Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Indefensos davant el soroll dels aeroports?

Els afectats pel soroll del tràfic aeri a Espanya asseguren sentir-se més desprotegits que en altres països

img_avion aeropuerto ruido hd_ Imatge: Roger Schultz

La contaminació acústica cada vegada està més controlada i sancionada a Espanya. No obstant això, els afectats pel soroll del tràfic aeri es consideren més desprotegits davant unes lleis més permissives per als aeroports. Aquest article explica les principals característiques del soroll pel tràfic aeri, de quina manera afecta a la salut i el medi ambient i com combatre-ho.

Soroll pel tràfic aeri: principals característiques

Img avion aeropuerto
Imatge: Roger Schultz

La llei permet als aeroports comercials (els militars es regeixen per normes pròpies sense avaluació d’impacte ambiental) uns valoris límit de soroll més elevats que per a qualsevol altra activitat. “Un soroll persistent en la matinada, amb mesuraments d’entre 43,4 i 57,3 decibels (dB), ha suposat condemnar a Múrcia a una alcaldessa i a l’amo d’un local, mentre que un soroll molt superior d’un aeroport és legal”, explica María Ángeles López Lax, advocada, secretària i assessora legal de l’Associació Nacional d’Afectats per l’Impacte del Tràfic Aeri (ANAITA). Segons aquesta experta, els valors màxims de soroll d’avió percebuts pels afectats solen oscil·lar entre 55 dB i 85 dB, encara que en ocasions poden superar els 90 dB.

El soroll dels aeroports augmenta les malalties coronàries, segons un estudi de la Comissió EuropeaA més, als aeroports no se’ls aplica el règim de qualsevol activitat comercial, i no els afecten les normes de comunitats autònomes o ajuntaments, més restrictives enfront del soroll. “Són veritables servituds de pas, sense dret a compensació directa als afectats al nostre país, encara que no en uns altres”, assegura López Lax.

El mesurament de l’impacte acústic dels aeroports es basa en valors mitjans. Segons els afectats per aquestes infraestructures, així no es reflecteix el veritable problema, perquè és un soroll discontinu, de manera que la mitjana es redueix de forma considerable. La llei permet utilitzar valors màxims, però a Espanya no s’usen.

En altres països del nostre entorn els afectats poden participar en les decisions de desenvolupament dels aeroports. En el de Viena es va pactar a través de la mediació no ampliar una nova pista a canvi d’augmentar el tràfic en una altra.

Quant a les persones afectades, es desconeix el nombre exacte, que podria ser major del que assenyala el sistema d’informació sobre contaminació acústica (SICA), del Ministeri de Medi ambient (MAGRAMA), ja que hi ha zones que no es reconeixen com a afectades.

Com afecta el soroll d’aeroports

El soroll dels aeroports sol afectar a urbanitzacions o nuclis urbans perifèrics. El problema s’agreuja perquè el soroll de fons és molt baix, i el dels avions es nota més. D’altra banda, no se sap quan ni quant es produirà. Diversos estudis assenyalen els efectes negatius en la salut:


  • Un informe recent de la Comissió Europea relaciona de forma directa el soroll nocturn del transport aeri amb l’augment de malalties coronàries.

  • Un estudi epidemiològic sobre el soroll nocturn de l’aeroport de Colònia-Bonn concloïa que, segons la intensitat, s’incrementa la quantitat de medicaments receptats per a la hipertensió i altres malalties cardiovasculars. Segons aquest treball, el soroll de vols nocturns afecta molt més que el diürn i més a les dones que als homes.

  • Les Guies per al Soroll Urbà de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja indicaven en 1999 que el soroll urbà en general provoca deficiència auditiva, trastorn del somni i repòs, efectes psicofisiològics sobre la salut mental, el rendiment o el comportament, entre uns altres.

  • Estudis duts a terme per Eduard Estivill, especialista en trastorns de somni, assenyalen que els afectats passen d’una fase profunda del somni a una altra en la qual no descansen. La defensa enfront de malalties disminueix i pot produir malalties metabòliques.


Quant als efectes ambientals, hi ha poques recerques. Per exemple, s’ha estudiat l’impacte en la producció de vaques properes a aeroports i les conseqüències en la comunicació de certes espècies d’ocells, a més de les freqüents col·lisions d’avions amb aus.

Com combatre la contaminació acústica dels aeroports

L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) recomana diverses mesures per reduir la contaminació acústica dels aeroports, com dissenyar motors i tècniques de navegació menys sorolloses, impedir la construcció d’habitatges en zones properes i en tot caso millorar el seu aïllament acústic o regular els horaris o l’ús de les pistes.

No obstant això, López Lax subratlla que l’única forma de lluitar contra aquest problema és realitzar denúncies formals i escrites, de manera individual o a través d’associacions. La pàgina web d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) ofereix un formulari on realitzar queixes.

A Europa, les reivindicacions ciutadanes porten més de tres dècades, com les de la Unió Europea contra el soroll d’avió (UECNA). La iniciativa ciutadana europea “Taming Aviation” proposa al Parlament Europeu impedir el creixement del tràfic aeri amb privilegis que no es justifiquen.

A Espanya, la sensibilització és més recent, segons la portaveu d’ANAITA, encara que ja s’han aconseguit alguns resultats positius. La urbanització de Santo Domingo, en Algete (Madrid), no era considerada afectada, però els seus veïns van aconseguir en 2008 que el Tribunal Suprem condemnés a AENA a adoptar mesures per al cessament del soroll i a indemnitzar a cinc veïns amb 6.000 euros a cadascun. Els gestors de l’aeroport del Prat – Barcelona van haver d’acceptar solucions tècniques ideades per les associacions veïnals i d’afectats. “Si no et queixes, no et consideren afectat, i és l’única forma que es tingui en compte l’afecció real dels aeroports”, postil·la López Lax.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions