Són molt petits -no més de 5 centímetres i 40 g de pes- però tenen desesperats als agricultors de Castella i Lleó. El microtus arvalis, conegut popularment com a talp camperol, s’ha multiplicat aquest any sense control (hi ha ja més de 500 milions d’exemplars) i ha devorat més de 400.000 hectàrees de cultius en aquesta comunitat. I són també molt ràpids: poden recórrer fins a dos quilòmetres en un dia.
Imagen: Vyacheslav FomichevL’origen de la invasió se situa a l’octubre, al nord de la província de Valladolid i a la zona de Palència. Les suaus temperatures hivernals van propiciar la seva vertiginosa reproducció i el salt dels pujols, el seu hàbitat natural, a la plana, on manquen d’enemics naturals.
Després d’acabar amb les collites de cereal, han passat ara als camps de remolatxa, patata i blat de moro. Les pèrdues ocasionades, segons la Junta de Castella i Lleó, ascendeixen a 15 milions d’euros, encara que les associacions d’agricultors consideren que aquesta xifra hauria de doblegar-se.
Els seus depredadors, juntament amb paràsits i patògens naturals, són la millor manera de solucionar a curt termini aquest problemaEls especialistes en plagues del Ministeri d’Agricultura, així com diversos experts universitaris i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) consideren als seus depredadors, juntament amb paràsits i patògens naturals, la millor manera de solucionar a curt termini aquest problema.
No obstant això, les principals organitzacions ecologistes espanyoles afirmen que s’estan desoint aquestes recomanacions i s’està optant per la utilització de plaguicides químics, com la clorofacinona o la bromadiolona.
En aquest sentit, els ecologistes subratllen que es tracta de productes que per la seva toxicitat requereixen autoritzacions específiques per a la seva manipulació i posterior eliminació dels seus residus. A més, asseguren que en utilitzar aquest tipus de productes s’acaba també amb la seva possible solució, ja que les seves predadores poden acabar intoxicats per bioacumulació en consumir preses enverinades. En definitiva, afegeixen, es tracta de substàncies que comporten també un risc per a la salut, tant pels quals les manipulen, com per a la població en general, que poden acabar ingerint animals morts o intoxicats per aquesta causa.
En qualsevol cas, els conservacionistes han manifestat que continuen oferint la seva col·laboració per combatre la plaga de talps i pal·liar els seus efectes. En aquest sentit, recorden que porten temps realitzant nombroses propostes a les institucions i organitzacions professionals agràries. Així, s’ha reclamat la presa de mesures de valoració, compensació i assegurament d’aquest tipus de danys, així com diverses mesures agronómicas de prevenció i control de la plaga i de foment dels predadores naturals.
Per la seva banda, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Castella i Lleó i Cantàbria s’ha posicionat de manera similar, si bé ha recomanat als agricultors com a mesures que s’han de prendre la crema de rostolls, el laboreo profund amb vertedera (una arada destinada a voltejar i estendre la terra aixecada), i el tractament amb esquers localitzats en les toperas.
De tota manera, aquest col·lectiu professional recorda que es tracta d’un fenomen cíclic, i rememora unes plagues similars ocorregudes durant els anys 1988-89 i 1993-94. Per això, i igual que en aquestes ocasions, confien que l’explosió demogràfica del talp cessarà per causes naturals, principalment per l’acció de les seves predadores i les condicions climatològiques adverses tardorenques i hivernals.
El talp camperol és un petit rosegador que es distribueix al llarg de tota l’Europa continental. Molt similar al talp agrest (Microtus agrests), a Espanya se li coneixen dues subespècies, M. a. asturianus, que ocupa actualment la Meseta Nord i els sistemes muntanyencs circumdants, i M. a. meridianus, localitzada al Pirineu.
La seva distribució es limitava fins a fa 20 anys als sistemes muntanyencs de la meitat nord, encara que a causa de les explosions demogràfiques que ha experimentat cada tres o quatre anys ha colonitzat noves àrees i ha ocupat la pràctica totalitat de la Meseta Nord.
Quant als seus predadores naturals, l’òliba comuna (Tyto alba) i la mostela (Mustela nivalis) solen incloure-li entre els components principals de la seva dieta. Així mateix, als moments de màxima densitat poblacional de talps, la llista de les seves predadores s’amplia considerablement a altres rapaces nocturnes i diürnes, córvidos, mamífers carnívors, rèptils, etc.
