Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors britànics aporten dades reveladores sobre l’evolució de l’extinta àguila geganta de Nova Zelanda

Afirmen que estava emparentada amb una de les espècies d'àguiles més petites del planeta
Per EROSKI Consumer 10 de gener de 2005

Noves dades genètiques d’investigadors de les universitats britàniques d’Oxford i Canterbury, publicats en la revista “PloS Biology”, aporten llum a l’evolució de l’extinta àguila geganta que una vegada va solcar els cels a Nova Zelanda.

Abans dels primers assentaments humans fa 700 anys, Nova Zelanda no tenia mamífers terrestres, a part de tres espècies de ratapinyades. En lloc d’això, unes 250 espècies d’aus dominaven l’ecosistema terrestre. A la part alta de la cadena alimentària estava l’extinta àguila d’Haast (“Harpagornis moorei”). Amb les seves ales esteses mesurant entre dos metres i mitjà i tres, i amb un pes d’entre 10 i 14 quilograms, l’àguila d’Haast era entre un 30% i 40% més pesada que la major i més poderosa au de presa vivent, l’àguila harpia, que nia des d’Amèrica central al nord d’Argentina.

Els científics britànics van analitzar ADN extret de fòssils d’ossos/ossos de 2.000 anys d’antiguitat. La intenció, segons el director de la recerca, Michael Bunce, era demostrar la relació entre l’extinta àguila d’Haast amb l’àguila audaç d’Austràlia, que mesura de 81 a 100 centímetres de longitud. “Els resultats de l’anàlisi d’ADN van ser tan radicals que al principi qüestionem la seva autenticitat”, afirma. I és que l’equip investigador va arribar a la conclusió que aquesta au estava emparentada amb una de les àguiles més petites del món, l’àguila australiana -el seu nom en anglès és little eagle (àguila petita) i és natural d’Austràlia, Nova Guinea i algunes de les illes d’Indonèsia-, que mesura només de 38 a 48 centímetres i pesa menys d’un quilogram.

“Encara més sorprenent és com de properes genèticament estan ambdues espècies. Estimem que el seu ancestre comú va viure fa menys d’un milió d’anys. Això significa que un àguila va arribar a Nova Zelanda i va incrementar el seu pes de deu a quinze vegades en aquest període. Un canvi tan ràpid en la grandària és desconegut en vertebrats terrestres”, assegura Bunce. “Aquest espectacular canvi evolutiu il·lustra la velocitat potencial d’alteració de la grandària en vertebrats, especialment en illes”, afegeix.

El paleobiólogo Richard Holdaway, que també va formar part de l’equip investigador i que durant 20 anys ha estudiat a aquesta àguila geganta, creu que l’explicació a aquests tremends canvis està “en la grandària de les preses que tenia disponibles i l’absència de predadores” sobre ella.