El musclo zebra (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d’aigua dolça no comestible, resistent també en aigües salobres, que es caracteritza per la seva ràpida propagació i la seva gran facilitat per reproduir-se. Natural dels mars Negre i Caspi, la navegació fluvial i el transport marítim de mercaderies ha possibilitat la seva expansió a nombroses zones aquàtiques d’Amèrica del Nord i Europa, provocant greus efectes ecològics i econòmics. Per exemple, en els Grans Lagos nord-americans ha aconseguit la xifra de 750.000 individus per metre quadrat.
A EUA, la presència d’aquest bivalve invasor ha causat en uns deu anys pèrdues per valor d’uns 1.600 milions d’eurosEspanya no ha aconseguit escapar-se de la invasió del musclo zebra: En 2001 es detectava la seva presència a Catalunya, en el baix Ebre, i en l’actualitat ha aconseguit instal·lar-se en nou comunitats autònomes. En només cinc anys, aquest bivalve ha colonitzat espais naturals com Flix (Tarragona), els embassaments de Mequinenza i Riba-roja de Túria, a Aragó, i fins i tot han aparegut larves en l’Ebre al seu pas per Saragossa cabdal.
A més de l’Ebre, la conca del Xúquer també està sent afectada: Al setembre de 2005 es van detectar els primers exemplars en el pantà de Sitjar, a Onda (Castelló). Recentment, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) confirmava que ja hi ha exemplars adults en la presa de Sobrón (Burgos) i en el salt hidroelèctric de Puentelarrá (Àlaba). Així mateix, inspeccions preliminars assenyalen que ja s’ha estès als embassaments aragonesos de Tranquera i Maidevera i al navarrès de Monteagudo. I no es descarta que ja es trobi en aigües del Segura.
Ecologistes en Acció adverteix que les poblacions de musclo zebra produeixen una greu disminució del fitoplàncton dissolt, alteren la composició dels fons i aigües fluvials, i afecten en major o menor grau a les espècies presents en els rius, destacant el seu efecte sobre els bivalves autòctons, com la Margaritifera auricularia, en perill d’extinció i per la qual podria significar la seva desaparició.
Així mateix, assenyala el grup ecologista, el musclo zebra afecta a tot tipus de construccions hidràuliques, causant greus pèrdues econòmiques. A EUA, la presència d’aquest bivalve invasor ha causat en uns deu anys pèrdues per valor d’uns 1.600 milions d’euros, segons dades de la Societat Espanyola de Malacologia (SEM). Així mateix, en acumular-se diverses capes d’aquesta espècie invasora, suposen també un perill per als banyistes en tenir valvas tallants.
Diverses localitats espanyoles estan sofrint ja els seus efectes: Per exemple, el petit municipi saragossà de Fayón va haver de substituir la seva infraestructura hidràulica amb un cost de 400.000 euros. La central nuclear d’Ascó també va tenir els seus problemes, i segons els experts, la central de Garoña, molt prop de Sobrón, probablement hagi d’arribar a enfrontar-se a aquesta espècie invasora. Fuentes de la SEM també adverteixen que l’engegada del Pla Hidrològic Nacional sense les degudes precaucions pot suposar l’expansió del musclo zebra a altres conques hidrogràfiques mediterrànies. Per la seva banda, l’associació ecologista ARQUEJA considera que haurien de paralitzar-se les obres d’infraestructura de proveïment d’aigua a Cantàbria conegudes com “bitrasvase Ebre-Besaya-Pas”, encara que des de la conselleria de Medi ambient d’aquesta comunitat no es veu de moment necessari.
Recentment, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer prohibia la navegació en el tram del riu Magre entre la seva confluència amb el riu Mijares i el mur de la presa de l’embassament de Forata, per evitar l’extensió del musclo zebra a altres zones. Per la seva banda, la ministra de Medi ambient, Cristina Carbona ha afirmat que es treballa amb les administracions autonòmiques per intervenir en la pesca fluvial.
Segons la SEM, els diversos mètodes manuals, químics, termals o per ones de radi emprats per erradicar aquesta espècie una vegada introduïda són molt costosos i no sempre resulten satisfactoris per a la conservació dels ecosistemes, per la qual cosa la prevenció i protecció de la naturalesa autòctona és essencial. A més, s’ha de tenir especial cura amb la neteja de la superfície de les embarcacions i el material de pesca, i evitar que alguns pescadors segueixin utilitzant aquest mol·lusc com a esquer barat.
Així mateix, Ecologistes en Acció proposa seguir l’exemple d’altres països mitjançant la creació d’un centre de detecció i control d’aquesta espècie, coordinat pel Ministeri de Medi ambient, per centralitzar la informació i les actuacions de les administracions. En qualsevol cas, els ciutadans també poden participar activament, avisant al Departament de Medi ambient de la Comunitat Autònoma on es detecti o al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).
