Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors espanyols constaten els efectes negatius de la contaminació sobre els boscos mediterranis d’algues marrons

La recuperació d'aquests hàbitats és molt lenta en zones on la qualitat de l'aigua ha millorat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 16 de Maig de 2012

Investigadors de l’Institut Español d’Oceanografia (IEO) i del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) han aconseguit la “primera evidència experimental” de l’efecte de la contaminació sobre la supervivència i el creixement els boscos mediterranis d’algues marrons. Segons es desprèn dels tres estudis duts a terme per aquests biòlegs, “la recuperació d’aquests hàbitats és molt lenta i requereix de l’aplicació de mesures de gestió adequades”.

Els tres treballs citats, publicats en diferents revistes internacionals, han estudiat aspectes de l’ecologia, la biogeografia i els efectes de la contaminació sobre les algues marrons del gènere Cystoseira. En concret, s’han centrat en tres espècies del gènere Cystoseira endèmiques del Mediterrani: C. crinita, C. barbata i C. spinosa v. tenuior, ha explicat l’IEO.

El primer d’aquests estudis “evidencia per primera vegada, mitjançant un experiment de camp, els efectes negatius de la contaminació, especialment per metalls pesats, sobre la supervivència i el creixement de diverses espècies de Cystoseira”, destaca l’IEO. A més, s’ha observat que la capacitat de recuperació d’aquestes espècies és molt lenta en zones on la qualitat de l’aigua ha millorat, per la qual cosa requereixen de l’aplicació de mesures de gestió que incloguin actuacions directes, com per exemple el trasplantament d’adults o la dispersió de propágulos fèrtils.

El segon estudi es va centrar a estimar la producció de les comunitats dominades per Cystoseira crinita, que van resultar ser comparables amb els sistemes marins més productius, com poden ser les prades de Posidònia oceànica. Amb aquests resultats, obtinguts després de monitorear els canvis en la composició i estructura de les comunitats de Cystoseira en la Reserva Marina del Nord de Menorca, “s’ha pogut confirmar l’important paper estructurador que tenen aquestes espècies sobre la resta d’organismes de l’ecosistema”, explica el iEO. “El bon estat ecològic d’aquesta illa, juntament amb una geomorfología adequada -sobretot en la costa nord- afavoreixen la diversitat i el bon estat d’aquestes poblacions”, va assenyalar Marta Sales, primera autora d’aquests treballs.

Quant al tercer treball, dedicat a l’estudi de les variacions biogeográficas de les comunitats de C. crinita al llarg del Mediterrani, des d’Espanya fins a Turquia, indica que els patrons biogeográficos clàssics, que descriuen una barrera principal a Sicília que divideix la conca occidental i l’oriental, i un gradient de disminució de la biodiversitat cap a l’Est, s’observen però amb excepcions per Cystoseira. Es va detectar una correlació positiva entre la riquesa d’espècies de l’ecosistema i la latitud, mentre que no es va detectar cap correlació amb la longitud, “la qual cosa podria significar que la temperatura tingui més importància que la proximitat a l’Atlàntic a l’hora d’estructurar-se la riquesa d’espècies d’aquests hàbitats”, indica l’IEO.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions