Les ciutats que aposten per la sostenibilitat creen més riquesa entre els seus veïns i són més habitables, però per aconseguir-ho falta en moltes d’elles una planificació a llarg termini. Així ho considera Iván de Torres, consultor d’Enerlis , una empresa especialitzada en assessorament a urbs perquè augmentin la seva sostenibilitat, innovació i desenvolupament econòmic. Segons aquest expert, per a això és necessari que els ajuntaments tinguin clar quin model de ciutat volen i que els seus habitants prenguin part en els processos de decisió i assumeixin maneres de vida més ecològics i saludables.
“La sostenibilitat ajuda al creixement econòmic de la ciutat i la fa més amigable”Amb tres arguments principals. Un, perquè ajuda al desenvolupament econòmic de la ciutat, en potenciar les empreses locals, fomentant el consum sota el concepte “km 0” i aconseguint economies circulars que acabin redundant en benefici del propi municipi. Dos, perquè la sostenibilitat pot atreure empreses d’alt valor afegit, intensives en coneixement i poc contaminants. I tres, perquè la sostenibilitat minimitza els impactes que la dinàmica urbana genera i fa que les ciutats siguin més amigables, de manera que es disminueix la contaminació local, es tanca el cicle productiu valorizando i reutilitzant els residus o es potencia una mobilitat basada en la peatonalització o la bicicleta i menys en combustibles fòssils.
Una clau és tenir una planificació estratègica, tenir clar quin model de ciutat es vol. Sembla de sentit comú, però moltes poblacions no la tenen. Es fan plans tenint en compte el mandat de la legislatura, però seria millor una planificació a més llarg termini. Una altra clau és el treball en xarxa per intercanviar informació i estar en contacte amb altres urbs de característiques similars, així com amb les ciutats veïnes. S’ha de potenciar la participació en dos plànols: que s’involucri als tècnics i els polítics a l’hora de fer aquests processos de planificació i consultar als habitants per aflorar demandes, necessitats o noves idees per afrontar els problemes que afecten a la ciutat.
La sostenibilitat ha calat en moltes ciutats i s’avança, però mancada cultura de planificació. Al País Basc o Catalunya és un concepte que, en general, està més desenvolupat, però en altres comunitats mancada encara molt per fer. A més, moltes actuacions depenen de marcs regulatoris superiors, com el cas de l’energia, la qual cosa limita l’actuació de l’ajuntament a nivell local.
“Les ciutats generen molts problemes ambientals però són al seu torn fonamentals per solucionar-los”Portland a Estats Units, a més de Copenhaguen (Dinamarca) i Estocolm (Suècia) a Europa. Als països nòrdics parteixen de la tradició d’assumir la sostenibilitat de forma transversal en les seves polítiques, han treballat molt bé la mobilitat, la peatonalització, l’ús de la bicicleta, etc. Suècia té exemples de reconversió de zones industrials en desús en nous barris el disseny dels quals des del principi ha pres la sostenibilitat com a principal referència.
L’exemple típic és Vitòria-Gasteiz, que va ser Capital Verda Europea. Barcelona està fent coses molt interessants, com les “super pomes” en relació a la mobilitat sostenible: la idea és unir diverses pomes de manera que es limita el trafico rodat en el seu interior i es prevalen els desplaçaments per als vianants o amb bicicleta. A més, la capital catalana té un dels organismes locals referents en sostenibilitat urbana, això és, l’Agència d’Ecologia Urbana, tot un referent a nivell estatal.
“El concepte de ciutat intel·ligent hauria de veure’s més enllà de la tecnologia”El concepte hauria de veure’s com alguna cosa que va més enllà de la tecnologia, una línia de treball que pot ajudar a incrementar la qualitat de vida urbana, contemplant també aspectes relacionats amb noves formes de governança i organització municipal. Nosaltres treballem més la idea de “ajuntaments intel·ligents”, proposem nous mètodes de treball interdisciplinaris, entre polítics i tècnics, per solucionar problemes comuns. Una altra idea és la de compra pública innovadora, perquè l’ajuntament identifiqui quines necessitats té i contempli solucions innovadores que encara no es troben accessibles al mercat. La relació públic-privada també és essencial, com també que hi hagi molt diàleg entre l’ajuntament, el teixit local i els ciutadans. En aquesta línia ja es treballa des de fa temps, amb interessants iniciatives com els pressupostos participatius o el codiseño d’espais públics que han de repensar-se: una ciutat intel·ligent ha de tenir noves formes de relacionar-se amb la ciutadania.
Les ciutats, responsables de la generació de molts problemes ambientals, són al seu torn fonamentals per solucionar-los. Es poden fer moltes coses a nivell local, especialment en relació a la mobilitat, el foment de l’eficiència energètica i les energies renovables, però cal ser conscients que el camp d’acció, a nivell global i tenint en compte les capacitats dels ajuntaments, és limitat.
L’efecte que tindrà peatonalizar un carrer o restringir el tràfic rodat, com s’està planejant per exemple al centre de Madrid, serà mínim a nivell global en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), però tindrà un efecte a escala local que els veïns apreciaran amb claredat: millor qualitat de l’aire, disminució de sorolls, etc.
“Els ciutadans hem d’exigir als nostres polítics ciutats més ecològiques”Exigint responsabilitats als nostres representants polítics, utilitzant les lleres de participació que estiguin disponibles i, abans de res, tenir una consciència cívica i social i portar-la a la pràctica. Som part del problema però també de la solució. Podem adoptar hàbits de vida més saludables. Per exemple, quant a l’alimentació, consumint productes locals i frescs: cuinar i evitar l’excés en el consum de productes processats és una de les millors pautes ecològiques que es pot seguir. Així mateix, respecte a la mobilitat, desplaçant-nos més a peu, amb bicicleta o mitjançant transport públic. En definitiva, explorar altres formes de viure la ciutat.
Segueix el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom.
