Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors espanyols troben un patró de dependència entre animals i plantes que pot ser la base de la biodiversitat

Les interaccions de benefici mutu fomenten la coexistència d'un gran nombre d'espècies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 21deAbrilde2006

Un estudi realitzat pels investigadors Jordi Bascompte i Pedro Jordà, de l’Estació Biològica de Doñana, conclou que les relacions de dependència mútua entre les plantes i els animals que les polinizan o dispersen els seus fruits, un dels mecanismes més importants de generació de biodiversitat, no constitueixen conjunts difusos d’espècies interaccionant aleatòriament, sinó que formen xarxes complexes amb un estil ben determinat.

Segons aquests experts, aquest estil o patró pot caracteritzar-se pel domini de dependències molt febles (gairebé cap planta depèn molt per a la seva reproducció d’una espècie determinada d’insecte), i asimètriques (en les poques ocasions en les quals una planta depèn molt d’un animal, aquest amb prou feines depèn d’aquesta planta perquè extreu la major part del seu aliment de moltes altres espècies). Així, aquestes xarxes d’interaccions de benefici mutu febles i asimètriques fomenten la coexistència d’un gran nombre d’espècies, de manera que es podria dir que constitueixen “l’arquitectura de la biodiversitat”.

Els estudis sobre diversitat s’han centrat, en general, gairebé exclusivament en el nombre d’espècies, mentre que aquesta nova recerca demostra que existeix un component igualment important que és la forma en les quals aquestes espècies interaccionen. “El nostre treball aporta un enfocament a nivell de tota la comunitat, és com intentar contemplar tots aquests parells en el seu conjunt, com afegir les peces d’un puzle gegantesc i veure el resultat global”, assenyala Bascompte.

Aquest científic explica que per predir com l’extinció d’un pol·linitzador afectarà a la comunitat en la qual vivia, és necessari entendre l’estructura de les interaccions en aquesta comunitat. “Només amb aquesta informació -comenta- es podrà comprovar si els canvis es restringeixen a un nombre petit d’espècies o si, per contra, s’amplifiquen per tota la comunitat en forma de devessall o efecte va dominar en la qual un nombre enorme d’espècies la seguirien cap a l’extinció”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions