán (Ria de Pontevedra), Vila-seca (Tarragona) i Martorell (Barcelona).

Per exemple, al costat de la instal·lació de Pontevedra (Elnosa) els analistes de Greenpeace van detectar 1,5 mg/kg de mercuri en una zona on no s’aboca des de fa cinc anys i en la qual actualment es pesca marisc. No obstant això, la pitjor part la hi porta l’àrea de Flix, on van registrar 144 mg/kg de mercuri, i on segons aquesta organització ecologista s’ha registrat una major taxa de naixements prematurs i un índex elevat de desenvolupament infantil deficient.

En altres plantes, l’informe destaca també altres substàncies molt perilloses. En Sabiñánigo Greenpeace va descobrir “nivells molt preocupants d’una substància cancerígena com és el crom”, i en la de Montsó (Planta de Química del Cinca), restes de clorur de vinil, “també altament cancerígena”, que “triplicaven els límits que estableix el Conveni OSPAR, signat per Espanya”. En Pals de la Frontera, Greenpeace va trobar cloroform i diclorometano, composts que segons la Directiva Marco de l’Aigües de la UE han de ser eliminats de les aigües superficials. A més de les substàncies detectades, els responsables de l’informe assenyalen que vuit de les nou plantes utilitzen cel·les de mercuri, una tecnologia “obsoleta i molt contaminant”.

Els responsables de l’organització ecologista afirmen fins i tot que l’ús del clor no està justificat avui dia, ja que hi ha altres elements i tècniques que poden complir la seva funció. Per tot això, Greenpeace sol·licita l’enduriment dels controls i la gradual substitució d’aquest element.

Resposta de la indústria del clor

ANE ha desmentit les dades i afirmacions de l’informe de Greenpeace. Encara que els productors reconeixen l’impacte mediambiental de la seva activitat productiva, sostenen que és “mesurat i minimitzat mitjançant les modernes tecnologies amb què expliquen els centres de producció.”

Img cloroImagen: Michal KoralewskiEls responsables de l’associació ofereixen dades certificades per empreses d’auditoria externa per asseverar que les emissions globals de mercuri de les plantes espanyoles són un 24% menors que la mitjana europea. En aquest sentit, apunten, entre 2000 i 2007, les emissions totals de mercuri de les plantes espanyoles es van reduir en un 42%.

En concret, les emissions de 2007 van ser un 18% inferiors a l’objectiu fixat en l’II Acord Voluntari per al Control de les Emissions en el Sector del Clor-Álcali Español, signat en 2006 per les empreses del sector amb l’Administració central i les administracions autonòmiques amb alguna planta de producció. Segons l’Associació Nacional de Productors de Clor, aquestes reduccions s’han aconseguit gràcies als 25,87 milions d’euros d’inversió en aquest període, al que seguiran 4,99 milions addicionals per 2008-2010.

Els representants del sector afirmen que les emissions totals de mercuri de les plantes espanyoles es van reduir en un 42% entre 2000 i 2007
Quant a la tecnologia de cel·les de mercuri, des de l’Associació Nacional de Productors de Clor subratllen que el 38% de les instal·lacions europees utilitza aquest sistema. A més, asseguren que el sector preveu, després de la finalització de l’Acord Voluntari, en 2011, un pla perquè en 2020 les plantes deixin d’emetre mercuri. Per a això, es pretén implantar la tecnologia de membrana o cessar l’activitat de les plantes que no la incorporin.

Els membres d’ANE recorden altres iniciatives que confirmen la seva voluntat de reduir el seu impacte ambiental, d’acord amb les normes europees. En aquest sentit, asseguren disposar de l’Autorització Ambiental Integrada, prevista en la Directiva per al Control i Prevenció Integral de la Contaminació (IPPC) de la UE, la qual cosa suposa, entre altres mesures, la incorporació de les “millors tècniques disponibles” que recomana la directiva amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants.

El 95,4% de la capacitat de les plantes espanyoles posseeix la certificació mediambiental ISO 14001 i el 72,2% està inscrita en el Registre Europeu d’Ecogestión i Auditoria Ambiental (EMAS). De la mateixa forma, ANE va impulsar i va subscriure en 1999 els Pactes del Clor, que tracten de prevenir i assistir a les autoritats en emergències durant el transport de clor per carretera i ferrocarril.

ANE també participa al programa Compromís de Progrés (Responsible Care), acció voluntària de la indústria química per millorar la seguretat, i al Programa de Desenvolupament Sostenible d’Euro Chlor, associació de les empreses productores de clor a Europa.

Usos del clor en l’actualitat

Els productors tampoc estan d’acord en l’afirmació que el clor és substituïble. Segons les seves dades, és un dels productes amb majors aplicacions en la societat actual. D’una banda, recorden que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el clor com “el mitjà més eficaç i barat de potabilitzar l’aigua i, per tant, de prevenir malalties.”

Img cloroImagen: Daniela MartinaD’altra banda, és la matèria primera “bàsica” per a la fabricació de bona part dels articles que utilitzen els consumidors en la seva activitat diària. Un 85% dels productes farmacèutics conté o es fabrica mitjançant la química del clor. Així mateix, el 25% dels utensilis mèdics empren derivats de clor, com a borses de sang, tubs estèrils, catèters per al cor, protésicos i radiografies. Altres indústries també utilitzen el clor, com la de l’automòbil, la de la construcció i embalatge, l’electrònica o la de l’oci (material esportiu, vestuari, CD, etc.).

A Espanya, segons dades de l’Associació Nacional de Productors de Clor, les plantes de producció de clor intervenen en el procés de fabricació del 60% dels productes de química bàsica, generant un valor per a l’economia espanyola de més de 24.000 milions d’euros anuals i donant ocupació directa a 3.500 persones i indirecte a 137.000. La seva capacitat de producció és de 828.000 tones anuals, el 8% del total dels països d’Europa occidental.